Palau de la Música Catalana i Casa Milà: Modernisme a Barcelona

Palau de la Música Catalana

Palau de la Música Catalana de Lluís Domènech i Montaner Cronologia: 1905/1908 Tipologia: Auditori Materials: ferró, vidre, ceràmica i maó Estil: modernista Localització: Barcelona. Context històric i cultural: Inicis del S.XX Espanya es troba en plena Crisi de la Restauració Borbònica. És just després del desastre del 98 (pèrdua de colònies de Cuba) que la societat espanyola es troba en una crisi moral i ideològica. Mentre Espanya es veia immersa en aquesta decadència, Catalunya es troba en un moment de creixament perquè s’industralitzaria, fent que l’economia catalana sigui en bonança. Es consolida el catalanisme com a opció política. És del Modernisme perquè es basat en un moviment de renovació, busca la modernitat i és un art total i original que juga amb la forma corba. Elements sustentadors: Esquelet de ferro, columnes de ferro i vigues. Elements sustentats: Pisos de l’edifici, coberta i sala de concerts. Façana i exterior: Presenta dues façanes que fan cantonada, fetes amb maó i amb decoracions de pedra, marbre i ceràmica. Representen un tema musical tota la decoració “La Balanguera”. Des de la cantonada sembla  una proa de vaixell, perquè hi ha justament una escultura a la “proa”. L’edifici es tanca amb un àtic decorat amb mosaics i una cúpula a la terrassa Hi ha tres pisos: Planta Baixa: grans arcades que permeten l'accés a l’edifici. Primera planta: és la més alta, agafa doble alçada. Es troba una balaustrada amb columnes, arcs de mig punt i arcbotants.La decoració (mosaic) és floral, de molts colors i hi han busts de músics. Als capitells de les columnes també hi han motius florals.A la cantonada hi ha un grup escultòric fet per un escultor modernista anomenat Miquel Blay. Mostra gent de classe popular que aguanta una figura femenina que representa la música. A la part alta, presidint el grup hi ha la figura de Sant Jordi. El grup escultòric és una referència a una cançó popular catalana, els Cors Clavé. Segona planta: Decoració de mosaic on es representa l’Orfeó Català cantant davant el públic, amb Montserrat, la senyera i la Balanguera també representats.Interior: Es divideix en tres parts: Accessos: hi ha dues escales. Auditori: se separen el pati i les butaques Escenari: No té l’arc superior que sol emmarcar aquest espai, queda integrat plenament en l’espai de la sala. Hi ha representade 16 muses de la música amb forma de mosaic de ceràmica i una part d’escultura. Cadascuna de les muses porta un instrument a la mà. Entre els dos grups escultòrics i presidint l’escenari, hi ha l’escut de Catalunya.

Descripció:  Trobem diferents conjunts escultòrics fets per Pau Gargallo Esquerra -hi ha la representació en forma de bust d’Anselm Clavé en mig d’un bosc de fades. (referència música catalana) Dreta -hi ha el bust de Beethoven. Sobre aquest hi ha la representació de la Cavalcada   de les Valquíries de Wagner. (referència a la música universal) Fons de la sala de butaques -hi ha a cada banda representats uns cavalls alats. Sostre: pla, decorat amb ceràmica amb formes florals. Al centre hi ha una gran claraboia feta amb vidre emplomat amb forma de cúpula invertida, on juga amb les tonalitats blaves del cel i les grogues i taronges del Sol. Il·luminació natural: la claraboia i els vitralls dels dos laterals de la sala  transmeten una llum tènue (sóntintats).Significat: És com un temple de la música catalana, que està lligat amb la ideologia catalanista. Està ple de referències i símbols. Equipara la música catalana amb la música universal. Això es pot veure en els dos grups escultòrics: a la esquerra es representa a Anselm Clavé en un bosc de fades,fent referència a la música catalana. A la dreta, en canvi, es representa a Beethoveni a la Cavalcada de les Valquíries de Wagner, fent referència a la música universal.Simbol del modernisme catala, tenia gran importància política i social, sufragat pel poble català i treballaven els principals artistes del moment. Estava molt lligat a la tradicció gòtica amb el modernisme (més complexe)Simbolisme: És important l’Orfeo, ja que, es pagat pel poble i l’auditori és del poble i pel poble. Funció: Pública per Seu de l’Orfeó Català i sala de concerts i com a simbolisme patriotic i nacional. L’Estat espanyol historicoartístic d’interès nacional, ila UNESCO el va declarar Patrimoni de la Humanitat. DOMÈNECH I MONTANER: Apart de arquitecte va ser polític, fundador d’un dels primers partits republicans catalans (centre nacionalista republicà). Algunes de les seves obres són el Hospital de Sant Pau, la Casa de Lleó Morera y el Palau de la Música Catalana. Integració urbanística: El Palau de la Música està situat a la cantonada d’un carrer petit de Barcelona. S’integra perfectament i passa gairebé desapercebut. MODELS I INFLUÈNCIES: Combina la tradició constructiva catalana i la modernitat. Tradició construcció Catalana: recuperació de materials com el maó i en els sistemes de construcció típics, com l’anomenada volta catalana. Modernitat: innovacions tècniques, l’ús del ferrro i del vidre, concepció unitària de la sala. També els arcss i els arcsbotants són del món medieval.

