Paisatge i medi ambient: Conceptes clau i sostenibilitat

Paisatge i medi ambient

Conceptes fonamentals de sostenibilitat i ecologia

• Desenvolupament sostenible: model de desenvolupament que satisfà les necessitats actuals de la població sense comprometre el dret de les generacions futures a satisfer les seves.
• Gas d’efecte d'hivernacle: gas que absorbeix la radiació infraroja emesa per la Terra i contribueix a l’augment de temperatura de l’atmosfera. Exemples: diòxid de carboni, metà, vapor d’aigua, etc.
• Paisatge: la fesomia o l'aspecte del territori, resultat de la interacció entre els elements del medi físic i l’acció humana.
• Banalització del paisatge: la pèrdua de la diversitat i de les característiques específiques d'un paisatge; és a dir, la seva uniformització.
• Contaminació atmosfèrica: és la presència a l'atmosfera de gasos i partícules en suspensió (aerosols) en una proporció superior a la que presenta l'aire no contaminat o net.
• Smog: és una boira densa carregada de partícules contaminants procedents de la crema de combustibles fòssils que es forma en algunes ciutats.
• Sisme: tremolor o sacsejada de la superfície de la terra resultat dels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques que formen l'escorça terrestre (plaques tectòniques).
• Risc antròpic: és la possibilitat que determinades activitats humanes provoquin danys materials o humans, o agreugin els efectes adversos de fenòmens naturals susceptibles de causar danys.
• Risc antròpic: és la possibilitat que es produeixi una circumstància adversa provocada per factors humans o per l’agreujament de fenòmens naturals derivats de l’acció humana.
• Desforestació: és la destrucció o pèrdua de bosc com a resultat de les activitats humanes.
• Contaminació atmosfèrica: consisteix en el canvi de la composició fisicoquímica de l’aire per l’emissió de partícules i gasos procedents sobretot de les activitats humanes.
• Petjada ecològica: indicador que mostra la superfície que seria necessària per produir els recursos que utilitza cada individu i per assimilar els residus que genera. Avalua l'impacte sobre el planeta d’un determinat mode de vida.
• Risc natural: fenomen que té el seu origen en la mateixa dinàmica del medi natural i que pot afectar la seguretat de les persones, dels béns materials o dels mateixos elements del medi.
• Esllavissada: és un desplaçament sobtat de materials d'un vessant, cap al seu peu, per acció de la gravetat, en molts casos causada per pluges molt intenses.
• Biodiversitat: varietat d’éssers vius que colonitzen un territori prèviament definit.
• Desertització: procés provocat per causes naturals per les quals un territori evoluciona cap a condicions desèrtiques.
• Unitat de paisatge: sector del territori d’aspecte homogeni constituït per un conjunt de components naturals i humans que el diferencien de les unitats de paisatge veïnes.
• Empremta ecològica: indicador de sostenibilitat que mesura la demanda humana en termes de superfície biològicament productiva necessària per produir els recursos que s'utilitzen i assimilar els residus que es generen.
• Reciclatge: tractament total o parcial d'un producte o material ja utilitzat per obtenir una primera matèria llesta per tornar a ser transformada o un producte llest per tornar a ser utilitzat.
• Pluja àcida: precipitació que conté àcids sulfúric i nítric despresos en els processos industrials, amb el vapor d’aigua atmosfèric.
• Consum responsable: és un nou estil de vida que pretén millorar les condicions de vida dels éssers humans, dels animals i del medi ambient mitjançant un consum ètic.
• Protocol de Kyoto: és un conveni internacional per a la prevenció del canvi climàtic. Va ser el primer tractat internacional de reducció d’emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.
• Parc Nacional: un espai natural protegit per llei de la contaminació i el desenvolupament humà.
• Paisatge cultural: és el resultat de l’activitat humana sobre el territori.
• Ecosistema: sistema natural que està format per un conjunt d’organismes vius i el medi físic on es relacionen.
• Cimeres del clima: fòrums polítics per fer front a l’emergència climàtica.
• Delicte ecològic: delicte derivat d’una acció perniciosa contra el medi ambient (contaminació d’un riu, etc.) i, com a tal, perseguible penalment.
• Desastre natural: esdeveniment concentrat en l’espai i en el temps, pel qual una comunitat humana pateix danys severs i incorre en pèrdues de tal magnitud que l’estructura social es trenca.
• Desforestació: acció de suprimir els boscos o masses forestals per implantar-hi explotacions agrícoles, ramaderes, industrials, turístiques, etc.
• Ecosistema: unitat funcional constituïda per un biòtop i els organismes que hi habiten. És el resultat de la interacció dels caràcters del sòl, el clima, la vegetació, la fauna, etc.
• Endemisme: espècie (vegetal o animal) que viu exclusivament en una àrea determinada. Es troben adaptades a un entorn natural molt determinat. Els ambients més propensos als endemismes són les illes i els entorns d’alta muntanya.
• Espai natural protegit: espai natural que, pels seus elevats valors ecològics i ambientals, ha estat protegit mitjançant una acció legislativa o administrativa.
• Garriga: comunitat de matoll típic de l’àrea mediterrània, poc densa i oberta, composta per plantes perennifòlies i anuals. Generalment és producte de la degradació de la màquia. Hi trobem espècies com el bruc, l’argelaga, el tem, el romaní, etc.
• Màquia: formació arbustiva mediterrània, densa i alta (supera sovint els dos metres). Està integrada per plantes perennifòlies i escleròfil·les. Generalment és producte de la degradació del bosc mediterrani. Hi trobem espècies com l’arbocer, el llentiscle, l’ullastre, el garrover, etc.
• Parc Natural: àrea, generalment extensa, on hom protegeix d’una manera estricta la seva flora i la seva fauna. Actualment són competència de les comunitats autònomes. Exemples a les Balears: Albufera des Grau, Albufera d’Alcúdia, Cala Mondragó, sa Dragonera.
• Estatge de vegetació: estructura en què es disposa la vegetació de muntanya, quan les espècies vegetals s’organitzen en funció de l’altitud d’acord amb les condicions de pluviositat, temperatura i insolació.
• Pluja àcida: precipitació líquida que porta, en dissolució, productes químics, sobretot compostos de sofre, procedents de la contaminació atmosfèrica. Aquesta precipitació té un efecte nociu sobre la vegetació, ja que pot arribar a matar les plantes de regions senceres.
• Prats d’alta muntanya: formacions herbàcies, naturals, susceptibles de ser utilitzades com a pastures, que es donen a zones d’alta muntanya, als pisos superiors de vegetació.
• Depuració d’aigües: acció que es desenvolupa a una depuradora, que és una obra hidràulica que té com a finalitat el tractament de les aigües residuals dels habitants d’una zona per evitar que contaminin. Aquesta aigua, un cop tractada, pot ser aprofitada per a regadiu o altres usos.
• Reserva de la biosfera: figura de conservació definida per la UNESCO que pretén harmonitzar la preservació d’entorns naturals únics amb la presència humana i l'obtenció de rendiments econòmics. Solen protegir-se ecosistemes terrestres.