El Palau de la Música Catalana
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,4 KB
Interpretació
Temple de l'art català i palau del nostre renaixement. Símbol de la Renaixença.
No està situat a l'Eixample, sinó a la part antiga de la ciutat perquè no el volien al cor d'aquesta. Va ser encarregat per l'Orfeó Català.
Símbol del Modernisme, barreja aspectes vells i nous, així com diferents oficis. Domènech i Montaner, el que no podia fer ell mateix, ho encarregava als millors. Treballava amb escultors, pintors...
L'edifici és una obra d'art total.
Al xamfrà hi ha una senyera i un homenatge a la cultura catalana, una representació del món del treball, esculpit per Miquel Blay.
A la façana principal hi ha un mosaic que representa la cançó catalana. Hi apareixen uns cantaires i les muntanyes de Montserrat, tot encapçalat per la Balanguera: dona que apareix als poemes de Miquel Costa i Llobera i que ha esdevingut himne de les Illes Balears.
Funció
Ser una sala de concerts, seu de l'Orfeó Català, propaganda de la cultura catalana, difondre la cultura catalana.
Interpretació amb l'entorn
- Hi havia poc espai i, per construir-lo, s'integra amb dificultats.
- Es va debatre on s'hauria de construir: a Ciutat Vella (poca disposició de terreny) o a l'Eixample (molt espai).
- Domènech i Montaner volia lligar-lo a la història i el construeix a Ciutat Vella, no a la nova zona de l'Eixample.
- Problema: Queda poc visible per l'estretor dels carrers.
- Complicava fer una façana monumental en un espai reduït.
Models i Influències
Models:
- Art gòtic (art tradicional de Catalunya), Art Bizantí (mosaics), Arquitectura del Ferro, Escola de Chicago (Auditori de Chicago, Louis Sullivan).
Influències:
- Josep Maria Jujol, arquitectes modernistes.
Autor: Lluís Domènech i Montaner
(1850-1923). També era polític.
Va fundar un diari: La Renaixença.
Va ser president de la Unió Catalanista.
Va ser diputat a les Corts Espanyoles.
Va fer investigacions d'història: li interessava el passat i la recuperació de Catalunya.
Volia la superació de la tradició.
L'estil que predominava era el neogòtic.
Obres: El Castell dels Tres Dragons, Editorial Montaner i Simon (actualment la Fundació Antoni Tàpies), Hospital de Sant Pau, Casa Lleó Morera (a l'Illa de la Discòrdia).