Ara Pacis Augustae: Altar d'August i relleus romans

Ara Pacis Augustae

Ara Pacis Augustae

Cronologia: 13–9 aC

Context

Context: L’ara va ser encarregada pel Senat romà com a acció de gràcies pel retorn d'August després de les campanyes victorioses a Hispània i la Gàl·lia.

Autor i estil

Autor: desconegut

Estil: Romà imperial, època d'August.

Materials i tècnica

Material: marbre

Tècnica: talla

Descripció arquitectònica

És un recinte monumental quadrangular, sense coberta, que s'alça sobre un pòdium al qual s'arriba mitjançant una rampa. Està orientat en eix est-oest. L'any 1938 va ser reconstruït pel govern de Mussolini; el van canviar de lloc i d'orientació. A l'interior hi ha un altar sobre un pedestal.

Portes i accés

Per la porta oest entrava el sacerdot i per la porta est s'introduïen els animals per al sacrifici.

Dimensions

Dimensions: 11,60 m × 10,65 m × 3,6 m d'alçària de la porta.

Relleus i iconografia

Relleus: Tot el conjunt està cobert amb relleus escultòrics de marbre blanc. Als frisos nord i sud es desenvolupa la processó: en un costat hi ha els sacerdots i la família imperial; a l'altre, el senat, les dones i els nens de la cort. A banda i banda de la porta hi ha relleus amb al·lusions a Enees, Ròmul i Rem. En la façana dues figures femenines representen Roma i Tellus.

Exterior

La part exterior es divideix en dos registres separats per una sanefa amb esvàstiques; l'interior està decorat amb fulles vegetals i el registre superior amb figures humanes.

Mur interior

El mur interior: es divideix de la mateixa manera: en la part inferior es reprodueix una empalissada amb una sanefa que separa la part superior, decorada amb garlandes. La combinació d'alt relleu amb baix i relleu mitjà aconsegueix profunditat. Els personatges en primer pla tenen més volum i són els més importants; en segon pla tenen relleu mitjà o baix. El realisme en la caracterització dels personatges és evident en les figures de la família imperial: se'n poden identificar els membres; destaquen els nens amb gestos infantils i el seu somriure. També hi ha una dona amb un dit a la boca que imposa silenci; és anecdòtic.

Tema i funció

Tema: És un element de propaganda de l'emperador; commemora la Pax Romana. August ha tornat victoriós d'Hispània i de la Gàl·lia. August es presenta en paral·lelisme amb personatges històrics decisius per a Roma, com Enees o els fundadors Ròmul i Rem.

Diverses obres literàries —Metamorfosis, Geòrgiques— vinculen l'emperador amb Enees, fill de Venus i heroi de Troia, i amb els fundadors de Roma, Ròmul i Rem, que estan presents en la iconografia.

Façanes

Façana oest: A l'esquerra, Mart, déu de la guerra, i la lloba alletant Ròmul i Rem; a la dreta, Enees, amb faccions que remeten a August, fent un sacrifici.

Façana est: Tellus, deessa de la terra, i dues nimfes.

Laterals i processó

Laterals: La processó celebrada a Roma per iniciativa del Senat per commemorar la Pax Romana mostra membres de la família imperial i del senat.

La decoració interior amb garlandes i bucranis significa la prosperitat de l'imperi.

Models i influències

Es compara amb el Fris de les Panatenees. La diferència principal és que en els relleus del Panteó no es podia reconèixer ningú, mentre que en aquesta obra sí que es reconeixen personatges públics com August. També es pot relacionar amb l'Altar de Pèrgam; el caràcter narratiu el trobem a les columnes de Trajà.

Estil i recepció

L'estil és precís i reposat; va inspirar molts monuments neoclàssics i edificis dels segles XIX i XX.