Casa Milà o la Pedrera

de Antoni Gaudí Cronologia: 1906/1912 Tipologia: civil Materials: pedra, maó, ceràmica i ferro Estil: modernista Localització: BarcelonaContext històric i cultural: Inicis del S.XX Espanya es troba en plena Crisi de la Restauració Borbònica. És just després del desastre del 98 (pèrdua de colònies de Cuba) que la societat espanyola es troba en una crisi moral i ideològica. Mentre Espanya es veia immersa en aquesta decadència, Catalunya es troba en un moment de creixament perquè s’industralitzaria, fent que l’economia catalana sigui en bonança. Es consolida el catalanisme com a opció política.Estil Modernisme perque arquitectura decorativa inspirada en la natura, trencar amb la tradició, aprofitar els avantatges que ofereixen la tècnica i la Indústria, la integració i relació de les diferents arts, i reivindicar el treball artesà.Tendències: l’ondulat i el geomètric.Edifici civil i habitatge  Materials: pedra, maó, ceràmica i ferroElements sustentats: façana, pisos i la coberta.Elements sustentadors: Esquelet de ferro que permet donar llibertat a les plantes(no hi han murs de càrrega). La façana es subjecta a l’estructura amb uns tensors de ferro. Els arcs parabòlics també sustenten l’estructura, reparteixen el pes del terrat i la coberta. I les bigues = jàsseres i els arcs catenaris.Façana: Estructura autònoma soprtada a partir d’un complex sistema de bigues i tensors de ferro. L’edifici consta de set plantes:Planta baixa: dóna accés a l’edifici i hi trobem botiguesPis principal: el  més important, destinat com a vivenda de la família Milà.4 plantes: destinades al lloguer dels pisosÀtic: tanca l’edifici. Està fet amb trencadís.Bosc màgic: homenatge al Catalanisme La línia corba domina la façana. Cada pis està separats per una ondulació i que confereix una accentuada horitzontalitat. Les finestres i les balconades: modelades amb forma de motiu vegetal, segueixen l’estil curvilini i realitzades en ferro forjat. Part alta de la façana: hi ha motius decoratius que fan al·lusió a la Mare de Déu del Roser, perqué la senyora Milà (nom Roser)va demanar-li. Just va coincidir amb la Setmana Tràgica i la família es va penedir (ja que es cremaven els símbols religiosos), de manera que Gaudí va intentar dissimular-ho dibuixant una rosa.Cantonades: hi ha inscripcions que fan referència a l’Ave Maria.Coberta: se situen les xemeneies, les caixes dels ascensors, les ventilacions i els dipòsits d’aigua. Decoració: Formes originals fetes de pedra que poden representar: muntanyes, soldats… (al·lusió al món de Gaudí= natura).

