Pactes Successoris CCCat: Guia Completa de Concepte, Tipus i Règim Jurídic

Els Pactes Successoris al CCCat: Concepte, Tipus i Règim Jurídic

Aquest document explora els pactes successoris segons el Codi Civil de Catalunya (CCCat), detallant-ne el concepte, els atorgants, la capacitat, l'objecte i la forma, així com la seva finalitat, nul·litat, modificació, resolució i revocació. També s'analitzen els heretaments i les donacions per causa de mort.

11.1. Concepte, Atorgants, Capacitat, Objecte i Forma dels Pactes Successoris

Concepte de Pactes Successoris

La regla general (article 411-7) és la prohibició (nul·litat) dels pactes successoris, llevat dels admesos pel CCCat. Aquests pactes xoquen amb els principis romans. Fins ara, el Codi Civil només admetia pactes successoris de pares a fills o entre cònjuges, i sempre vinculats al matrimoni.

El Llibre quart del CCCat opta per un model més obert que, sense abandonar del tot l’àmbit familiar, l’amplia i prescindeix de l’exigència de la causa matrimonial, de manera que els capítols han deixat de ser un requisit de validesa i es facilita la seva interrelació amb el protocol familiar.

També han deixat de circumscriure’s als pactes d’institució d’hereu i s’admeten els anomenats pactes d’atribució particular.

Particularitats de l’estructura contractual: L’article 431-1 els defineix com un conveni entre dues o més persones relatiu a la successió per causa de mort de qualsevol d’elles, mitjançant el qual es pot instituir un o més hereus o realitzar alguna atribució a títol particular (sempre amb caràcter irrevocable).

No fa néixer obligacions recíproques, sinó que en aquest sentit és unilateral. L'onerositat aquí significa càrrega o modulació de la causa gratuïta.

Atorgants dels Pactes Successoris

Avui, la successió contractual exigeix pactar irrevocablement la institució d’hereu o una atribució particular amb alguna de les persones referides a l’article 431-2, però sense que això impliqui que aquestes hagin de fer res a canvi.

Els atorgants poden convenir la institució d’hereu o atribució particular a favor d’un tercer (article 431-3).

Capacitat per Atorgar Pactes Successoris

Cal la majoria d’edat i a més gaudir de plena capacitat d’obrar (article 431-4); no poden els menors emancipats o en règim de curatela. Ara bé, per a l’atorgant que és l’afavorit pel pacte i no està gravat amb cap càrrega, n’hi ha prou amb la capacitat natural, i, si no la té, el consentiment el pot prestar el seu representant legal o, en el seu cas, complementar el curador.

Forma dels Pactes Successoris

Els pactes successoris exigeixen, com a requisit de validesa, l’atorgament en escriptura pública (article 431-7).

11.2. Finalitat, Nul·litat, Modificació, Resolució i Revocació

Finalitat dels Pactes Successoris

S’hi pot fer constar, si té caràcter determinant. L’article 431-6.2 exemplifica: manteniment i continuïtat de l’empresa familiar o transmissió indivisa d’un establiment professional.

Nul·litat dels Pactes Successoris

L’article 431-9 reitera el 411-7 i afegeix que també són nuls els atorgats per persones no legitimades o sense capacitat, per manca de forma o per concurrència de vici de la voluntat. La distinció entre acció de nul·litat/anul·labilitat (article 431-10) i la distinció entre pacte com a instrument i disposició com a contingut.

Modificació i Resolució dels Pactes Successoris

Han d’intervenir tots els atorgants als quals els afecti (mutu acord segons l’article 431-12). La capacitat i la forma són les mateixes que per a l’atorgament.

Causes de Revocació dels Pactes Successoris

• Indignitat (article 431-13): L’atorgant que té la condició de futur causant pot revocar si concorre alguna de les causes d’indignitat previstes a l’article 412-3.
• Altres causes de revocació (article 431-14):
  • Les causes expressament pactades.
  • Els pactes successoris preventius.
  • L’incompliment de càrregues.
  • La impossibilitat de compliment de les finalitats determinants del pacte o d’algunes de les seves disposicions.
  • Canvi substancial, sobrevingut i imprevisible de les circumstàncies que van constituir el fonament del pacte successori.

11.3. Els Heretaments o Pactes d’Institució d’Hereu

El CCCat reserva el mot heretament, seguint la tradició del dret històric, per als pactes d’institució d’hereu.

