Palau de la Música Catalana: Icona del Modernisme a Barcelona

Palau de la Música Catalana: Joia Arquitectònica

Obra arquitectònica realitzada per Lluís Domènech i Montaner. Va ser construït entre els anys 1905 i 1908, i posteriorment remodelat entre 1982 i 1989 per Óscar Tusquets. Va ser edificat com a seu de l'Orfeó Català i sala de concerts a Barcelona. Aquesta fundació li va conferir un caràcter i una funció de símbol del catalanisme, representat per una de les seves institucions més emblemàtiques com és l'Orfeó.

Estil: El Modernisme

Definició i Context Europeu

El Modernisme a Catalunya va ser un moviment artístic que es va iniciar a Europa cap al 1890, va assolir el seu apogeu cap a finals del segle XIX i va concloure més o menys cap al 1905 a Europa, mentre que a Espanya la seva influència es va estendre fins aproximadament el 1914. Neix a Brussel·les i es va difondre ràpidament per França (Art Nouveau), per Anglaterra (Modern Style), per Alemanya (Jugendstil), per Àustria (la Secessió), per Itàlia (Liberty) i per Espanya (Modernisme).

Principis del Modernisme

El Modernisme és un moviment de ruptura que va donar origen a l'art modern dels ismes. Se'l considera un moviment de ruptura perquè tractava d'acabar amb les idees i les formes antigues que predominaven en l'art. Cercava una nova forma i un nou espai que la tècnica i la indústria estaven consolidant.

És comú a totes les tendències modernistes:

• La no referència als models antics.
• El desig d'acabar amb la diferent valoració entre arts majors (arquitectura, pintura i escultura) i les arts menors o «aplicades» (decoració, vestuari, mobles, etc.).
• La recerca d'una funcionalitat decorativa.

Orígens del Modernisme

Els orígens del modernisme els podem trobar en els següents fets:

• En les Arts and Crafts (Arts i Oficis) de William Morris, artista de mitjans del segle XIX, animat per un ideal socialista i filosòfic. Va defensar un art accessible a tothom, per això va fugir de la pintura elitista i va preconitzar la necessitat de crear un art que atribuís valor estètic als objectes de la vida quotidiana. Pensava que el maquinisme, en omplir el món amb productes fabricats en sèrie, acabava amb la iniciativa creadora; per tant, creia convenient exaltar l'activitat artesanal i ennoblir-la artísticament per a l'ús comú, elevant-la a la categoria d'art. Va vincular així l'art a la vida quotidiana. També va donar gran importància a la decoració que pot acompanyar l'arquitectura i l'artesania.
• En la línia serpentejant i ondulant que té els seus antecedents en la rocaille del Rococó. Les formes curvilínies i plenes d'ornamentació, assajades en les arts artesanals, van penetrar el 1890 en l'arquitectura.
• Les influències de l'art japonès i dels vidres xinesos.

Característiques de l'Arquitectura Modernista

• Preocupació per l'ornamentació i la decoració, sobretot vegetal, que acaba per amagar el veritable significat de l'obra.
• Utilització de la línia corba.
• Retorn a l'art gòtic (reinterpretat).
• El mur perd la funció de suport i només serveix per tancar l'edifici.
• Ús exhaustiu dels nous materials (ferro, vidre, ceràmica).
• Inspiració en les formes i els processos naturals.
• L'edifici es concep com un organisme viu, plenament coherent en la seva totalitat.

Anàlisi Arquitectònica del Palau

Anàlisi Material

• Tipus d'edifici: Arquitectura civil (auditori).
• Materials principals: Estructura de ferro, pedra, maó vist, ceràmica vidriada, vitralls.

Anàlisi Formal

Elements Constructius i Estructura

Sobre un solar irregular, Domènech va construir una mena de «caixa de vidre», emprant una estructura metàl·lica que concentra les càrregues en punts concrets. Això permet alliberar els murs de la seva funció de suport, amb solucions inspirades en les estructures gòtiques però utilitzant ferro.

Sala de Concerts

L'element central és la gran sala de concerts, on l'escenari, la platea i les llotges s'integren en un tot orgànic. L'arc de la boca de l'escenari desapareix i queda només suggerit per dos conjunts escultòrics de Pau Gargallo que representen respectivament la música popular (un bust de Clavé) i la música culta (Beethoven). Al fons de l'escenari, destaquen unes figures femenines sobre el mur, representant les muses de la música. Aquestes figures, que toquen diversos instruments, tenen bustos esculpits completats amb mosaics. Un altre element notable és la gran lluerna central del sostre, que filtra la llum natural.

Exterior i Decoració

A l'exterior destaca un grup escultòric de Miquel Blay, situat a la façana del xamfrà, que és una al·legoria de la música popular catalana representada per una figura femenina protegida per Sant Jordi.

Les formes orgàniques, els colors vius, els mosaics i la llum traspuen una gran influència del món natural i una concepció hedonística de l'arquitectura, que tracta d'exaltar tot allò que agrada als sentits.

Context Històric: Modernisme a Catalunya

El Modernisme Català i la Burgesia

A Catalunya, el Modernisme és un moviment fortament arrelat que ha dotat de personalitat pròpia moltes ciutats del país. La burgesia industrial pròspera, culta i nacionalista de finals del segle XIX va donar suport a l'arquitectura modernista, ja que les seves obres satisfeien tres condicions bàsiques que expliquen el seu èxit a Catalunya:

1. Enllaçava amb la tradició del Gòtic nacional dels segles XIV i XV.
2. Satisfeia les aspiracions de modernitat de la burgesia per les seves innovacions tècniques i estètiques.
3. Era un art refinat que permetia a la burgesia fer ostentació de la seva riquesa i el seu bon gust.

Altres Figures Rellevants

Una altra figura rellevant del modernisme català és Josep Puig i Cadafalch, arquitecte que reinterpreta el gòtic amb un llenguatge propi que es pot veure en les seves obres més conegudes, com la Casa Amatller del Passeig de Gràcia de Barcelona. Igual que Domènech, van ser homes compromesos amb els assumptes públics de la seva època, a diferència d'Antoni Gaudí, el geni més solitari.