Interior: Planta adaptada al pla Cerdà. Hi han tres façanes: una dóna a Passeig de Gràcia, una a Provença i l’altra fa xamfrà.Va crear dos patis interiors que es comuniquen, a partir dels quals dóna forma als pisos. Aquests il·luminen i ventilen. Darrera: hi ha el pati d’illa.Els pisos van del carrer al pati d’illa, tot el passadís queda il·luminat pel joc de llums.Plantes articulades de manera irregular i sense ordre lògic.Estances poligonals  que dificulten el disseny del mobiliari. Per això els mobles els va fer ell mateix.Terra prolonga de manera original. El carre central condueix el vehicles als aparcaments, les voreres porten a les escales i als ascensor que donen directe als diferents habitatges.Planta lliure: no hi han murs de càrrega(funció substituida pels arcs parabòlics i columnes inclinades/ és sosté per mitjà d’una estructura de ferro combinada amb pedra i maons).Significació: La Casa Milà també és anomenada la Pedrera, ja que les pedres que s’utilitzaren foren tallades i treballades en un solar qu hi havia davant del mateix edifici.És el millor exemple de l’arquitectura orgànica de Gaudí. La manca de línies rectes fa que l’edifici prescindeixi de les nocions d’uniformitat convencionals. La façana ondulada pot recordar a les ones del mar, a les dunes del desert… La Pedrera és més que una arquitectura és una escultura gegantFunció: Casa per ser habitada. Actualment és un museu.El pis principal és una sala d’exposicions i a excepció d’un que es pot visitar, la resta són vivendes o oficines.MODELS I INFLUÈNCIES: Arquitectura expresionista. Agafa molts elements del món oriental i àrab, del clàssic, de l’edat mitjana i de la natura. Antoni GaudÍ: Gran arquitecte del modernisme. Des de petit acustumat a la manipulació de ferro Malalt durant molt de temps Aprofita per dibuixar Va afectar molt a la seva vida: Era humil i senzill Encàrrecs de la família Güell. Un dels encàrrecs que li portarà gran part de la seva vida serà la Sagrada Família. Utilització de: Formes corbes, Metàfores visuals, Trencadís (peces de rajola irregulars) i acoloriment. Aprofita els excedents de ceràmica de les fàbriques i barreja les peces de colors.Referències a la natura en forma de metàfora. Xemeneies gaudinianes. Iconografía religiosa. Bestiari gaudinià. Arc centenari (de totxo) → parteix dels arcs parabòlics. Juga amb la volta icrea la forma que vol que tinguin les cobertes.◆Arc parabòlic: arc resultant d’aguantar dos punts en suspensió

El jurament dels Horacis de Jacques-Louis David Cronologia: 1784 Tècnica i material: oli sobre tela Estil: neoclàssic Tema: literari Localització: Museu del Louvre (París) Context històric i cultural: Regnat de Lluís XVI. Monarquia absoluta en crisi. Preparació de la Revolució Francesa per la crisi de la hisenda reial, les males collites, les desigualtats socials. En economia s’està iniciant la revolució industrial i es consolida com a conseqüència la burgesia i apareix el proletariat. A Espanya regna Carles IV. David participarà en els fets revolucionaris, donant suport a la facció jacobina i a la mort del rei. Era amic íntim de Marat, que va ser assassinat. Són els anys de la Il·lustració i apareix el projecte de l’Enciclopèdia, dirigida per D’Alembert i Diderot. Destaca la filosofia de Montesquieu, Rousseau i Voltaire. Hi ha un canvi de mentalitat, més racional, que reivindica la llibertat i els valors racionals, i es reacciona contra el model de l’Antic Règim i l’art Rococó. Tot això provoca un canvi estètic. //Oli sobre tela Cromatisme: predomini de les tonalitats ocres, grises i vermelles. Tonalitats fosques per al fons i clares per a les figures. Són colors plans, no matisats. ocres i grisos, destaquen: El vermell simbolitza la passió, el compromís i la sang que es vessarà Blanc. Línia i dibuix acurat. Predomina sobre el color, que queda subordinat al dibuix. Llum en clarobscur, influït per Caravaggio. És una llum focal però no crea atmosfera. prové de l’esquerra. Perspectiva lineal, a partir de l’enrajolat i les parets laterals. El punt de vista és frontal, amb una perspectiva simple Expressió solemne, enèrgica i vital als homes, i abatuda a les dones.Ritme: estàtic. Les figures semblen escultures. Dibuix: traç fi , precis i minucios, es veuen molt bé els contorns dibuixats.Composició Equilibrada, tancada, racional i geomètrica. Es construeix a partir de tres arcs, on queden emmarcats 3 grups de tres personatges, que no es toquen entre si. Hi ha tres arcs, tres espases, tres dones, tres germans.Les línies principals les tres línies corbes, els tres triangles que conformen els personatges i un rectangle que formen el pare Horaci i els seus tres fills.El centre de la composició són el lloc de convergència de les espases, per donar protagonisme al tema del jurament.Destaca com predominen les línies rectes en els personatges masculins, i formes més arrodonides en els femenins. Punt fuga per sobre les espases. Estil:Neoclassicisme per: inspiració en fonts clàssiques, per un tema transcendent molt diferent a la frivolitat del Rococó, per la preferència dels temes heroics, patriòtics com a via de transmissió d’idees universals, per l’estètica freda, sòbria i racional, pel tractament escultòric de les figures, per la solemnitat que transmet. És una pintura intel·lectual, per ser pensada, no mirada. Claredat compositiva, personatges en pla únic a mode de fris.

