Ovidi, Ciceró i Horaci: Anàlisi de les seves obres i impacte

Ovidi

Ovidi. L’Art amatòria, que pel seu contingut eròtic i sensual va molestar August, que s’havia proposat regenerar els costums de la corrompuda societat romana. Ovidi va morir a l’exili l’any 17 dC. La major part de les seves obres pertanyen al gènere de la poesia elegíaca (composicions poètiques que gairebé sempre tracten sobre l’amor, en les quals el poeta expressa els seus sentiments més íntims). També va escriure poesia èpica, amb característiques ben diferents dels poemes elegíacs. La seva primera obra, Amors, és un recull de poemes amorosos sobre les situacions més habituals que es donen en una relació amorosa. Un segon grup d’elegies amoroses, escrites en forma d’epístoles, són les Heroides, escrites per heroïnes mítiques als seus marits o amants absents. En aquestes cartes, Ovidi apareix com un gran coneixedor de l’ànima femenina i fa un repàs de tots els sentiments amorosos que pot tenir una dona. L’Art amatòria és un poema didàctic per a amants. Està format per tres llibres; els dos primers dirigits als homes, amb consells pràctics sobre l’art de seduir les dones i conservar el seu amor; el tercer conté consells per a les dones. Receptes de bellesa, un receptari de cosmètica per conservar la bellesa femenina, i Remeis a l’amor, on s’explica com lluitar contra la passió amorosa i els mals d’amor. De la poesia elegíaca passa a la poesia èpica, amb la composició de dos grans poemes didàctics: les Metamorfosis i els Fastos. Fastos, descriu les festes romanes amb els seus usos rituals. S’hi expliquen l’etimologia dels noms dels mesos de l’any, els fenòmens celestes, les constel·lacions i els mites corresponents. L’obra havia de tenir 12 llibres, però va quedar interrompuda perquè va morir. En el seu viatge a l’exili, comença a escriure Tristes, cartes sense destinatari real que contenen passatges autobiogràfics. Les Pòntiques són poemes en què Ovidi s’adreça als seus amics perquè implorin el perdó d’August i del seu successor Tiberi, i el mantinguin informat de tot el que passa a Roma. Va escriure també Halièutica i Contra Ibis.

Ciceró

Ciceró. Els ideals polítics de Ciceró sovint van topar amb els interessos partidistes d’alguns sectors socials, ja que ell defensava la unitat entre tots els estaments polítics i estava disposat a eliminar qualsevol intent de destruir la República i les seves institucions, perquè representaven el bé comú. La vida i les obres. Va néixer l’any 106 aC a la ciutat d’Arpino, al sud del Laci, fill d’una família de cavallers. Acaba els seus estudis a Roma i viatja a Grècia i a l’Àsia Menor i de tornada a Roma comença la seva carrera política. L’any 63 aC va ser nomenat cònsol. Va pronunciar les quatre catilinàries, va fer fracassar l’intent de conspiració contra la República i en va fer executar els principals conspiradors, fet que li comportà l’exili. Després de la victòria de Cèsar sobre Pompeu en la batalla de Farsàlia, es retirà de la seva vida política. Després de l’assassinat de Cèsar tornà a Roma, reprengué la vida política i atacà Marc Antoni. Arran de la constitució del segon triumvirat, es considerà que Ciceró en podia esdevenir un dels enemics principals. Per això fou assassinat l’any 43 aC. Discursos. Cal destacar aquells que tenien un contingut jurídic, pronunciats com a defensa o com a acusació davant d’un tribunal. Entre els discursos jurídics cal esmentar la Defensa del poeta Àrquias, que havia estat privat del dret de ciutadania que li havia estat concedit anteriorment; la Defensa de Miló, en la qual Ciceró va demostrar que aquest no era culpable de l'assassinat de Clodi, ja que va actuar en defensa pròpia; les Verrines, on Ciceró acusa Verres, que, com a governador de Sicília, havia abusat del seu càrrec i havia espoliat l'illa. També pronuncià discursos de caràcter polític, dels quals, cal destacar-ne dos: les Filípiques i les Catilinàries. La primera obra consisteix en catorze discursos amb els quals Ciceró atacà Marc Antoni quan volia succeir Juli Cèsar. Són anomenats d'aquesta manera per comparació a les Filípiques de l'orador grec Demòstenes contra Filip de Macedònia. Les Catilinàries són l'obra més coneguda de Ciceró. Es tracta de quatre discursos pronunciats contra Catilina, el màxim implicat en la conjuració contra la República romana. La primera catilinària la pronuncià davant el Senat, i induí Catilina a fugir de Roma. La segona fou pronunciada al fòrum per informar al poble. La tercera, també al fòrum, va servir per informar de la detenció dels conjurats que havien restat a Roma. I en la quarta, pronunciada de nou al Senat, decidí la condemna de mort als conjurats. Tractats de retòrica. Ciceró va escriure De l'orador, en tres llibres, on intervenen Marc Antoni i Licini Cras, dos famosos oradors dels segles II-I aC, i dos joves més, en boca dels quals exposa quines han de ser les qualitats d'un bon orador. En aquesta obra ens diu que tot discurs s'ha de dividir en unes parts molt ben diferenciades:

• La introducció del tema que es vol tractar, part amb la qual l'orador intenta guanyar-se la simpatia del públic.
• L'exposició dels fets que motiven el discurs.
• L'argumentació amb la qual l'orador aporta arguments que justifiquin la seva intervenció, o bé que ataquin la del contrari.
• Conclusió en què, com a part final, l'orador fa un resum del que s'ha exposat i intenta que els jutges i l'auditori accedeixin a les seves peticions.

Tractats politico-filosòfics. Pel que fa als tractats de temàtica política: La república, on discuteix quina és la forma més bona de govern; i Les lleis. Tractats de contingut més filosòfic. Ciceró es limità a difondre les idees dels filòsofs grecs a Roma. El podem considerar el creador de gran part de la terminologia filosòfica llatina. Escriu: Dels deures, De la vellesa i De l’amistat. Epístoles. Gràcies a les epístoles, podem copsar la seva autèntica personalitat i la seva gran activitat familiar i social, ja que les cartes són escrites sense cap intenció determinada.

Horaci

Horaci. Sàtires, són un símptoma de la renovació moralitzadora impulsada per August. El poeta fa un retrat de la societat del moment, dels vicis comuns, i presenta una visió del desequilibri moral a què ens aboquen l’avarícia o l’ambició. Odes, un recull de composicions líriques que seguien l’estil de Catul i que pretenien rivalitzar amb la poesia lírica grega. La temàtica és de l’amor, l’amistat... Va compondre poemes de contingut religiós i polític, exaltant August com a pacificador de Roma. Posteriorment escriu dos llibres d’Epístoles, col·lecció de cartes adreçades especialment a Mecenes, en les quals el poeta continua reflexionant sobre la manera de tenir una vida feliç. L’emperador August demana a Horaci que escrivís l’himne, Cant Secular. Aquest cant va ser escrit per celebrar i agrair als déus l’entrada d’una nova època, marcada per la prosperitat i la pau. Horaci i els tòpics literaris. Un tòpic literari és una expressió que un escriptor ha encunyat per referir-se a arguments de característiques semblants i que s’han anat repetint al llarg de la història de la literatura.

• Beatus ille. Elogia la tranquil·litat que comporta viure al camp enfront de la neguitosa vida de la ciutat.
• Carpe diem. Era partidari d’aprofitar tots els moments de la vida.
• Aurea mediocritas. Elogiava la moderació de les coses i els petits plaers de la vida quotidiana i refusava les ambicions desmesurades i les enveges.