Paisatges Vegetals d'Espanya i la seva Gestió

Paisatges Vegetals d'Espanya

Paisatges Vegetals de les Canàries

Vegetació escassa, adaptada a l'aridesa extrema. Diversitat d'espècies. Endemismes (espècies que només trobem en aquella illa, com el pi canari o el drago). Varietat per la diferència d'alçada, pisos altitudinals.

1. Violes del Teide
2. +2000 matollar de cim (Teide i La Palma)
3. Laurisilva: bruc, pi canari, estepa.
4. Boscos de sabines, palmeres, dragos.
5. Matollar costaner: tabaiba, cardó

Paisatges Vegetals de Muntanya

La vegetació es distribueix en pisos altitudinals.

• Pis nival (+3000 m): petites plantes com líquens i molses.
• Pis alpí (2400-3000 m): pot estar mig any cobert de neu. Prats alpins.
• Pis subalpí (1200-2400 m): coníferes com pi negre, avet i sotabosc amb arbustos.

Paisatge Vegetal Oceànic

Galícia (Serralada Cantàbrica) i per altres zones muntanyoses (Pirineus, Sistema Central). Bosc temperat oceànic: 30 m, roure i faig. Fulla ampla, caduca, frondós, poca llum (sotabosc pobre). Rouredes, fagedes, landa.

Paisatge Vegetal Mediterrani

Major part de la superfície peninsular. Esclerofil·la, verd, lent. Alzinar. Capçades amples i tancades. Fulles dures, petites, troncs llenyosos. Arrels profundes. Matollar: màquia, garriga, estepa. Espècies: bruc, ginesta, garric, margalló, espart, farigola.

Biodiversitat

Espanya per la seva situació (zona de contacte entre dos grans dominis vegetals: mediterrani i atlàntic + Canàries a la Macaronèsia). Efecte refugi en les èpoques glaciars i pels animals que van creuar el desert d'Àfrica i l'estret de Gibraltar, i animals i plantes que es van adaptar formant en alguns casos noves espècies i subespècies. Presència de sistemes muntanyosos i la Meseta, els quals reprodueixen la gradació vegetal que es dóna al nord i sud d'Europa.

Acció Antròpica

Humana, boscos per camps de conreu. 43% del territori espanyol: activitats agràries. 10%: infraestructures + àrees urbanes.

Tipus de Paisatges

• Predomini d'elements abiòtics: amb vegetació mínima. D'alta muntanya o desèrtic.
• Predomini d'elements biòtics: amb presència de vegetació i menys fauna = paisatges naturals.
• Predomini d'elements antròpics: resultat de l'activitat humana = paisatges culturals que poden ser rurals o urbans.

Taula d'adalt

Gestió del Paisatge

Implica conèixer els elements que integren, condicionen i hi interactuen, planificant, gestionant i ordenant per protegir-lo i conservar-lo. Elements que fonamenten la cultura: medi natural, estructura social, creences/visions del món i mitjans de comunicació + de transmissió col·lectiva.

Paisatges Culturals

Resultat de la presència i l'activitat humana. Cultura: manera organitzada de resoldre problemes semblants, amb el que ens dóna l'entorn físic + treball humà són base de la cultura.

Alguns paisatges necessiten una protecció especial, bé perquè es tracta d'espais naturals de gran valor o perquè tenen un valor cultural molt ric.

Espais Naturals Protegits

És una part del territori escassament modificada per l'acció humana i que posseeix algun tipus de categoria de protecció.

Parcs Nacionals o Regionals

Àrees on els ecosistemes naturals estan poc alterats i tenen valors ecològics, estètics, educatius i científics grans. Cal tenir-hi una atenció preferent. No s'hi poden realitzar activitats econòmiques.

Parcs Naturals

El seu valor natural és compatible amb les activitats humanes però d'una manera regulada i equilibrada.

Reserves Naturals

Espais on es procura una protecció d'ecosistemes especials per la seva raresa, fragilitat, importància o singularitat.

Espanya té una gran diversitat, el 54% de les espècies d'Europa es troben a Espanya. 150 parcs (15 nacionals) i 50 paisatges protegits. Aportem el 20% dels LIC (Llocs d'Importància Comunitària) a Europa.

Repercussions Ambientals de les Activitats Econòmiques

Canvi Climàtic

Modificació que experimenta el clima en relació amb el pas del temps i a nivell global. L'ésser humà és el que més hi ha influït.

Efecte Hivernacle

L'energia solar escalfa el sòl terrestre, el qual retorna a l'exterior una part d'aquesta energia, mentre que la resta és retinguda pels gasos de les capes externes de l'atmosfera i en provoca l'escalfament.