Tema:Literari, estret de l’obra “Ab urbe condita”, la història de Roma de Titus Livi, i també de la tragèdia literària “Horaci” del dramaturg francès Corneille, del segle XVII. Significació: Símbol de la virtut cívica, de l’heroïsme i lleialtat a la pàtria per sobre de qualsevol sentimentalisme. Les idees superen als sentiments. Vol ensenyar a la societat francesa els valors de sacrifici en uns moments convulsos previs a la revolució francesa. Narra la disputa entre Roma i Alba Longa pel domini del Laci, i com es va decidir solucionar el conflicte amb un enfrontament entre tres membres de cada ciutat, els Horacis romans i els Curiacis d’Alba. Malgrat els llaços d’unió entre les dues famílies, el deure cap a la pàtria és més important. Va guanyar Roma, amb la única supervivència d’un germà Horaci, que matarà a la seva germana per lamentar la mort del seu promès, un enemic de Roma. Iconografia: al bell mig, el pare Horaci, a la seva esquerra els tres fills que aniran a lluitar, a la dreta el grup de dones. De blanc, una de les germanes Horaci, al seu costat una germana Curiacia, casada amb un Horaci, i en el fons, la mare Horaci, que cuida als dos fills del fill.Per tant és un símbol de la nova pintura, un manifest ètic i estètic que va ser presentada al Saló de 1785 i la va comprar el propi rei. Funció: Propagandística i didàctica. Inspirar-se en un tema literari per transmetre la idea de sacrifici, honor i lleialtat. Cal complir els deures envers la pàtria. S’ha interpretat que David fa una crítica a la monarquia absoluta i que cal lluitar per la pàtria en un moment de crisi. DAVID: Principal pintor del neoclassicisme. Des del principi connecta amb els ideals il·lustrats i això el va portar a trencar amb els ideals estètics del Rococó vigent.Els il·lustrats van veure en David una representació estètica dels seus ideals. Diderot va considerar l’obra “Belisari” com l’inici d’una nova etapa estètica, procés que va culminar amb El jurament dels Horacis.David entenia la pintura com una expressió d’idees, no de sentiments. És una lliçó de filosofia i una manera de representar conviccions. Va tenir un gran compromís polític, va ser membre de l’Assemblea Nacional i va votar a favor d’executar a Lluís XVI. Va morir a l’exili de Brussel·les durant la Restauració borbònica. Models: Classicisme del Renaixement i el Barroc Influències:Es considera el pare de la pintura neoclàssica i va influir en els pintors del moment. Però amb la Restauració David es veurà superat per l’estètica romàntica, seguint els postulats iniciats per Goya i Géricault que conduiran a l’obra de Delacroix.

