El Paisatge com a Eix Integrador en les Ciències Socials

Lectura Montserrat Oller: El Paisatge com a Element Integrador de les Ciències Socials

La Dimensió Històrica del Paisatge i la seva Integració Curricular

La dimensió històrica del paisatge estableix que el paisatge és creació, procés, dinàmica, canvi i evolució. És un element clau per a la integració de les diferents ciències socials.

Així doncs, el paisatge es manifesta i es treballa en totes les branques de les ciències socials i s'integra plenament al currículum educatiu.

Una Visió Integral i Vivencial del Paisatge en l'Educació

Dins del currículum, el paisatge s'entén principalment a través del relleu, el clima, etc. A partir d'aquests punts, es podrien treballar diversos temes, com ara la destrucció d'aquest paisatge. Malgrat treballar aquests aspectes, caldria plantejar una nova contextualització que no es limiti només als aspectes geogràfics. Caldria relacionar-ho amb la història, la socioecologia, l'economia, l'estètica, l'arquitectura, entre d'altres. D'aquesta manera, treballaríem el paisatge amb el seu present, passat i futur.

Hem d'ensenyar el paisatge no com un concepte estàtic, sinó com un lloc on es desenvolupa l'activitat humana i que té unes conseqüències i influències significatives.

Per treballar el paisatge, cal estar disposat a facilitar als alumnes la comunicació vivencial amb el medi, perquè el sentin, el trepitgin. No és lògic substituir aquesta interacció amb el medi per imatges, una pràctica que utilitzen molts centres educatius.

Història i Paisatge: Una Relació Indissoluble

La història i el paisatge estan estretament relacionats, ja que a partir del paisatge caldria aprendre història. El paisatge és un factor d'incidència històrica i l'escenari on identificar i localitzar, tant en el temps com en l'espai, els fets, esdeveniments i processos històrics. Cal afegir a les dimensions existents una que sigui ambiental, ecològica i paisatgística de la història humana.

L'Evolució del Tractament del Paisatge

El tractament del paisatge ha experimentat una llarga i lenta evolució, que es pot resumir en tres etapes principals:

1. Etapa inicial: Bàsicament el suport a les descripcions geogràfiques de les diverses regions de la Terra.
2. Etapa posterior: Vinculada estretament a l'anàlisi geogràfica regional i a l'esclat dels moviments de renovació pedagògica.
3. Etapa de represa: Relacionada amb la crisi ecològica global i el moviment ambientalista.

Aspectes Clau per Reflexionar sobre el Paisatge

Cal tenir presents els següents aspectes perquè els infants abandonin la visió uniforme i immobilista del paisatge i, alhora, siguin sensibles a la necessitat d'utilitzar-lo i preservar-lo:

• El paisatge és el patrimoni que ens identifica com a col·lectiu.
• El paisatge és un recurs per a les activitats humanes.
• El paisatge és gestió col·lectiva per ordenar i administrar la seva complexitat.

Conclusió: El Paisatge com a Ciència Social Global

La conclusió principal és que cal ensenyar el paisatge com una ciència social global i integradora, interrelacionant el medi, la història, la tradició, l'estètica, la transformació econòmica, social i urbanística, el patrimoni i el símbol d'identitat individual i col·lectiva.