Palau de la Música: Símbol del Modernisme

El Palau de la Música Catalana

Context Històric

El Palau de la Música Catalana va ser edificat entre el 1905 i el 1908 per Lluís Domènech i Montaner. La nova societat industrial, burgesa i liberal que s'estava configurant a Europa al llarg del segle XIX, té a l'Estat Espanyol el seu principal exponent a Catalunya. A finals del segle XIX, la burgesia industrial catalana, pròspera, culta i nacionalista, encapçala un moviment polític que s'enfronta als interessos centralistes, conservadors i rurals del govern central d'Espanya, intentant crear una Catalunya autònoma, liberal, culta i cosmopolita (catalanisme). Som al moment de la Renaixença, un moviment cultural de caràcter nacionalista que fomenta el redescobriment dels valors històrics i tradicionals catalans. Aquest ressorgir dels valors catalans, juntament amb l'aparició del catalanisme polític, fomentà un nacionalisme que s'estengué a tots els àmbits. També és el moment en què Barcelona creix impulsada per la indústria i el comerç, i en què l'ajuntament va emprendre grans transformacions urbanístiques que van convertir Barcelona en una gran ciutat europea.

Pel que fa a començaments del segle XX, mentre Espanya vivia les conseqüències de la pèrdua de les colònies el 1898, a Catalunya, la Lliga Regionalista (força catalanista impulsada per Domènech i Montaner, entre d'altres) es consolidava com el partit més important del catalanisme. Paral·lelament, la classe obrera, organitzada en sindicats forts, prenia consciència de la seva força i esdevenia una amenaça per al sistema social imperant.

Característiques del Modernisme

• Aquesta obra pertany al Modernisme.
• Trenca definitivament amb la tradició.
• Aprofita els avantatges que ofereixen la tècnica i la indústria.
• Integració de les diferents arts (arquitectura, escultura, pintura...).
• Reivindicació del treball artesà.
• Proposa una arquitectura decorativista inspirada en la natura.

Descripció de l'Edifici

El Palau de la Música Catalana presenta dues façanes de maó vist vermell, amb arcades a la planta baixa i una tribuna coronada per arcs apuntats i decorada amb columnes de rics mosaics i busts escultòrics. L'edifici es tanca amb un àtic decorat amb mosaics i una cúpula a la terrassa. Un dels elements més rellevants de l'exterior és el grup escultòric de Miquel Blay dedicat a la cançó popular, presidit per la imatge de Sant Jordi, a la confluència de les dues façanes.

A dins, l'espai interior es divideix en tres parts ben diferenciades: els accessos, on se situen dues escales monumentals; l'auditori, on se separen el pati de butaques i les llotges, i l'escenari. L'escenari no té l'arc superior que tradicionalment sol emmarcar aquest espai, de manera que, gràcies a aquest recurs, queda integrat plenament en l'espai de la sala.

Tots aquests espais aconsegueixen una gran unitat gràcies a la profusa ornamentació que decora tots i cadascun dels racons de l'edifici. En aquest aspecte, destaca sobretot la gran sala de l'auditori, il·luminada per la llum natural que entra a través d'una façana totalment envitrallada i situada a la manera de mur cortina darrere les parets de maó a l'exterior. Contribueix a la il·luminació, amb un gran efecte estètic, una gran claraboia en forma de cúpula invertida al sostre de la sala.

Un altre aspecte destacable pel que fa a l'ornamentació són les escultures que fan referència a diverses obres musicals.

Significat i Funció

El Palau de la Música Catalana va ser construït per acollir la seu de l'Orfeó Català (fundat el 1891) i, a la vegada, com a sala de concerts. El fort caràcter catalanista de l'Orfeó va fer que el Palau de la Música adquirís des del principi un valor simbòlic. La vinculació a l'entitat dels artistes catalans més carismàtics, la utilització de referents populars i les al·lusions a la pàtria catalana, ja fos mitjançant al·legories o representacions de les quatre barres de la senyera (que van haver de romandre amagades durant la dictadura franquista), van fer de l'edifici tot un emblema patriòtic, lligat al moviment cultural de la Renaixença. En paraules del mateix Domènech i Montaner: "El Palau de la Música serà el temple de l'art català i el palau del nostre renaixement".