Ovidi: poeta de l'elegia i l'amor

ELEGÍA

L'elegia

La majoria d'obres d'Ovidi pertanyen al gènere literari de l'elegia. Els poemes elegiacs, que tractaven gairebé sempre temes relacionats amb l’amor, estaven formats per una successió d'estrofes de dos versos (dístics): un hexàmetre i un pentàmetre. Des del segle XVI fins avui, però, el mot elegia s'ha usat per designar composicions poètiques en què s'expressen sentiments de pena, d'enyor, de lamentació, etc.

Publi Ovidi Nasó: Vida

Ovidi va néixer l'any 43 aC a Sulmona, una ciutat del centre d'Itàlia situada al cor dels Apennins. A diferencia, doncs, dels altres dos grans poetes llatins, Virgili i Horaci, Ovidi nasqué en una època de pau absoluta, fet que explica el caràcter circumstancial i alegre de les seves primeres poesies. Per conèixer la seva vida, tenim la sort de poder comptar amb un poema autobiogràfic, en el qual ell mateix es qualifica de poeta nat. Rebutja, per això, dedicar-se a la política i esmerça el temps en la literatura. Va entrar a formar part del cercle literari de Marc Valeri Messala, cercle que, a diferència del de Mecenàs, estava allunyat dels objectius polítics d’August. En la seva biografia hi ha un fet que tingué conseqüències profundes en la seva obra literària. L'any 8 dC, en compliment d'una sentència dictada per August, es va haver d'exiliar de Roma a Tomos, ciutat inhòspita situada a la riba de la mar Negra. Quina fou la causa d'aquesta sentència tan dura? El mateix Ovidi ens n'ha deixat algunes pistes enigmàtiques en un dels seus poemes, com les que podem veure a continuació.

El primer fragment parla, en efecte, de dues causes - un error i un poema - que els estudiosos han volgut identificar amb l’Art amatoria. És molt probable i, en efecte, que l'argument d'aquesta obra - que, tal com veurem a continuació, exalta l’amor lliure i les arts de seducció - molestés molt August, el qual s’havia proposat promocionar el matrimoni amb la promulgació de lleis molt estrictes. Pel que fa a l'error, només se sap amb certesa que fou tal com Ovidi mateix diu en el segon text: alguna cosa que ell mateix va veure, però que no s’ha pogut identificar. Alguns pensen que va ser un afer relacionat amb els amors adúlters de Júlia, la filla de l’emperador. Sigui com sigui, cap dels intents d’Ovidi per ser perdonat i per poder tornar a Roma van tenir èxit, ni davant d’August ni davant de Tiberi, el seu successor. Ovidi va morir a Tomos l’any 17 dC.

Obra

Les obres d'Ovidi es poden dividir en tres grans grups, segons l'època i la temàtica tractada. Durant la primera època, que comprèn l'últim quart del segle I aC, va escriure:

-Heroides. Recull imaginari de cartes escrites en versos elegíacs per heroïnes mitològiques al seu marit o amant que es trobava absent. El poeta, a més, hi afegí tres cartes adreçades per barons a les seves amants amb la resposta de les seves corresponsals. Mitjançant personatges i situacions tan variats, Ovidi es permet fer un repàs per tots els sentiments amorosos que pot sentir una dona, de manera que podem dir que en aquesta primera obra ja es fa palès el tema principal de la poesia ovidiana: l'amor.

-Amors. Conjunt d'elegies sobre les situacions més habituals que es donen en una relació amorosa - les primeres aproximacions, la dificultat d'accés a l'estimada, els regals, la gelosia, la infidelitat conjugal, els competidors, la reconciliació, etc. - encarnades generalment en els amors del poeta envers Corinna, un personatge probablement imaginari pres de la literatura grega amb el qual l'autor vol representar la idiosincràsia femenina.

-Art amatoria. Tractat didàctic distribuït en tres llibres escrits en versos elegíacs. En els dos primers, Ovidi, a partir d'una concepció tècnica de l'amor, explica als barons les diferents maneres d'aconseguir i conservar l'estimació d'una dona. En el tercer, dóna consells a les dones per tal d'agradar als homes, tenint cura del seu cos, dissimulant-ne els defectes i fent gala de la seva cultura.

-Receptes de bellesa. Obra en la línia de l'últim llibre de l'Art amatoria en la qual l'autor ofereix una llista de receptes de bellesa per a les dones.

