Palau de la Música Catalana: Fitxa tècnica, biografia de l'autor i descripció formal
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,44 KB
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA
Fitxa tècnica
Edifici: Palau de la Música Catalana
Autor: Lluís Domènech i Montaner
Cronologia: 1905-1908
Tipologia: auditori
Materials: ferro, vidre, ceràmica i maó
Estil: modernista
Localització: Barcelona
BIOGRAFIA DE L'AUTOR
Lluís Domènech i Montaner va obtenir el títol d'arquitecte l'any 1873, i es va ocupar de la construcció de diversos edificis de l'Eixample barceloní.
Domènech i Montaner també va desenvolupar una important tasca docent i investigadora des de la seva càtedra de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, va participar activament en la vida sociocultural catalana i va arribar a ser diputat a les Corts de Madrid.
DESCRIPCIÓ FORMAL
El Palau de la Música presenta dues façanes de maó vist vermell, amb arcades a la planta baixa i una tribuna coronada per arcs apuntats i decorada amb columnes de rics mosaics i busts escultòrics.
A dins, l'espai interior es divideix en tres parts ben diferenciades: els accessos, on se situen dues escales monumentals; l'auditori, on se separen el pati de butaques i les llotges, i l'escenari.
Tots aquests espais aconsegueixen una gran unitat gràcies a la profusa ornamentació que decora tots i cadascun dels racons de l'edifici.
Un altre aspecte destacable pel que fa a l'ornamentació són les escultures de Pau Gargallo que fan referència a diverses obres musicals.
ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
Ubicat en una cantonada d'un petit carrer del centre de Barcelona, la seva edificació en un punt tan poc vistós respon a la voluntat dels membres de l'Orfeó de construir la seu de l'entitat a prop d'on vivien la majoria dels cantaires i dels associats.
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
El Palau de la Música Catalana va ser construït per acollir la seu de l'Orfeó Català i, a la vegada, com a sala de concerts.
La vinculació a l'entitat dels artistes catalans més carismàtics, la utilització de referents populars i les al·lusions a la pàtria catalana van fer de l'edifici tot un emblema patriòtic.
MODELS I INFLUÈNCIES
Paradigma de l'arquitectura modernista, el Palau de la Música Catalana aconsegueix combinar a la perfecció la tradició constructiva catalana i la modernitat.