Eros i PsiqueAntonio Canova Cronologia: 1787/1793 Tipologia: escultura exempta Material: marbre Estil: neoclassicista Tema: mitològic Localització: Museu del Louvre (París) Context històric i cultural: Preparació cap a la Revolució Francesa, creixement del liberalisme, inici de la industrialització, ascens de la burgesia, recuperació cultural de l’època clàssica (reacció en contra el Rococó), racionalisme il·Lustrat, avenços arquitectonics com Pompeia herculà i Troia i, París seria el centre cultural europeu, la societat canvia; està dividida en classes socials, és Individualista, té drets i deures i dret a votar.Estil neoclàssic: es substituí el dinamisme barroc per l’equilibri i la proporcionalitat (racionalisme), tal i com ho feien els clàssics, ja que els consideraven insuperables. També s’abandonà la fusta policromada típica del rococó per materials com el marbre o el bronze, i la temàtica esdevingué mitològica.//Escultura excempta, grup.Material i tècnica: tallada en un marbre molt polit.Descripció: Dues figures juvenils nues:una femenina i una masculina alada que s’abracen Composició: oberta, destacada per les ales i les extremitats. Agafa una forma d'aspa (X), fent que es focalitzi la mirada al centre i quedi remarcat el punt més significatiu, el petó. La circumferència creada pels braços també realça el centre de l’escultura.És unifacial i massissaSuperfície: Textura llisa, suau i delicada. Controns del marbe molt polits.Llum: rellisca sobre la superfície.Cromatisme: Monocroma. Valorava la puresa blanca del marbre.Elements expressius:El  tractament  anatòmic està  molt treballat.  Les figures van nues  i hi ha molt detallisme a les ales, donant-li un caràcter realista.Trobem un joc de mirades entre els dos personatges i una idealització d’ambdós,que alhora es treballen seguint l’equilibri i la proporció.El moviment és contingut, donat per la posició dels personatges. Dóna sensualitat i serenitat. Tema: mitològic, extret del llibre “L’ase d’or” d’Apuleu.Reflecteix el final de la història.Funció: Decorativa del Palau d’un Lord. L’obra va ser robada per ordres de Napoleó.Significat: Se’ns representa Eros i Psique, un  déu i una princesa. Eros, déu de l’amor,s’enamora de Psique, filla d’un rei d’Àsia, que destacava per la seva bellesa, la seva curiositat i per ser capritxosa.Eros, per seduir-la, li regala un palau on es troben cada nit com amants amb una condició: Psique no podia veure’l. Un dia, com que ella era molt curiosa, va acostar un llum d’oli al rostre d’Eros amb tanta mala sort que li va caure una gota d’oli a la cara. Així doncs, es va despertar, es va enfadar i va fugir.Psique, desconsolada, va a veure l’Oràcle de Venus i aquest li posa tres proves que ha de fer per recuperar el seu amor. Una d’elles era portar el secret de la bellesa a Proserpina. Altre cop, com que Psique era molt curiosa, va obrir la caixa on guardava el secret i va caure dormida en un son profund d’on no es despertarà fins que Eros la besi.Simbolitza l’amor i la sensualitatModels i influències: -Grècia clàssica i hel·lenística per la tècnica, temes, idealització… Influenciat per les obres de Fídies que podem observar al Panteó d’Atenes

Els afusellaments del 3 de maig Goya Cronologia: 1814 Tècnica i material: oli sobre tela Estil: neoclàssic-romànticTema: històric - al·legòric Localització: Museu del Prado (Madrid) Context històric i cultural: Napoleo abdicaria, deixaria el regnat i tornaria el rei Ferran VII. Amb ell tornarien els borbons i es produiria la Guerra del Frances, domini gran de França. Primera Constitució Liberal. Corts de Cadiz. Constitució del 1812, es produiria una evolució de la constitució al 1814. Es commemoraria, durant aquells anys, la victòria contra Napoleo. Va ser una època de grans canvis culturals a Espanya. Es reflexaria a la societat i a la seva evolució i als fets que passaven. Seria un moment de molta barreiga cultural que es plasmaria en les obres pintades. Hi hauria grans corrents ideologiques com les progressistes i les il·lustrades. // Oli sobre tela Predomina la el color sobre el dibuix i la línia. Cromatisme: Colors foscos.  Gamma cromàtica reduïda Predomina el negre, els ocres. El blanc, groc i vermell agafen protagonisme i s’inicia l´ús expressiu del color Pinzellada llarga i oberta Perspectiva aèria a partir de la llum i color. Gradació tonal. Llum focal que delimita la pintura en dues zones. Tenebrisme contrastat. Il·lumina a les víctimes, enfosqueix el paisatge i als botxins. La llum s’origina a un fanal. Expressió: Realista, amb un tractament descriptiu. Tractament psicològic: horror, desesperació, heroisme...). Els soldats són inexpressius, anònims, d’esquena, símbol de la inhumanitat. Són màquines de matar impersonals. Els morts: cosos es dobleguen i rostres transmeten sentimentRitme intens, ús de diagonals i d’efectes de llum i expressivitat del color. Els cossos es dobleguen i els rostres transmeten sentiments extrems. Composició: Oberta. Personatges a mode de fris (neoclàssic), però comencen a haver elements romàntics.  Es poden dividir els personatges en tres grups:Dreta: soldats, en diagonal.Centre: víctimes que esperen ser ajusticiadesEsquerra: afusellats.Forma un triangle invertit, amb la diagonal dels soldats i el grup d’afusellats. La figura de blanc i el fanal exerceixen de punts centrals.Es pot organitzar en passat (morts), present (grup a punt de ser afusellat) i futur (els que esperen). Trobem una segona línia diagonal formada per la muntanya de Príncipe Pío. Les diagonals organitzen una composició dinàmica.L´ús de les línies diagonals (el triangle) ens configura la perspectiva geomètrica, la gradació tonal i la llum focal la perspectiva aèria. (Neoclàssic i romanticisme) Estil Difícil de classificar, la seva obra evoluciona des del Rococó fins a l’Expressionisme, passant pel Neoclàssic i el Romanticisme. Per això parlem d’estil Goyesc. Però podem situar aquesta obra en la transició del Neoclàssic al Romanticisme.Es neoclàssica per la composició a mode de fris i pel tractament escultòric dels personatges. Però ja es veu el Romanticisme en el tema (història present, el protagonista és el poble), importància dels sentiments i no les idees i per una tècnica que dona més importància al color, la llum que no pas al dibuix.