-Remeis a l'amor. Mena de contrapunt a l'Art amatoria, en el sentit que Ovidi dóna consells als nois i a les noies sobre la manera de com alliberar-se dels mals d'amor fins a eliminar definitivament la passió amorosa. Alguns exemples són: procurar oblidar, defugir la gelosia, evitar els llocs on s'ha viscut l'amor, no llegir les cartes de l'altre.

A partir de l'any 1 aCi fins a l'any 8 dC, es va dedicar a confeccionar dos grans poemes didàctics totalment diferents del que havia escrit fins aleshores.

-Metamorfosis. Composició molt erudita de to èpic, escrita en hexàmetres, que explica en quinze llibres la història de la humanitat per mitjà d'una sèrie de transformacions d'homes i de dones en animals, plantes i minerals per intervenció dels déus. L'argument comença amb la creació del món, es passeja per la història llegendària de ciutats i de regions antigues com Atenes, passa a tractar el temps de la guerra de Troia i acaba amb la narració d'alguns episodis paradigmàtics de la història de Roma, com ara les peripècies d'Enees, la divinització de Ròmul i l'assassinat de Juli Cèsar i la seva posterior conversió en estrella.

Aquesta obra conté algunes de les històries més conegudes de la mitologia grecoromana, com ara el cicle de transformacions lligades a les figures de Perseu, Teseu, Hèrcules i Orfeu o bé els relats puntuals de Dafne, Aracne, Medea, Píram i Tisbe, Jacint i Pigmalio.

-Fastos. Poema inacabat escrit en versos elegíacs que explica l'origen i la successió de festes religioses que conformaven el calendari romà. El relat segueix un ordre cronològic estricte per mesos i, dins de cada mes, per dies. Ovidi, però, només va escriure la part corresponent als mesos de gener a juny, a causa de l'exili, que li impedí acabar l'obra. L'última època de la seva producció literària coincidí amb els anys d'exili i conté una sèrie d'obres de temàtica totalment diferent. L'amor i la religió van deixar pas a poemes plañideros i suplicants adreçats a amics i coneguts perquè intentessin entendrir el cor d’August, i després el de Tiberi, amb la intenció de poder tornar a Roma. Són les següents:

-Tristes. Poemes elegíacs en què l'autor insinua enigmàticament les causes del seu exili; recorda, entristit i enyorat, el seu comiat de Roma i les dificultats del viatge a l'exili; es queixa de les incomoditats i de la incultura de la regió que l'acull, etc.

-Pòntiques. Poemes que prenen el títol del Pontus Euxinus, nom que els romans donaven a la mar Negra. És una obra molt similar a l'anterior en què Ovidi s'adreça a diferents amics que té a Roma per tal que intercedeixin davant l'emperador perquè el deixi tornar, i amb la intenció que el mantinguin informat dels esdeveniments de la capital. Durant aquest període també va escriure Halièutica, un poema sobre la fauna marina i la pesca a la mar Negra, i Ibis, una diatriba contra un antic amic anònim que havia volgut apoderar-se de tota la seva fortuna aprofitant-ne l'exili.

Altres poetes de l'elegia de l'amor

A més d'Ovidi, important poeta llatí, cal esmentar dos altres poetes que van cultivar l'elegia de l'amor a l'època d'August: Tibul i Properci.

Tibul

Albi Tibul (50 aC? 19 dC) va ser amic dels tres grans poetes llatins: Virgili, Horaci i Ovidi, i va pertànyer al cercle literari del protector de poetes Messala Corví. Va ser autor de dos llibres d'elegies en què parla de Dèlia, pseudònim grec de la dona estimada pel poeta, i de Nèmesis, nom grec que significa venjança i que potser fa referència a una nova passió del poeta per una altra dona en substitució de la primera que el va abandonar per estimar-se més un home gran i adinerat. En la seva obra, caracteritzada per un to melancòlic, efusiu i harmònic, hi trobem la veracitat d'un seguit d'experiències sentimentals viscudes pel poeta.

Properci

Sext Aureli Properci (Assís 57 aC 15 aC), protegit per Mecenàs i August, va ser influït pels poetes grecs alexandrins, sobretot per Cal·límac i Filetas. Cantà, amb un estil preciosista i amb erudites referències mitològiques, el seu amor per Cíntia en quatre llibres de les seves Elegies. També en l'últim llibre trobem les anomenades elegies romanes, en les quals canta els ideals de la política d'August. Els altres temes de Properci són variats: elogis, llegendes i lamentacions fúnebres. La seva inspiració és, sobretot, alexandrina; per tant, plena de refinament i dades mitològiques. És considerat com un dels elegíacs llatins més elegants.