Palau de Versalles: Anàlisi Arquitectònica i Context Històric

Context Històric i Cultural del Palau de Versalles

Cronologia i Marc Polític (1661-1710)

• Període: 1661-1710.
• Absolutisme monàrquic de Lluís XIV. El rei és l’encarnació de l’estat: “L'État, c'est moi”. Conegut com el Rei Sol.
• Inici del període d’esplendor de la monarquia francesa: “Le Grand Siècle” (segles XVII i XVIII).
• França supera la monarquia hispànica i s’imposa com el principal poder polític europeu.

Esplendor de les Arts i Classicisme Francès

• Les arts a França experimenten un moment d’esplendor:
  • Pintors: Poussin, Lorrain, De la Tour.
  • Paisatgistes: Le Nôtre.
  • Escultors: Pouget, que reprodueix els esquemes clàssics inspirats en l’antiguitat romana i grega.
• Aquest classicisme influenciarà tota Europa i convertirà París en la nova capital de les arts, substituint Roma.
• Període de pau relativa a Europa després de les guerres de religió del segle XVII.
• Auge de les Acadèmies (literatura, pintura, escultura, arquitectura, ciències, etc.). Plantejament organitzat i normatiu dels sabers.

Estil Artístic: Barroc i Rococó

Característiques Generals

• Estil: BARROC (barroc tardà o Rococó).
• Influència de la Contrareforma: Nova litúrgia; espais utilitaris i simbòlics.
• Contrast entre Corts catòliques versus corts protestants.
• Contrast entre Art burgès versus art aristocràtic i d’església.
• Simbolisme i didactisme de les imatges.

Trets Estilístics Específics

• Arquitectura: Planta en moviment i valor de la corba.
• Pintura: Ús del contrast llum/foscor (clarobscurisme).
• Escultura: Retorn de la unifacialitat (teatralitat).

Descripció Arquitectònica i Estructural

Aspectes Generals del Palau

• Sistema constructiu: Arquitravat i voltat.
• Ús de la simetria i la perspectiva barroca.
• Estil: Edifici classicista.
• Estructura del palau: Els cossos amb les estances del rei i la reina s’articulen a banda i banda d’un saló allargat.

L'Interior i la Sala dels Miralls

• Planta regular.
• Fastuositat i exuberància decorativa.
• Destaca la Sala dels Miralls (75 metres), on es combinen pintures, miralls i motllures.

Els Jardins de Le Nôtre

• Dissenyats per André Le Nôtre.
• Crea un sistema d’eixos i una diversitat d’espais que, partint de l’edifici central, creen la sensació d’un espai infinit.
• Es barregen els parterres ordenats i els jardins d’arbres, combinant la natura domesticada amb la natura salvatge.
• Relació de continuïtat entre l’arquitectura i els jardins (urbanisme obert). Es pretén integrar el Palau a la natura, malgrat que aquesta està racionalment organitzada.
• Estructura dels jardins: Parterres geomètrics, fonts, canals i llacs, amb el bosc com a fons.

La Façana

• Longitud: Aproximadament 600 metres.
• Dues façanes:
  • La principal (dóna al casc urbà, a l’est).
  • La secundària (dóna als jardins i al bosc, a l’oest).
• Estètica: Classicista, caracteritzada per la sobrietat, la serenitat i la majestuositat.
• Harmonia: L’horitzontalitat no esdevé monòtona gràcies a la sèrie d’entrants i sortints que donen ritme a la construcció.
• Estructura en 3 cossos:
  1. Basament.
  2. Cos principal (repetició de pilastres, columnes jòniques i grans finestrals).
  3. Àtic (coronat per trofeus).
• Entrada d’honor en forma d’U invertida.

La Capella Reial

• Edifici d'estil barroc.
• Estructura: 3 naus i 2 pisos, amb pilastres i columnates.
• Capçalera semicircular i volta de creueria.

Elements Constructius i Materials

• Elements de suport: Columnes, pilastres i murs.
• Elements suportats: Cobertes planes o voltades. (A la Capella Reial: sostre de creueria).
• Materials principals: Pedra, marbre i miralls.

Significació i Funció del Palau

Significació Simbòlica

• Obra feta a major glòria de Lluís XIV.
• El programa iconogràfic està centrat en el déu Apol·lo, ja que aquest s’identificava amb el Sol (Helios o Febus).
• Lluís XIV es feia anomenar el “Rei Sol”.
• L’edifici manifesta la megalomania dels monarques absoluts, que esdevenen caps suprems dels estats moderns, superant la descomposició de l’Estat feudal medieval i les inestables monarquies autoritàries del Renaixement.

Funció

• Residència principal del rei de França, Lluís XIV.
• Centre de govern del país, ja que hi treballaven els ministres i els buròcrates que assessoraven el monarca, a més de tot el servei.