Un paisatge preciós

Fa temps que no rebo ni cartes ni postals. La gent penja fotos a les xarxes socials i s'oblida del bolígraf i el paper. Per això, quan he obert la bústia m'he quedat sorprès. Era un paisatge preciós d'algun llogaret de la muntanya. Es veia al fons un poblet de cases de pedra i un campanar amb un niu de cigonya dalt de tot. Gairebé podia sentir l'olor de l'herba dels prats i el soroll del riu sota el pontet de pedra. A l'esquerra pasturava un ramat d'ovelles. La línia sinuosa de les muntanyes convidava a reposar.