Tema: Històrica (representa els fets dels 3 de maig) i al·legòrica (símbol de la pau i denuncia de la guerra). Representa la repressió dels revoltats el 2 de maig a Madrid Significat Símbol del patriotisme i de la heroïcitat del poble, víctima innocent de la guerra. Es vol commemorar la victòria contra Napoleó d’una manera nova, sense exaltació patriòtica, sinó denunciant els desastres de la guerra. Això és un precedent del Romanticisme, que també presentarà ja la guerra sense mitificar, sinó com quelcom brutal. Delacroix ho farà a l’obra “La matança de Quíos”. S’ha convertit en una pintura símbol de la pau, amb el color blanc simbolitzant l’esperança. La llum plasma el bé, que no aconsegueix ser eliminat malgrat la foscor que porten els soldats i la guerra. L’escena realista, i mostra als patriotes com a civils. L’heroi és el poble que pateix la guerra, no l’exèrcit. La guerra és irracional i cal denunciar la seva repressió i inutilitat. Per això, per fer aquesta denuncia, Goya situa d’esquenes  als soldats francesos. S’ha fet una interpretació cristiana de la pintura. Els innocents es sacrifiquen per un fi més elevat, tal com va fer Crist. El color blanc i groc és la bandera del Vaticà i representen a l’Església. La llum representa la figura de Déu i al centre simulant una crucifixió la mort dels innocents. Però Goya és més aviat un lliurepensador il·lustrat i per tant, la llum seria més el que queda de racionalitat entre tanta foscor.L’obra està relacionada amb “La càrrega dels mamelucs”, que ja relaciona patriotisme i violència. Es prefereix la mort a l’esclavatge sota domini estranger. Per tant Goya pinta la batalla però no la victòria, a diferència de Velázquez, com La rendició de Breda. Funció:  de denúncia de la guerra Commemorativa de la victòria. Decorativa: embellir l’arc de la victòria. El comitent va ser el Consell de Regència, abans del retorn de Ferran VII com a rei. El quadre es va pintar en tres mesos. GOYA: L’obra pertany a l’etapa de pintures patriòtiques, d’arrel romàntica, després de la seva etapa inicial com a pintor de la Reial fàbrica de Tapissos i de pintor de cambra.Goya es va convertir en un precursor de l’art contemporani, recollint la tradició del color de Ticià, Velázquez i Rembrandt, però innovant en la tècnica i la plasmació del tema.És un autor molt marcat per l’evolució dels fets històrics, des de la Il·lustració, passant per la revolució liberal i el sorgiment dels nacionalismes.Obres: Etapa Rococó: El para-sol, la Verema, La gallina cega Etapa Neoclàssica: La família de Carles IV, la Maja Vestida, La Maja desnuda Etapa Romàntica: La càrrega dels mamelucs, Els afusellaments del tres de Maig, sèries de gravats “Los caprichos” i “Los desastres de la guerra”. El colós Etapa expressionista de les pintures negres: Aquelarre, Saturn devorant al seu fill Etapa d’exili: La lletera de Burdeus Models i influènciesGoya parteix de la tradició colorista: Ticià, Velázquez i Rembrandt.Realisme del naturalisme barroc i també per l’exaltació del dramatisme, com pot ser la passió dels sants i el tractament del clarobscur.Del neoclàssic: tractament escultòric de les figures i el tractament heroic del personatge.Es va inspirar en obres seves, com el gravat Va ser iniciadora de l’edat contemporània, obrint el Romanticisme, i introduint tècniques que després agafaran impressionistes o expressionistes. Delacroix va ser un gran reivindicador de Goya, per la tècnica i el tractament de la pintura històrica, superant el model neoclàssic. El quadre va inspirar a Manet, “L’afusellament de Maximilià”, i Picasso “La matança de Corea”.