Paisatges Culturals i Biodiversitat a la Península Ibèrica

El paisatge cultural és el resultat de l'activitat humana sobre el territori. L'ésser humà a partir de la cultura resol els problemes diaris i busca solucions per a la seva subsistència.

Totes les cultures són un corpus de respostes per resoldre problemes similars. A cada necessitat la cultura respon amb una solució (llenguatge, economia, política ...).

Així doncs els paisatges culturals estan formats per:

• Un medi natural: que proporciona els mitjans necessaris per a la subsistència. El medi determina l'existència d'un model cultural o un altre, no és mateix ser caçador a l'àrtic que a la selva tropical.
• Una estructura social: parlem aquí de formes de parentiu, de família, d'organització social, de poder, d'organització política
• Un corpus de creences que expliquen el món: les tradicions i les pràctiques religioses no deixen de ser respostes més o menys complexes a les grans preguntes (qui som?, d'on venim?), a la vegada que permeten establir unes xarxes de poder que perpetuen determinades desigualtats per tal de garantir l'ordre social establert.
• Uns mecanismes de transmissió de la comunicació i les creences: rituals, llengua, art, folklore, màgia ...

Biodiversitat i espais naturals a ESP

• La situació: la Península Ibèrica situada a l'extrem sud-occidental del continent europeu, permet l'existència de dos dels grans dominis vegetals del planeta: l'atlàntic i el mediterrani. A més a més les illes Canàries gaudeixen del domini macaronèsic, de caràcter tropical.
• L'efecte refugi: a les èpoques glacials van arribar a la P.I. animals i espècies vegetals procedents d'Europa, alhora que també servia de refugi per espècies africanes. Aquesta varietat de flora i fauna es va adaptar a les condicions particulars del medi peninsular generant endemismes (terme utilitzat per indicar que la distribució d'una espècie animal o vegetal es limita a un àmbit territorial reduït i no es troba enlloc més del món).
• L'existència de diversos i variats sistemes muntanyosos: que reprodueixen en altitud la variació vegetal que es dóna entre el nord i el sud d'Europa.

Tipus de paisatges:

• Predomini d'elements abiòtics: alta muntanya i desèrtics (àrids i freds), on la vegetació és mínima, de manera que el relleu i el clima en són els elements transformadors principals.
• Predomini d'elements biòtics: marcats per una forta presència de vegetació i en menor mesura la fauna. Acostumen a ser identificats com a paisatges naturals donada la seva gran varietat.
• Predomini d'elements antròpics: resultat de l'activitat humana (social, política i econòmica). També anomenats paisatges culturals.