Ara Pacis Augustae: Altar de la Pau Romana d'August

Contextualització de l'Ara Pacis Augustae

L'autor de l'Ara Pacis Augustae és desconegut. L'obra data del 13 al 9 aC (finals del segle I aC).

Ens situem a la Roma Imperial, sota el mandat de l'emperador August (27 aC – 14 dC). August inaugurà l'etapa imperial concentrant força poder a les seves mans, en un moment en què el poble, cansat de les guerres civils, desitjava la pau a qualsevol preu.

L'any 13 aC, el Senat romà va decidir erigir un altar per commemorar la Pax Augusta (la pau romana), aconseguida gràcies a les campanyes victorioses d'August a Hispània i la Gàl·lia.

Aquest altar s'emmarca en l'etapa d'esplendor de l'art romà (segles I-III dC). Una de les característiques principals d'aquest art és el seu afany pel realisme, que es manifesta en el cultiu del retrat i el relleu històric.

L'Ara Pacis llueix uns magnífics relleus on, gràcies al realisme, s'hi poden identificar August i diverses figures clau de la història de Roma. Es considera l'obra cabdal del relleu històric romà.

Actualment, es localitza al Museu dell'Ara Pacis a Roma.

Anàlisi Formal

Tipologia: Monument commemoratiu amb altar central i recinte exterior decorat amb relleus.

Material: Marbre de Carrara (originalment policromat, avui percebut com a monocromàtic).

Tècnica: Talla en marbre.

L'Ara Pacis és un monument format per un recinte quadrangular elevat sobre un podi, que envolta i protegeix un altar central on es realitzaven els sacrificis. La cara exterior del recinte està totalment coberta de relleus escultòrics.

En aquests relleus s'hi representen escenes mitològiques i històriques relacionades amb l'emperador August i la fundació de Roma. Destaca la combinació de l'alt relleu, el mig relleu i el baix relleu, que aconsegueix una extraordinària sensació de profunditat i perspectiva.

El fet de donar més volum a les figures situades en primer terme (alt relleu) en remarca la importància jeràrquica. La posició variada de les figures i el tractament detallat dels plecs de les túniques aporten dinamisme i naturalitat a les escenes. Cal destacar el realisme en el tractament dels rostres (retrats).

Estil: Art romà imperial (classicisme augustal).

Intenció: Voluntat d'eternitat. És un monument dedicat a glorificar August i la pau aconseguida sota el seu mandat, amb la intenció de perpetuar la seva memòria.

Anàlisi Conceptual

Iconografia:

• Als quatre relleus de les façanes d'accés (costats curts) s'hi representen escenes mitològiques vinculades als orígens de Roma i a la biografia de l'emperador (Enees, Ròmul i Rem).
• Als laterals (costats llargs) s'hi representa la processó celebrada a Roma el 4 de juliol del 13 aC, amb motiu de la inauguració de l'altar, per iniciativa del Senat per celebrar la Pax Romana. Hi apareixen August, la seva família, sacerdots i magistrats.

Temàtica: Commemorativa, política i religiosa. Celebra la pau i la prosperitat retornades per August.

Funció: Edifici religiós destinat a fer sacrificis i donar gràcies als déus per la pau i la prosperitat de l'Imperi, i alhora un monument de propaganda política per exaltar la figura d'August i la seva dinastia.

Antecedents i influències:

• Es relaciona amb altres monuments commemoratius romans, com els arcs de triomf.
• Mostra influències de l'art grec clàssic, especialment en la idealització de les figures i la serenitat de les composicions, com es pot veure a la Processó de les Panatenees que Fídies esculpí per al fris del Partenó d'Atenes.