Paisatges Naturals de Catalunya: Tipus, Biodiversitat i Conservació

Els Paisatges Naturals de Catalunya

Què és un Paisatge Natural?

Un paisatge natural és aquell que no ha estat afectat per l'acció humana (antròpica), és a dir, que no ha estat modificat.

Els paisatges modificats per l'acció humana inclouen el paisatge agrari, el paisatge industrial i el paisatge urbà.

Paisatge d'Alta Muntanya

• Absència de vegetació (a diferència de la muntanya mitjana, on n'hi hauria una mica).
• Correspon al pis alpí i subalpí.
• Es troba a tot el Pirineu i al Pirineu Axial (entre 1000 i 3000 m).
• Comarques principals: Vall d'Aran, nord del Pallars Sobirà, Alta Ribagorça, part de la Cerdanya, Alt Urgell i Ripollès.
• Predomina el pi negre i els avets.

Paisatge de Prepirineu i Serralada Transversal

• És habitual la vegetació a les parts més baixes, amb predomini del bosc caducifoli (faig o roure).
• Alçades més baixes i menys abruptes.
• Es troba per sota dels 1500 m i 700 m (aproximadament).
• Correspon al pis subalpí i muntanyós (no al pis nival).
• Es localitza al nord de la Noguera, Pallars Jussà, Solsonès i Garrotxa.

Paisatge Mediterrani de Muntanya i Baixa

• Es troba al Sistema Mediterrani (Serralada Prelitoral i Serralada Litoral) i a la Depressió Central.
• La Prelitoral correspon a la muntanya mitjana (ex: Montserrat).
• La Litoral correspon a la muntanya baixa (ex: Collserola).
• S'estén des del Montsià fins a Girona.
• És un paisatge muntanyós de poca alçada.
• Vegetació esclerofil·la (pins i alzines), caracteritzada per fulles dures.

Paisatge de la Depressió Central

• Terres molt planes i força àrides (és on menys plou de Catalunya).
• Estan dedicades principalment a l'agricultura (molts camps de conreu i pocs paisatges naturals).
• Predomina l'alzina i els arbustos; el carrascar és el més comú (arbre petit).

Paisatge Litoral

• Litoral Nord: Plou més. Predominen pinedes i alzines. La vegetació és més frondosa, densa i atapeïda que al sud. És un mediterrani suavitzat (paisatge de platja amb arbres al voltant).
• Litoral Sud: Plou menys. És un mediterrani sec (paisatge amb matollar).

La Pèrdua de Biodiversitat i les Seves Causes

Què és la Biodiversitat?

La biodiversitat és el conjunt d’espècies vegetals i animals que hi ha al món.

Problemes Derivats de la Pèrdua de Diversitat

• La pèrdua de diversitat representa un gran problema per a nosaltres, ja que perdem riquesa, varietat de matèria biològica i éssers vius.
• Els ecosistemes poden fallar o deixar de funcionar adequadament, ja que totes les espècies estan interconnectades (per exemple, l'abella pol·linitza la poma, i així successivament, formant un cercle vital).

Factors que Provoquen la Pèrdua de Biodiversitat

• Destrucció de l'hàbitat:

  Modificació de l’ús del sòl per a habitatges o infraestructures. La construcció d’aquestes provoca la mort de milers d’espècies.

• Intensificació dels sistemes de producció:

  L'abandonament de les pràctiques tradicionals perjudica la diversitat. Els sistemes intensius busquen més quantitat de productes, però eliminen més diversitat.

• Catàstrofes naturals:

  Terratrèmols, inundacions, incendis, etc.

• Explotació excessiva:

  Gastem més del que necessitem (ex: roba). Per fabricar-la, es necessiten materials que destrueixen la biodiversitat. A més gent al món, més explotació.

• Propagació d’espècies exòtiques invasives.
• Augment demogràfic i augment del consum per càpita:

  Com més consumim, més explotació de la biodiversitat i dels recursos. Afecta especialment la zona tropical i les zones de muntanya.

• Canvi climàtic:

  Amb l'increment de la temperatura, els organismes no s’adapten bé i moren.

• Globalització:

  Augmenta la demanda de recursos naturals (tant en països rics com en vies de desenvolupament). Contribueix a potenciar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i facilita la propagació de les espècies exòtiques invasives.

Amenaces i Dificultats per Mantenir el Paisatge Natural a Catalunya

• Agricultura intensiva:

  Es dona a zones amb més rendiment agrícola o més aptes. Provoca la pèrdua de marges dels camps de conreu.

• Abandonament agrícola:

  Es dona a les zones amb poca rendibilitat agrícola. Provoca un augment dels boscos empobrits, que aporten poca biodiversitat.

• Augment de la població:

  Catalunya ha passat de 6 milions (anys 80) a 8 milions (actualitat). Aquesta població es concentra al litoral i al prelitoral. Això dificulta la conservació del paisatge natural, ja que es necessiten més habitatges i infraestructures.

  A més, és un lloc turísticament potent (hotels, segones residències) i concentra moltes indústries i ports que requereixen bones comunicacions.

  L’activitat turística afecta gran part de la Vall d’Aran i la Cerdanya, a més del litoral i el prelitoral, augmentant la pressió sobre la biodiversitat en aquestes zones.

Protecció del Paisatge Natural i Espais Protegits

El paisatge natural està amenaçat i, per tant, cal protegir-lo.

A Catalunya, els espais més protegits són (a l’Alt Pallars):

• Aigüestortes.
• Estany de Sant Maurici.

A aquests espais no s'hi pot accedir amb vehicle privat, sinó caminant o amb transport públic, per protegir-los de qualsevol acció antròpica.

Instruments de Protecció

• PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural, 1985): Cobreix el 30% de la superfície del territori català.
• Xarxa Natura 2000 (Unió Europea): Enfocada especialment a la protecció de les aus i de les espècies d’interès. Inclou:
  • Zones Especials de Conservació (ZEC).
  • Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).