Ovidi i l'Elegia Llatina: Poesia, Exili i Autors

Ovidi i l'Elegia Llatina

Publi Ovidi Nasó va ser un dels grans poetes romans de l'època d'August, especialment conegut per la seva poesia elegíaca. Va néixer l'any 43 aC a Sulmona, dins d'una família benestant de la classe eqüestre. Des de jove va estudiar retòrica a Roma i va fer un viatge de formació pel món hel·lènic, però aviat va abandonar la carrera judicial per dedicar-se completament a la poesia.

El seu estil es caracteritza per la seva refinada elegància i per la combinació d'ironia, passió i erudició. A diferència d'altres poetes de la seva època, Ovidi no va escriure per encàrrec de l'emperador, sinó que va seguir una línia més lliure, centrant-se en temes amorosos i personals. Aquesta llibertat el va portar a escriure obres com Amores i Ars Amatoria, que van influir profundament en la tradició poètica occidental.

L'any 8 dC, Ovidi va ser exiliat a Tomis (actual Constança, Romania) per ordre de l'emperador August. Tot i que les raons exactes del seu desterrament no són clares, el mateix poeta va escriure que la causa havia estat carmen et error, és a dir, un poema i un error. Es creu que l'obra Ars Amatoria, que contradeia la moral oficial d'August, podria haver estat un dels motius de la seva caiguda en desgràcia. Durant l'exili, Ovidi va escriure obres de lamentació com Tristia i Epistulae ex Ponto, on expressava la seva tristesa per la separació de Roma i la seva esperança de ser perdonat, fet que mai va arribar a succeir.

L'Elegia Llatina: Característiques i Temes

L'elegia llatina és un gènere poètic caracteritzat pel seu to subjectiu i intimista.

A diferència de l'èpica, que tractava temes heroics, l'elegia se centra en les emocions personals del poeta, l'amor i la lamentació. Està escrita en dístic elegíac, que combina versos llargs i curts.

Els principals temes de l'elegia són:

• L'amor i el desig, sovint no correspost o ple d'obstacles.
• El dolor de la separació i la pèrdua, tant per amor com per exili.
• L'*otium*, la vida retirada i allunyada de les ambicions polítiques.
• El record de la pàtria i la nostàlgia, especialment en l'elegia d'exili.

Ovidi, com altres poetes elegíacs, posava pseudònims a les seves estimades. Per exemple, en Amores, parla de Corinna, un nom fictici per referir-se a la seva amant.

Obres Elegíaques d'Ovidi

Ovidi va escriure elegies en dues etapes de la seva vida:

1. Elegia amorosa: Amores: poemes sobre l'amor, amb passió i humor. Heroides: cartes fictícies de dones mítiques als seus amants, on es veu el patiment amorós.

2. Elegia d'exili: Tristia: poemes de lamentació per l'exili. Epistulae ex Ponto: cartes poètiques on demana el perdó de l'emperador i explica la seva vida a Tomis.

Amb aquestes últimes obres, Ovidi va transformar l'elegia, que fins aleshores parlava d'amor, en una poesia de lamentació i queixa.

Altres Poetes Elegíacs Romans

Ovidi no va ser l'únic poeta que va escriure elegies. També hi ha altres autors importants:

• Tibul: Parlava de l'amor i idealitzava la vida al camp.
• Properci: Va escriure elegies amoroses sobre la seva estimada Cíntia.
• Catul: Tot i que era més un poeta líric, els seus poemes a Lèsbia tenen característiques elegíaques.

Aquests poetes es van inspirar en autors grecs com **Cal·límac** i van fer que la poesia llatina es centrés més en els sentiments personals.

Tàrraco Romana: Història i Patrimoni

Tàrraco, nom llatí Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco de l'actual Tarragona, va ser fundada pels romans l'any 218 aC durant la Segona Guerra Púnica. El general romà **Gneu Corneli Escipió** va establir un campament militar al costat del poblat ibèric de Kese per assegurar el control romà de la costa mediterrània entre Empúries i el riu Ebre. Aquesta base va ser clau per a les operacions militars romanes a Hispània i es va convertir aviat en una ciutat d'importància estratègica, econòmica i administrativa.

Amb el temps, **Tàrraco com a Colònia romana** es va transformar en la capital de la província d'*Hispània Citerior Tarraconense*, una de les més grans de l'Imperi Romà. La ciutat va créixer de manera esglaonada en diverses terrasses que descendien fins al mar, amb una distribució adaptada al terreny irregular. Avui es conserven les muralles, el fòrum provincial, el circ, el teatre i l'amfiteatre, **i complien amb l'estructura bàsica d'una ciutat romana.**

Tàrraco va ser també un punt de referència religiós: va ser pionera en el culte imperial i es va construir un temple dedicat a l'emperador August. Les infraestructures urbanes incloïen aqüeductes, com el **Pont del Diable**, que portaven aigua a la ciutat. Tàrraco es va convertir en un símbol de la romanització de la península Ibèrica i en una ciutat fonamental per a l'Imperi Romà durant els seus moments de màxima esplendor.