Palau de la Música Catalana: Obra Mestra del Modernisme

Palau de la Música Catalana

Presentació

Obra pública i d'ús cultural. Sala de concerts que aplica totes les característiques de l'Art Nouveau, conegut com a Modernisme a Catalunya. Aquest auditori és l'obra culminant del Modernisme català.

Dades bàsiques

Autor: Lluís Domènech i Muntaner

Títol: Palau de la Música Catalana

Estil: Modernisme

Cronologia: 1905-1908

Tipus de construcció: Auditori de música

Ubicació: Barcelona

Breu biografia de l'autor

Lluís Domènech i Muntaner va ser un important arquitecte català, figura clau dins del Modernisme. Era un intel·lectual de la Renaixença i va destacar en diversos camps de la vida cultural: historiador, humanista, editor de llibres, polític (catalanisme conservador, Lliga Regionalista), promotor cultural i arquitecte. Va realitzar diverses obres de gran importància, entre les quals destaquen:

• Palau de la Música Catalana
• Hospital de Sant Pau
• Casa Lleó Morera
• Casa Fuster

Descripció formal

Planta, espai i volum

L'encàrrec consistia en construir un local social per a una entitat ja existent, l'Orfeó Català, que alhora servís com a auditori. La planta és molt irregular, amb l'escenari més estret que la resta de l'edifici. Tot i que l'espai disponible era petit i poc cèntric, Domènech i Muntaner en va treure molt profit. La part més estreta correspon a l'escenari, la part central a la zona del públic i a l'entrada va dissenyar un gran vestíbul. L'edifici té una alçada considerable, la qual cosa permet ubicar espais com la cafeteria i el bar a la planta baixa. La decoració és omnipresent, no deixa cap tros de paret sense decorar. El Palau conté totes les característiques bàsiques del Modernisme i Domènech i Muntaner fa meravelles en la distribució i la decoració. Utilitza materials moderns com el ferro i el formigó. Com que l'edifici es troba enmig del casc antic, la il·luminació natural va ser una prioritat.

Façana

Les façanes estan plenes de grans finestrals tancats amb vitralls que permeten una gran il·luminació a l'interior. La decoració combina estucs i escultures que envolten la façana. Destaquen les columnes d'estil gòtic i els elements florals. Una gran escultura al·legòrica a la música catalana, obra de Miquel Blay, representa cançons populars catalanes.

Interior

L'interior consisteix en un escenari sense una separació clara amb la sala, un amfiteatre amb molt volum i un espai per al públic situat darrere de l'orquestra. S'hi troben diverses escultures dedicades a grans músics. Una gran claraboia amb vitralls de colors i transparents proporciona una il·luminació natural espectacular.

Urbanisme

El Palau de la Música Catalana es troba al casc antic de Barcelona, enmig de carrers molt estrets.

Materials constructius

L'estructura principal de l'edifici és de ferro i maó. També s'utilitzen elements de pedra artificial i formigó, materials propis de l'arquitectura moderna.

Sistema constructiu

El sistema constructiu combina l'arquitravat amb voltes decoratives i el sistema voltat, una tècnica coneguda com a revoltó català.

Elements de suport

L'estructura de suport es basa en elements de ferro, pilars, punts rodons i arcs.

Il·luminació

L'edifici està molt ben il·luminat gràcies a la llum natural que entra per la claraboia central, la qual cosa crea un efecte espectacular.

Elements decoratius

Tot l'edifici està decorat amb elements molt marcats, sense deixar pràcticament espais buits. A diferència d'altres corrents arquitectònics, el Modernisme recupera i posa en valor el treball artesanal. Els dos principals autors que hi participen són Miquel Blay i Pau Gargallo.

Significat de l'obra

Elements propis de l'estil

El Palau de la Música Catalana és un exemple paradigmàtic del Modernisme en arquitectura. S'hi poden observar elements com la multitud de detalls decoratius, el predomini de les línies corbes, la inspiració en la natura i els temes medievals, i la recuperació de tècniques artesanals. Aquestes característiques s'han convertit en universals dins del moviment. L'horror vacui, la por al buit, és una constant en la decoració modernista.

Relació forma-funció

Domènech i Muntaner aconsegueix crear una obra que, a més de ser bella, és funcional. El Palau va ser construït per exercir la seva funció com a auditori i ho fa a la perfecció. Ofereix una bona visibilitat a tot el públic i una acústica excel·lent. A més, va dissenyar espais pràctics als soterranis que serveixen com a seu de l'Orfeó Català i inclouen sales de reunió. L'aspecte simbòlic de l'obra li ha valgut el sobrenom de "Palau de la Renaixença".

Iconologia

El Palau simbolitza la capacitat de la societat catalana de crear una obra d'aquesta magnitud. Els mosaics tenen una gran simbologia catalanista. El Palau també té un valor simbòlic com a representació de la identitat cultural catalana, ja que acull l'Orfeó Català, entitat que va convertir Els Segadors en un himne de Catalunya, una forma de reivindicació en una època en què no es permetia cantar-lo públicament.

Relació època i obra

El Palau de la Música Catalana sorgeix en el context de la Revolució Industrial i el colonialisme, que van tenir un fort impacte a la Península Ibèrica i van impulsar moviments polítics com el catalanisme. L'obra és exponent d'una situació econòmica generalment bona a Catalunya, amb un creixement de la burgesia i el proletariat. Aquest creixement econòmic de la ciutat es va reflectir en la construcció del Palau. El Modernisme va ser l'estil arquitectònic que la burgesia va escollir per representar el seu estatus i el seu compromís amb la modernització de Barcelona.

Influències i transcendència

Tots els estils arquitectònics anteriors influeixen en l'obra de Domènech i Muntaner. El Palau de la Música Catalana es considera l'apoteosi del Modernisme en totes les seves vessants. A partir d'aquest moment, el Modernisme va perdre importància i van sorgir nous estils. Fins i tot es van arribar a enderrocar edificis modernistes. No va ser fins a finals del segle XX que es va tornar a valorar l'estil Modernista. El Palau de la Música Catalana va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997 i s'ha convertit en un símbol de Barcelona.