L'augment de la Temperatura Global i els Oceans

Desglaç de la zona àrtica i antàrtica i de les glaceres terrestres, pujada de la temperatura global, oceans s'expandeixen, es redueix la capacitat d'absorció de CO2.

Abast del Canvi Climàtic

La pròpia natura ja provoca canvis, però l'acció humana i el seu ritme accelerat no permet que la natura es regeneri.

La Destrucció del Paisatge

Incendis

Causats per la sequedat dels estius mediterranis, dèficit de precipitacions, altes temperatures, fan que la vegetació s'assequi, l'abandonament de les explotacions agràries no rendibles ha fet augmentar les zones boscoses i ha provocat la disminució de la població i de les activitats rurals (pastura, recollida de llenya), l'augment de segones residències, l'increment d'ús de vehicles tot terreny, la substitució de boscos caducifolis per pins i eucaliptus, de manera que els incendis també afecten a zones de clima oceànic. El 97% dels incendis forestals a Espanya són provocats per l'acció humana.

El Desboscament

Incrementa les emissions de CO2, ja que els arbres frenen l'efecte hivernacle mitjançant la fotosíntesi i intensifica la pobresa de 60 milions de persones a l'any (que depenen directament dels boscos).

L'erosió i la Desertificació

Un dels més greus. Genera la desertització o degradació del sòl i dels recursos ecològics. Espanya és el país de la UE amb un índex de desertització més alt.

La Contaminació

Es produeix a causa de la introducció en un medi d'una substància que és perjudicial per a la salut, la seguretat o el benestar de la població. Atmosfèrica, de l'aigua, del sòl, química, radioactiva, acústica, tèrmica, electromagnètica, lumínica o visual.

La Pluja Àcida

L'empremta Ecològica

Indicador de sostenibilitat que resumeix, per a cada individu, quina és l'àrea necessària per produir els recursos que utilitza i per assimilar els residus que genera. Objectiu: avaluar l'impacte sobre el planeta d'una manera de viure determinada. 1,7 però gastem 2,9.

Agricultura Ecològica

Mantenir la fertilitat del sòl, produir aliments lliures de residus químics, mantenir la diversitat genètica de l'entorn, obtenir aliments orgànics.

Paisatge

Porció de territori caracteritzada per la combinació dinàmica d'elements biòtics, abiòtics i antròpics.

Risc Antròpic

És la possibilitat que es produeixi una circumstància adversa provocada per factors humans o per l'agreujament de fenòmens naturals derivats de l'acció humana.

Desforestació

És la destrucció o pèrdua de bosc com a resultat de les activitats humanes.

PAU: Mapa d'Empremta Ecològica

1. Es tracta d'un mapa de trames o coropletes que descriu, en tons i trames de grisos, l'empremta o petjada ecològica per països i per càpita. La font és Global Footprint Network i les dades són de 2007. S'observa que la petjada ecològica més gran la fan els Emirats Àrabs, seguits de països com EUA, Austràlia, Canadà, Finlàndia, Holanda,... Mentre que els països subdesenvolupats com Índia, Filipines i els estats centreafricans són els que tenen una petjada ecològica més baixa.
2. Empremta ecològica: indicador de sostenibilitat que mesura la demanda humana en termes de superfície biològicament productiva necessària per produir els recursos que s'utilitzen i assimilar els residus que es generen.
3. Reciclatge: tractament total o parcial d'un producte o material ja utilitzat per obtenir una primera matèria llesta per tornar a ser transformada o un producte llest per tornar a ser utilitzat.
4. 1. Cal identificar entre els països amb una major empremta ecològica els països del Nord, com Estats Units, Austràlia, alguns països del Golf Pèrsic i alguns països de l'Europa Occidental. Entre els països amb menor empremta ecològica han de mencionar països del Sud, especialment els de l'Àfrica Subsahariana, el sud-est asiàtic i el subcontinent indi.
   2. Com a explicació d'aquest fenomen cal recórrer a les economies fortament consumistes, intensives en la utilització de recursos no renovables i basades en la crema de combustibles fòssils dels països del nord, en contrast amb la pobresa extrema dels països del sud.
5. 1. Es defineix desenvolupament sostenible com aquell que és capaç de satisfer les necessitats humanes del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves necessitats.
   2. Els motius principals són la reducció de l'impacte produït per les activitats humanes en el medi ambient, conservant els ecosistemes i reduint la quantitat de residus produïts i el consum energètic.
   3. Cal que es mencioni l'Informe Bruntland o la conferència d'Estocolm, com l'inici de les polítiques per aconseguir un desenvolupament sostenible.