L’article 431-18 defineix l’heretament com a pacte successori d’institució d’hereu que confereix a la persona o persones instituïdes la qualitat de successores universals de l’heretant amb caràcter irrevocable.

L’heretant pot excloure de l’heretament els béns, les quantitats de diners o la part alíquota del seu patrimoni que estimi pertinent, per a disposar-ne lliurement en donació, codicil, memòria testamentària o un altre pacte successori, en aquest cas d’atribució particular (article 431-22). Això, en el ben entès que, si no disposa dels béns inicialment exclosos, s’incorporen a l’heretament (article 431-28.1).

11.4. Classes d’Heretaments

• A. Heretament simple

  Només atribueix a la persona instituïda la qualitat d’hereva de l’heretant i no perd aquest caràcter pel fet que al mateix temps faci també donació de present de béns concrets a la persona instituïda (article 431-19). Aquesta atribució de la qualitat d’hereu només es produeix si la persona afavorida és també atorgant del pacte successori (article 431-3.1).

• B. Heretament cumulatiu

  L’apartat 2 de l’article 431-19 defineix l’heretament com el pacte successori que, a més de conferir la qualitat d’hereu de l’heretant, atribueix tots els béns presents, encara que es faci exclusió de béns concrets. Tampoc es pot estipular a favor d’un tercer.

• C. L’heretament mutual

  Les parts atorguen disposicions mortis causa vinculades. És a dir, hom pressuposa que cadascú ha atorgat la pròpia disposició en consideració a la de l’altre, de manera que la ineficàcia d’una d’elles afecta la resta. Es configura com una variant de l’heretament simple que els atorgants pacten amb caràcter recíproc a favor del que sobrevisqui.

• D. L’heretament preventiu

  Faculta el futur causant per revocar unilateralment el pacte mitjançant un testament notarial obert posterior o un altre pacte successori (article 431-21).

11.5. Pactes Successoris d’Atribució Particular

Constitueixen una altra de les novetats que incorpora el Llibre IV en matèria de pactes successoris.

L’afavorit per un pacte d’atribució particular no fa seus els béns fins a la mort del causant, sent d’aplicació les normes relatives als llegats, en la mesura que ho permeti la seva naturalesa específica. Si hi ha transmissió de present, es considera donació.

Poden ser recíprocs (mutuals), és a dir, a favor del que sobrevisqui, i es poden fer amb caràcter preventiu.

El nostre dret històric ha conegut també una mena de variant, certament modesta, d’aquest tipus de pacte: les compres amb pacte de supervivència.

11.6. Les Donacions per Causa de Mort

Concepte de Donacions per Causa de Mort

Donació que el donant fa, en consideració a la seva mort, acceptada pel donatari en vida seva, sense que el donant resti vinculat personalment per la donació. Són revocables i la transmissió de la propietat se supedita al fet que la donació sigui definitivament ferma, llevat que la voluntat de les parts sigui de transmissió immediata (article 432-1). No pot ser universal.

Règim Jurídic de les Donacions per Causa de Mort

Tenen un doble règim (article 432-2).

1. Per les normes dels llegats relatives a:
   • La inhabilitat i la indignitat.
   • El dret d’acréixer.
   • La possibilitat de substitució vulgar.
   • Les condicions, els modes, les substitucions, els fideïcomisos i les altres càrregues imposades al donatari.
   • La pèrdua posterior dels béns donats.
   • El dret preferent dels creditors hereditaris per al cobrament dels seus crèdits.
2. Per les normes de les donacions entre vius en la resta de qüestions.

Capacitat per a Donacions per Causa de Mort

• Per a fer-les: Els qui tenen capacitat per a testar si les atorguen en escriptura pública; en altre cas, cal la majoria d’edat (article 432-3).
• Per a acceptar-les: Capacitat per a contractar; en altre cas, els representants legals (article 432-3).

Efectes de les Donacions per Causa de Mort

El donatari fa seus els béns donats en morir el donant, amb independència que l’hereu accepti l’herència i de la validesa o subsistència del testament. Pot prendre possessió per ell mateix dels béns donats (article 432-4).

Ineficàcia de les Donacions per Causa de Mort

Resten sense efecte si:

• El donant les revoca expressament en escriptura pública, testament o codicil.
• El donant aliena o llega els béns donats.
• El donant atorga amb posterioritat heretament, des del moment en què aquest produeix efecte.
• El donatari premor al donant.
• El donant no mor en ocasió del perill especial determinant de la donació.