Ortega i Gasset: Idees i Creences en la Moral

Ortega i Gasset: Les Idees i Creences

“Idees i Creences”: Quan comencem a adquirir cert coneixement sobre la moral, després ens és impossible veure-la a qualsevol lloc, ja que forma part del món social. Estudiarem un fragment del seu assaig titulat “Idees i Creences”.

Idees-Ocurrències: idea normal i corrent, regla creada per diferents individus.

Idees-Creences: pensament que s’assumeix com a vertader sense adonar-nos-en.

La creença és un recipient, i el que conté dins és la nostra vida (social). Vivim dins de les creences. Som fins i tot capaços de morir per les idees-ocurrències, discutir-les, crear-les. Però NO en podem viure, perquè són obra nostra. Tota creença ha estat inicialment una idea, i per això ha vingut de la ment d'un humà.

Les creences estan tan arrelades al nostre ésser que no som conscients que originalment van ser la idea d'un humà. Una pròpia creació humana pot ser tan gran que ens emboliqui a nosaltres i oblidem que va ser creada per un humà, per la qual cosa ho prenem com la realitat mateixa (per exemple, Déu).

Les lleis científiques encara són només idees perquè no tothom les accepta com a veritables, però, per exemple, la de la gravetat gairebé és una creença.

Ho passarem a la moral. Un exemple d’una regla moral-creença podria ser: Estimar i respectar els nostres pares/fills, respectar els drets humans, no sentir atracció per un familiar…

Així doncs, quan afirmen que els éssers humans vivim ja dins de la moral, és que, tot i ser les regles morals un constructe social, fa ja tants segles que actuem condicionats per les regles de la moral que aquestes ja s’han fos amb la realitat social que nosaltres interpretem i coneixem.

Valors

Hi ha accions o coses que preferim per sobre d’altres. Si les preferim, és perquè per a nosaltres tenen més valor. (Característica pròpia dels objectes i les accions que fa que siguin estimables per a una determinada persona o societat).

---Instrumental: l’objecte o acció radica en com ens ajuda a aconseguir altres coses (riquesa, rapidesa).

---Valors Estètics: depèn de com complau els nostres sentits (bellesa, harmonia…).

---Valors Científics: depèn de com complau la nostra ànsia de saber (cultura, veritat...).

---Valors Econòmics: depèn de com complau la nostra economia personal (benefici, pèrdua…).

---Valors Morals: depèn de com complau, o no, la nostra consciència (bo, dolent, bé, malament…). Aquests tenen dues diferències amb els altres:

• Només valorem moralment les accions (nostres o d’altres persones). Mai valorarem moralment un objecte.
• Els valors morals sempre interactuen/conflueixen amb la resta de valors.

Només valorarem (jutjarem) moralment les accions de tothom que realitzem lliurement, és a dir, de manera plenament conscient i voluntària. Normalment ho fem quan afecten altres persones (pintor).

La Postura Subjectivista (o Relativista)

• Valor subjectiu (depèn de la persona).
• Les coses i accions no tenen valor propi, sinó que els ho proporcionem amb la relació que tenen amb nosaltres.
• La valoració resulta positiva o negativa depenent de les circumstàncies d’una persona.
• Canvia segons efectes externs: cultura, economia, educació...

La postura subjectivista necessita observacions empíriques (coneixement obtingut mitjançant l’experiència). Sense sentits no tenim coneixement empíric. Com sé si alguna cosa m'agrada o no? Doncs, a partir d'experimentació. Necessites experiència per definir si alguna cosa és positiva o negativa; mai podríem tenir una certesa absoluta sobre els valors morals d’una determinada acció sense ella.

Aquesta necessitat d'experiència, però, impossibilita un caràcter universal.

Postura Objectivista

• Valor objectiu, no hi ha cap relació amb ningú.
• Valor de les coses o accions són en elles mateixes, són inherents a les coses o accions (mòbil no bo perquè funcioni bé per a mi, sinó per ell mateix).
• Fruita: objecte o acció sempre tindrà el mateix valor.

Passem a la moralitat:

• Accions sempre bones o dolentes, externes a nosaltres → valors universals de les accions.
• No necessitem experiència prèvia perquè el valor ja és propi de l’acció i aquest valor no té absolutament res a veure amb les possibles circumstàncies personals o conseqüències.
• Són valors absoluts i objectius.

Filòsofs Teleològics o Conseqüencialistes (telos = fi/objectiu):

Definició: aquells que pensen que una acció serà MORALMENT acceptable en funció de les seves conseqüències previsibles, i de com aquestes conseqüències ens afectin a nosaltres i als nostres coneguts.

Es relacionen més amb la postura subjectivista (per alguns bons/mals).

L'Empirisme (l'experiència) és necessari per imaginar-ne les conseqüències.

Filòsofs Deontològics (deontos = deure):

• Acció serà bona o dolenta en funció de si mateixa.
• Acció mai justificable moralment (robar, mentir, violència).

Els filòsofs deontològics ataquen la postura de pensament dels filòsofs conseqüencialistes dient que no podem utilitzar les conseqüències de les accions com si aquestes es tractessin d’un criteri ètic, ja que MAI podrem preveure amb absoluta certesa les conseqüències que se seguiran d’una acció.

Estableixen els seus Propis Sistemes Ètics

• Ètiques Teleològiques (Materials): sempre identifiquen com a bé un “fi” concret. Llavors actuarem correctament en funció de l’assoliment d’aquest bé seleccionat.
• Ètica Aristotèlica: felicitat.
• Ètica Hedonista (Epicuri): plaer.
• Ètica Utilitarista: felicitat però de tots.

Ètiques Deontològiques (Formals): identifiquen les accions com a bones o dolentes per si mateixes, i no pas per la finalitat que aquestes puguin tenir.

Característiques de l’Ètica Teleològica

• Identifiquen un bé concret (tot funcionarà entorn d'aquest bé).
• Caràcter empíric (valoració a posteriori). Els seus valors morals s’han d’experimentar.
• Formulen imperatius hipotètics (criteri de valoració moral només pot elaborar imperatius (ordres d’actuació) que tenen un valor hipotètic (suposicions, no 100%).
• Caràcter heterònom (els valors morals reben influències externes).

Característiques de les Ètiques Deontològiques

• NO identifiquen un bé concret. Estableixen una regla universal.
• De caràcter racional (a priori). No necessitem experimentar per a saber que són correctes.
• Imperatius categòrics de Kant (regla moral aplicable a qualsevol situació possible).
• Autònomes (no necessiten ni reben cap influència externa).