Packaging i Art Decó: Funcions i Característiques

Packaging

PACKAGING: és una paraula anglesa que fa referència a la part del marketing que s'encarrega del disseny d'envasos i embalatges de diferents productes. Tenen unes funcions bàsiques com:

• -funcional: protegir el contingut, conservar el producte, contenir per poder manipular-lo o transportar-lo.
• -econòmica: el packaging no hauria d'encarir excessivament el producte.
• -ecològica: hauria de ser un envàs reutilitzable, reciclable i biodegradable.
• -comunicacional: donar informació al consumidor del producte comprat (tipografia, imatge, color, etc) per atreure l'atenció al consumidor.

Clasificació:

• -envasos primaris: està en contacte directe amb el producte. Com envasos d'oli, botelles de vi, bosses de galetes, etc.
• -envasos secundaris: contenen un o varis envasos primaris. Solen ser de cartro.
• -envasos terciaris: tenen la funció de transportar els productes als centres de venta. Solen ser caixes de cartro.

Art Decó

ART DECÓ: s'inicia amb l'exposició Internacional de les Arts Decoratives i Indústries Modernes al 1925 a París. Va ser un estil decoratiu posterior a l'art Noveau. S'inspira en les formes naturals, l'art egipci, la cultura maya i azteca i precolombines general, l'art tribal, el neoclassicisme, el surrealisme, el futurisme, el cubisme, el constructivisme rus, l'abstracció geomètrica, la cultura popular i el moviment modern. Característiques: incorporen l'artesania i utilitzen materials preciosos com nàcar i pell. També utilitzen la geometria en les formes naturals, s'utilitzen colors vius. Amb la incorporació de termoplàstic es fabricaran objectes de disseny deco com caixes de ràdio, encara que aquests dissenys es tornaran kitsch i perdran el seu origen artesanal. Arquitectura: Chrysler Building, Empire State building, Rockefeller Center de Nova York. Pintura: Tamara de Lempicka Mobles i objectes quotidians: objectes de baquelita, Wells Coates, Tèxtils, Sonia Delaunay. Moda i orfebreria: Coco Chanel, Christian Dior, Sonia Delaunay. Disseny gràfic i il·lustració: cartellisme de l'època, enquadernacions.

Arts and Craft

ARTS AND CRAFT: va ser un moviment artístic lligat al disseny i les arts decoratives. Va néixer a Gran Bretanya al voltant de 1860 i es desenvolupà fins a la I Guerra mundial. Ja des del començament es va estendre a l'Europa continental i Nord-amèrica, arribant finalment a emergir al Japó com a moviment Mingei. Va sorgir com a resposta als efectes de l'expansió de la industrialització establerta a l'època victoriana. El seu màxim ideòleg va ser l'artista i escriptor William Morris (1834-1896), que va beure de les idees del teòric de l'art John Ruskin (1819-1900) i de l'arquitecte Augustus Pugin (1812-1852). Va prendre el seu nom de l'Arts and Crafts Exhibition Society, fundada a Londres el 1887.

Revolució Industrial

La Revolució Industrial és un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII. Els avenços tècnics (sobretot la màquina de vapor), l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i els canvis que s'aplicaren a l'agricultura menaren a una revolució en l'àmbit de la indústria, que encapçalaren els sectors del tèxtil, el carbó i el ferro.

William Morris

WILLIAM MORRIS: nascut a Anglaterra, és una figura fonamental en la història del disseny. Amb la seva experiència en art i arquitectura funda una empresa d'arquitectura i disseny industrial que personalment finança. Va ser un artesà, dissenyador, impressor, poeta, escriptor i activista polític i es va preocupar intensament a preservar les arts i oficis medievals. Li va dedicar especial atenció al disseny gràfic, especialment al disseny tipogràfic i l'aspecte visual del llibre com a unitat. Deia que l'art i l'ofici poden combinar-se per crear objectes bells, des d'edificis fins a roba de llit. Va realitzar dissenys molt treballats. Els seus dissenys eren molt sobrecarregats i contenien una decoració basada en la vegetació. El seu més important lliçó va consistir en la distribució de la taca impresa sobre la pàgina en blanc. L'efecte de llarg abast de William Morris va constituir un millorament significatiu del disseny del llibre i de la tipografia en tot el món.