Ara Pacis Augustae: Anàlisi i Significat

Ara Pacis Augustae

Context històric i cultural

L’Ara Pacis va ser construït per ordre del Senat romà l’any 13 a.C., amb motiu del retorn victoriós de l'emperador August de les terres d’Hispània i de la Gàl·lia. Es va acabar l’any 9 a.C. i es va consagrar al numen de la pau; la pau que l’emperador acabava d’imposar en tot el seu imperi.

• Amb August es va concloure la conquesta de les costes mediterrànies, el que va permetre celebrar la Pax Romana, que portà amb ella una època d’esplendor en el comerç, que es va convertir en l’activitat econòmica més florent.
• Roma es va convertir en la capital d’un immens imperi en el qual les províncies tenien un paper econòmic molt important. A totes les províncies de l’imperi les ciutats eren centres de difusió cultural.
• Durant l’època d’August (27 a.C.-14 d.C.) va aparèixer el relleu històric d’origen hel·lenístic de gran reminiscència clàssica. La barreja d’elements artístics i culturals grecs i romans formen l’estil anomenat Classicisme d’August, del qual l’Ara Pacis és l’exponent més perfecte.

Estil i característiques

L’Ara Pacis és un altar de sacrificis d’estil imperial romà. Aquest estil es va caracteritzar per:

• Consolidació de l’arquitectura religiosa (Panteó) amb l’ús de l’arc, la volta de canó, la volta d’aresta i la cúpula.
• Importància de l’enginyeria pública (aqüeductes, ponts, pantans).
• Homogeneïtzació urbanística de les ciutats romanitzades.
• Arquitectura de caràcter civil/lúdic (termes, teatres, amfiteatres…), de caràcter commemoratiu (altar, columnes, arcs triomfals…), de caràcter administratiu (basíliques).
• Consolidació de l’escultura (retrat i relleu històric). Durant l’època d’August (27 a.C.-14 d.C.) va aparèixer el relleu històric d’origen hel·lenístic de gran reminiscència clàssica.
• Gran desenvolupament de la pintura mural: estil ornamental i il·lusionista.
• Desenvolupament del mosaic i les seves tècniques (opus tessellatum, opus vermiculatum).
• Subordinació de l’escultura a l’arquitectura.
• Art eclèctic, influenciat per l’art etrusc i hel·lenístic i especialment de l’estil grec clàssic.
• Ús del marbre, (sense abandonar la pedra i el bronze).
• Divinització dels humans.
• L’art al servei dels interessos de l’Estat i especialment de l’emperador.
• Anonimat de l’artista.

Característiques de l'escultura:

• Consolidació de l'escultura, especialment la dedicada a la reproducció d'imatges dels emperadors.
• Art eclèctic, hereu de l'art etrusc i grec, amb nombroses còpies en marbre d'originals grecs en bronze.
• Ús del marbre, però també de pedra i de bronze.
• Subordinació de l'escultura a l'arquitectura: l'objectiu principal era l'ornamentació d'edificis o monuments.

Pel que fa a l'arquitectura:

• Ús de l'arc de mig punt, de la volta de canó i de la volta d'aresta.
• Durant l'època d'August es va instaurar novament l'ús sistemàtic del marbre.
• Noves tipologies arquitectòniques: basílica, amfiteatre...
• Arquitectura de serveis: ponts, aqüeductes...
• Grandiositat i monumentalitat per tal de demostrar la grandesa de Roma.
• Consolidació de l'arquitectura amb obres tan importants com el Panteó i mostres d'arquitectura commemorativa.

Descripció de la planta i elements

Es tracta d’un monument de planta rectangular, sense sostre. Consta de dues parts: l’altar (o ara) on es sacrificaven animals, situat sobre un pedestal esglaonat, i el recinte rectangular que l’envolta.

Les parets exteriors de l’Ara Pacis estan decorades pràcticament en la seva totalitat. Una sanefa (esvàstica / grega) divideix horitzontalment les parets en dos registres:

• Les parts superiors presenten relleus escultòrics, amb voluntat narrativa, amb escenes mitològiques i històriques relacionades amb l’emperador August.

  Cal destacar la combinació d’alt relleu amb el baix i mitjà, aconseguint sensació de profunditat. Els personatges situats en primer terme, amb més volum, són les persones més importants. Mentre que els personatges en segon terme, en relleu mitjà o baix, són d’inferior categoria. El realisme dels rostres permet identificar els personatges representats. Els plecs de les túniques aporten sensació de dinamisme i mobilitat.

• Les parts inferiors presenten una decoració vegetal amb fulles d’acant.

Significat i funció

A banda i banda de la porta posterior, per on s’introduïen els animals per sacrificar, hi ha representades dues figures femenines que simbolitzen Roma i la Pau.

Alguns autors consideren que aquesta segona figura, en lloc de representar la Pau, representa la Terra.

Funció

Era religiosa (altar dedicat a la deessa de la Pau), però també tenia una funció commemorativa (de les victòries d’August) i propagandística (els elements al·legòrics recorden constantment la relació i el paral·lelisme entre August i els mitològics fundadors de Roma).

Models i influències

Models

L’estructura arquitectònica de l’Ara Pacis segueix el model dels antics templa minora, espais sagrats voltats d’una palissada de fusta, amb una sola entrada.

A nivell escultòric, podem trobar un paral·lelisme amb els relleus de la Processó de les Panatenees que Fídies va esculpir en el Partenó.

Les mostres de retrat que s’aprecien en alguns personatges són d’herència etrusca.

Influències

Després de segles d'abandonament, el monument es va reduir a ruïnes i les seves restes van ser reutilitzades per consolidar el palau d'Humbert I.

L’any 1902, l’arqueòleg austríac Petersen va ser autoritzat a excavar sota el Palazzo di Fiano, antiga ubicació de l’altar. El 1903 es van realitzar les primeres excavacions sistemàtiques, completades.

Entre 1937 i 1938, el govern de Mussolini va restaurar l’Ara Pacis i la va canviar de lloc, amb l’objectiu de convertir-la en un símbol del nou estat feixista que es declarava hereu de l’Antic Imperi Romà.

L’any 2006, el monument va ser recobert per un edifici de línies minimalistes dissenyat per Richard Meier, per protegir-lo de la contaminació atmosfèrica que pateix Roma. El conjunt inclou sales subterrànies per a exposicions temporals. La novetat d'un edifici tan modern en un entorn històric van suscitar crítiques, i fins i tot es va suggerir que l'edifici de Meier hauria de ser desmuntat.