Pacient Infantil: Desenvolupament i Malaltia

Edat i Moment Evolutiu

• Nens molt petits (fins a 6-7 anys): El malestar físic s'assembla al malestar emocional.
• De 6-7 anys a 11-12 anys: Diferencien entre malaltia i salut.
• A partir d'11-12 anys: Tenen una idea clara de la malaltia, tant física com psicològica.

Concepte de Mort

• Fins a 4-5 anys: La mort es percep com una absència.
• De 5 a 10 anys: La mort es veu com a irreversible, com una absència permanent.
• Adolescència: Plena consciència del sentit de la mort.

Tipus de Malaltia

Les malalties cròniques suposen per al nen l'assumpció de limitacions, molèsties i cures. Acceptar-se com a diferent provoca ràbia, angoixa i oposició al tractament. Cal tenir molta cura.

Mesures Terapèutiques que Comporten Major Desplaer

Les injeccions, les agressions del personal sanitari i la immobilització són difícils de suportar. Fins als 6-7 anys, els nens no suporten gaire bé la privació del moviment. No entenen com l'ajuda d'un tractament, sinó més aviat com un càstig.

Personalitat del Nen

• Regressió: Conductes infantils i dependents dels pares, potenciades per les cures que reben (fer llit, menjar triturat, etc.).
• Oposició: Una conducta del nen com a forma de negar la malaltia i les seves limitacions. Dificultat per acceptar la malaltia, voler fer activitats prohibides.
• Inhibició: Activitats passives, potser expressant sentiments depressius.
• Col·laboració amb pares i personal sanitari: Si el nen s'accepta com a malalt i entén els objectius de les cures i tractaments.

Reaccions dels Pares Davant la Malaltia

El nen percebrà la seva malaltia en funció de la reacció que tinguin els seus pares. Quan un nen cau, mira els adults per veure què fan i reacciona en conseqüència.

Lloc de Tractament

A casa s'afavoreix una millor acceptació. L'hospitalització, ja sigui ambulatòria o amb ingrés, és més traumàtica.

Separació dels Pares i de l'Entorn Familiar

És la situació que més afecta el nen, amb un impacte negatiu superior al de la pròpia hospitalització. Es troba en un ambient estrany i agressiu, amb cures que li molesten.

Fases de la Separació

• Protesta: Durant hores o dies, plora fort, es rebel·la, tracta d'escapar, mostra senyals de por i angoixa.
• Desesperació: Es mostra més abatut i angoixat. Comença a acceptar l'ajuda dels altres.
• Adaptació: Actituds de desafecció envers els pares. Mostra major interès pel nou entorn.

Edat i Moment Psicoevolutiu

Les conseqüències són majors com més petit és el nen.

• Fins als 6 mesos: No mostra reaccions d'ansietat davant la separació, però necessita el contacte físic.
• Dels 6-8 mesos als 18-24 mesos: Període crític, ja que es fan les primeres vinculacions selectives.
• Als 2-3 anys: Apareix una fase d'oposició amb actituds negatives. Influeix el fet que la separació dels pares es viu com un càstig.
• Dels 2-3 anys fins als 6-7 anys: Persisteixen idees de càstig i abandonament, però ho saben explicar millor, tot i que no acaben d'entendre la finalitat de la hospitalització.