Osteointegració i Biomecànica en Implants Dentals

Creixement i Evolució de l'Ús dels Implants Dentals

Factors que Impulsen l'Ús d'Implants

• Augment de l'esperança de vida.
• Fracàs de les pròtesis fixes sobre dents naturals.
• Conseqüències anatòmiques de l’edentulisme.
• Rendiment defectuós de les pròtesis dentals (PD) amovibles.
• Major consideració de la població cap a la salut dental (des dels Principis del segle XX).

Fites Històriques en Implantologia

• Strock: Ús d'aliatge de cobalt-crom-molibdè.
• Bothe et al. (Contribucions inicials).
• Branemark (1952):
  • Inici d'estudis experimentals sobre la circulació microscòpica durant la cicatrització de la medul·la òssia.
  • Aquests estudis van conduir a l’ús d’implants dentals.
  • 1965: Comença els estudis clínics amb implants en éssers vius.
  • 1977: Publicació dels resultats, moment en què Branemark defineix l'osteointegració.

Osteointegració: Definició i Procés

Definició de Branemark

L'osteointegració és el contacte directe entre l'os viu i la superfície de l'implant, apreciable amb microscopi òptic.

Conceptes No Considerats Inicialment

Tot i que sovint s'equipara a la fusió òssia o anquilosi, la definició inicial de Branemark NO té en compte:

• El percentatge de contacte directe entre os i implant.
• La formació d'interfase fibrosa.
• La fixació rígida.

Procés d'Unió a Nivell Molecular

La interfase es forma seguint la seqüència:

Implant → Capa d'oxidació → Glicoproteïnes → Col·lagen mineralitzat → Os.

Les glicoproteïnes tenen capacitat d’unió sobre la capa d’oxidació.

Temps d'Unió (Percentatge de Contacte Os-Implant)

• 15 dies: No hi ha unió significativa.
• 1 mes: Unió del 25%.
• 3 mesos: Unió del 50% (moment en què es pot carregar l'implant).
• 12 mesos: Unió del 95%.

Formació del Teixit Ossi

Hi ha dues formes principals d’ossificació:

• Ossificació endocondral o indirecta: A partir de teixit cartilaginós que es va calcificant (típica dels ossos llargs).
• Ossificació intermembranosa o directa: Afegint teixit ossi fins a formar-lo.

Formes d’Ancoratge de l'Implant

• Retenció mecànica (Retenció primària): Basada en la forma de l'implant.
• Retenció biològica: Basada en la reacció dels teixits de l'os (osteointegració).

Fases de Cicatrització Òssia

1. Fase inflamatòria (1-10 dies):
   • Agregació plaquetària.
   • Activació de la cascada de coagulació.
   • Respostes inflamatòries inespecífica i específica.
2. Fase proliferativa (3-42 dies):
   • Neovascularització.
   • Diferenciació, proliferació i activació cel·lular.
   • Producció de teixit connectiu immadur (osteoblasts).
3. Fase de maduració (Després del dia 28):
   • Remodelació de la matriu òssia immadura.
   • Procés de formació (osteoblasts) + reabsorció òssia (osteoclasts).
   • Remodelació òssia en carregar l’implant.

Implant No Osteointegrat (Fibrointegració)

Un implant no osteointegrat es caracteritza per la presència de teixit connectiu no mineralitzat (resposta inflamatòria incorrecta).

Causes de la Fibrointegració

• Trauma excessiu durant la cirurgia.
• Infecció.
• Càrrega prematura.
• Sobrecàrrega.

La no osteointegració és equivalent a la fibrointegració.

Biomecànica en Implantologia

Ajust Passiu

L'ajust passiu és la màxima adaptació entre la pròtesi i la plataforma de l'implant.

Característiques de les Forces (F = m · a)

Cinc factors clau que influeixen en les forces aplicades a l'implant:

1. Magnitud: Depèn de l'edat, el sexe, el grau d'edentulisme i les parafuncions.
2. Direcció:
   • Eixos de càrrega: mesio-distal, vestibulo-lingual, ocluso-apical.
   • Resolució vectorial: Divisió d'una força en un punt en subforces més petites.
3. Duració.
4. Tipus:
   • Compressió (la més beneficiosa).
   • Tracció.
   • Cisallament.
5. Amplificació: Factors que augmenten la tensió:
   • Pròtesi en extensió (voladís).
   • Alçades o amplades de corones excessives.
   • Càrregues angulades.
   • Parafuncions.

Moment de Força (MF)

El moment de força produeix rotació o flexió (braç de palanca), conegut com a torque.

M = F · distància

Efectes del Moment de Força

Un moment de força excessiu pot produir:

• Destrucció de la interfase.
• Afluixament dels elements de retenció (cargols).
• Fracturació del pont o de la sobredentadura.

Factors Clínics Relacionats amb la Càrrega

• Altura oclusal: Les forces segueixen l'eix vestibulo-lingual fins al mesio-distal. La força lingual és una càrrega passiva de la musculatura.
• Longitud de voladís: Afecta l'eix vertical o l'eix vestibulo-lingual. Genera forces en l'eix vertical i càrregues descentrades.
• Amplada oclusal.

Cicle Viciós del Fracàs Biomecànic

El fracàs per Moment de Força (MF) segueix un cicle destructiu:

1. Moment de Força en l'implant.
2. Pèrdua d'os crestal.
3. Augment de l'altura de la corona.
4. Augment del braç del Moment de Força.
5. L'os crestal suporta més tensions.
6. Retorn al pas 1.

Altres Tipus de Fracàs

• Càrregues per impacte.
• Fracàs per fatiga del material.

Resum de Complicacions Biomecàniques

Les complicacions més freqüents en implants són degudes a causes biomecàniques. Aquestes acaben causant:

• Mala cicatrització.
• Pèrdua d'os crestal.
• Cargols afluixats.
• Fractures d'implants o altres components.
• Mala interfase.