Pacificació Social i Religiosa durant el Regnat dels Reis Catòlics
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,65 KB
Pacificació Social
La societat de la segona meitat del segle XV tenia les mateixes característiques que la Baixa Edat Mitjana: majoritàriament rural i analfabeta, dominada per les creences religioses i el poder de l’Església. Tant Aragó com Castella havien viscut dècades de commocions socials, generant una elevada crispació social.
L’objectiu dels Reis Catòlics era pacificar els seus regnes i cohesionar la població. Primer, es van centrar en acontentar els privilegiats amb reformes: consolidaren els privilegis jurisdiccionals (senyories) dels nobles i eclesiàstics i reafirmaren el seu poder dins la Mesta, associació ramadera de comerciants de productes derivats de l’ovella merina. També generalitzaren la institució de les primogenitures (vinculació de les terres als títols nobiliaris, Toro, 1505). Alhora, crearen noves institucions com la Santa Hermandad (1476), per eliminar el bandolerisme i tenir una institució amb atribucions de policia i tribunal de justícia. La darrera reforma aprovada fou la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486), que va beneficiar els remences amb l’abolició dels mals usos.
Pacificació Religiosa
La societat de la segona meitat del segle XV tenia les mateixes característiques que la Baixa Edat Mitjana: majoritàriament rural i analfabeta, dominada per les creences religioses i el poder de l’Església. Tant Aragó com Castella havien viscut dècades de commocions socials, generant una elevada crispació social.
La convivència de diferents cultures i religions preocupava els monarques. Per això, van instaurar el catolicisme com la religió que havia de ser practicada per tots els ciutadans dels regnes de Castella i Lleó, com a forma d’unificar i integrar la població. L’instrument central per imposar l’ortodòxia catòlica fou la Inquisició, creada al segle XIII, que controlava la ideologia i l’heretgia dels jueus i musulmans convertits al cristianisme. El 1492, van decidir expulsar tots els jueus que no es convertissin. L'expulsió, iniciada el 1482, va afectar unes 200.000 persones dels dos regnes, 50.000 de les quals foren batejades. Aquesta expulsió va beneficiar els monarques, que es van apoderar dels seus béns i diners. Finalment, a Santa Fe (1491), es van permetre una sèrie de “privilegis” als musulmans granadins, però aquests van durar poc, ja que el Cardenal Cisneros va propiciar mesures menys tolerants. El 12 de febrer de 1502, els monarques van comminar els musulmans a convertir-se o ser expulsats. La majoria va triar la conversió, però molts van seguir practicant la seva religió d’amagades.