La Paideia Grega: L'Educació a l'Antiga Grècia

1. La Paideia Grega

L'Ideal Formatiu a l'Antiga Grècia

La paideia és l'ideal formatiu de l'antiga Grècia. Centrant-nos en les qüestions pedagògiques, l'educació de qualitat era rebuda pels fills de les capes altes de la societat atenenca, mentre que els esclaus i els fills dels ciutadans humils rebien una educació molt limitada. Cal recordar que l'educació humanista grega va arribar només a una petita part de la població, en una societat amb conflictes i estructures de dominació. Tot i això, sorprèn que una ciutat petita en comparació amb les actuals hagi produït una cultura tan important en la història de la humanitat. Aquest "miracle grec" és indissociable de la seva educació, la paideia.

L'Educació Atenenca

Fins als 7 anys, el nen rebia a Atenes una primera educació en el si familiar. A partir dels 8 anys, anava a l'escola o tenia un preceptor particular. El "pedagog" ("paidagogos") era qui l'acompanyava i el vigilava fora de casa. En un nivell elemental, aprenia la lectura i l'escriptura, la religió i la mitologia, i rudiments de càlcul. Els joves grecs aprenien sovint a llegir amb les obres d'Homer; estudiar de memòria els versos dels grans poetes era una pràctica habitual. Més tard, s'afegien nous elements: a més de la gramàtica, s'incloïen la geometria i el dibuix. Un altre mestre podia ensenyar-li música, en particular, l'art de la flauta i la lira. Cap als 12 anys, començava a anar a la palestra, on feia gimnàstica. El treball del cos, de manera harmoniosa, era per a molts tan important com la formació intel·lectual i artística. A Atenes, l'educació física i, després, la instrucció militar eren indissociables d'una formació ètica i cívica. Al final de l'adolescència, entre els 18-19 i els vint-i-pocs anys, passava per una instrucció militar prèvia a la vida adulta com a ciutadà.

L'Ensenyament Particular vs. Col·lectiu

En la història de l'educació atenenca, és interessant la tensió entre l'educació particular, personalitzada, i la col·lectiva, la institució escolar. Davant la figura del preceptor particular o del mestre amb vocació pedagògica, l'evolució de la societat atenenca va pressionar cap a l'establiment d'un espai col·lectiu per a més estudiants. D'aquí va néixer l'escola, diferent de la que coneixem actualment. Durant molt de temps, però, van romandre la tensió i el debat entre ambdós sistemes: una educació particular, més personalitzada, i una de col·lectiva, més despersonalitzada, però per a més nens. També van sorgir solucions intermèdies. Sòcrates representa l'educació personalitzada a través del mestre. Plató va seguir els seus passos. L'obertura de l'Acadèmia (387 a. C.) sembla una d'aquestes solucions intermèdies, combinant una institució col·lectiva i unes relacions personalitzades. Els primers sofistes també van fer una aportació innovadora.

Els Sofistes i la seva Influència

Els sofistes es van donar a conèixer durant la segona meitat del segle V a. C. Eren més aviat pedagogs que filòsofs. Més enllà de l'ofici de professor, no compartien gaires coses; les seves idees canviaven molt. Sòcrates i els seus deixebles van mostrar una actitud crítica envers els sofistes, alguns, fins i tot, menyspreu. Per als sofistes, l'educació era una qüestió professional; l'èxit comercial era una prova de competència. Aquest caràcter mercantil no agradava a Sòcrates ni a Plató. Per a ells, l'educació era una vocació, una tasca massa important per ser objecte de mercantilisme. L'ensenyament sofista no descansava en una base institucional. No van obrir escoles en el sentit estricte. La seva educació consistia en un preceptorat col·lectiu: un mestre ensenyava a un grup reduït d'estudiants; assegurava la seva formació completa durant alguns anys. Aquesta formació significava la potenciació de la ment a través de diversos instruments. També cal recordar que van desenvolupar tècniques "publicitàries" per obtenir clientela.