Ossificació: Formació i Creixement de l'Os

Inici a l'Embrió

L'ossificació, o osteogènesi, comença a l'embrió. Primer es dona la formació de l'os embrionari i fetal, a través de dos processos: l'ossificació intramembranosa i l'ossificació endocondral. Després, es produeix el creixement de l'os durant la lactància, la remodelació òssia i, finalment, la consolidació de les fractures.

L'Esquelet Embrionari

L'esquelet embrionari es forma a partir del mesènquima, un teixit inicial embrionari dels animals del qual deriven diversos teixits, com el teixit connectiu, el teixit que forma el sistema cardiovascular o els músculs. A partir de la sisena setmana de gestació, es comença a ossificar el cartílag de manera molt incipient.

Ossificació Intramembranosa

L'ossificació intramembranosa es produeix per la diferenciació de les cèl·lules mesenquimatoses en osteoblasts, que creen un centre d'ossificació. Els osteoblasts s'ajunten fins a formar l'anomenat centre d'ossificació i comencen a concretar la matriu òssia. Aquest procés es dona al crani, als ossos facials i a la clavícula, on es produeix:

• Aparició del centre d'ossificació
• Calcificació
• Formació de trabècules
• Formació del periosti

En resum, a nivell embrionari, el cartílag conté cèl·lules osteogèniques (cèl·lules mare no especialitzades) que evolucionen cap a osteoblasts. Aquests es troben a la condensació del teixit mesenquimàtic, que s'ha condensat per formar el teixit connectiu en forma de trabècules. Dins d'aquestes trabècules, els osteoblasts tenen dues opcions:

1. Evolucionar a osteòcits.
2. Ajudar a la calcificació dels teixits.

Per calcificar, els osteoblasts acumulen fosfat de calci a les fibres que envolten les trabècules. Els osteòcits queden a les llacunes i acumulen minerals, com ara més calci, formant la matriu extracel·lular calcificada que dona fortalesa a l'os. Els osteoclasts destrueixen la part interna de l'os, permetent la formació d'ossos esponjosos i ossos compactes amb canal medul·lar, on s'acumula medul·la òssia groga i vermella. El periosti és la capa més externa de l'os, formada per la condensació del teixit mesenquimàtic.

Ossificació Endocondral

L'ossificació endocondral és la segona fase de l'ossificació en la formació de l'os embrionari. És una ossificació molt inicial que, amb el temps, es transforma en un os madur. Aquest procés implica la completa transformació de l'os cartilaginós en os dur. Comença a la sisena setmana de gestació i s'allarga fins als 20 anys. A partir dels 20 anys, el creixement ossi comença a decréixer. Les fases de l'ossificació endocondral són:

1. Aparició del motlle cartilaginós
2. Creixement del motlle cartilaginós
3. Aparició del centre primari medul·lar
4. Aparició del centre secundari d'ossificació
5. Formació del cartílag articular i la placa epifisiària

Descripció de les Fases

Amb l'aparició del motlle cartilaginós, es forma una massa cartilaginosa hialina a partir del teixit embrionari. Aquesta massa es va transformant i formant el pericondri fibrós, que produeix condròcits. Aquests provoquen l'espessiment del cartílag. Després, els condròcits es deixen de formar i el cartílag comença a créixer, cobrint-se d'un reforç físic format pels osteoblasts. Aquests formen el centre primari d'ossificació, on es comença a formar la matriu osteoide i el periosti.

La cavitat medul·lar es forma amb els osteoblasts. El centre secundari d'ossificació es troba a la placa epifisiària, entre l'epífisi i la diàfisi. Finalment, en la formació del cartílag articular i la placa epifisiària, queden restes de cartílag hialí que constitueixen la placa epifisiària, responsable de l'allargament de l'os.