Orògens: Tipus, Formació i Estructura
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,78 KB
Orògens: Formació, Tipus i Estructura
Què són els Orògens?
Anomenem orògens les grans serralades de muntanyes, i orogènesi els processos que les originen.
Processos Previs a l'Orogènesi
Abans de l'orogènesi, es produeixen erosions i sedimentacions. Els sediments procedents de les terres emergides es van acumulant a la conca sedimentària, situada al costat del continent. A poc a poc, els sediments s'enfonsen i es produeix el procés de subsidència.
Inici de l'Orogènesi
Comença quan el marge que separa l'escorça oceànica de la continental deixa de ser inactiu. Les causes van lligades als canvis en els corrents convectius de l'astenosfera, que fan que una placa comenci a moure's respecte a l'altra.
Trets Generals i Particulars dels Orògens
Els orògens es formen a les vores on convergeixen dues plaques, produint un escurçament de l'escorça per compressió. Això provoca un engruiximent de l'escorça continental i forma una "arrel" de la serralada, juntament amb estructures tectòniques com: falles inverses, plecs, encavalcaments i mantells de corriment.
Nivells Estructurals dins l'Orògen
- Nivell superior: Degut a la baixa pressió, la compressió genera fractures que donen lloc a encavalcaments o mantells de corriment.
- Nivell mitjà: La pressió és elevada i hi predominen les flexions, com ara plecs paral·lels i plecs-falla.
- Nivell inferior: Alts valors de pressió i temperatura provoquen metamorfisme. En condicions encara més extremes, hi podem trobar foliació, migmatització i anatèxia.
Tipus d'Orògens
Orògens Andins
Es produeixen quan una placa oceànica col·lideix amb una continental. Es forma una zona de subducció i una serralada al marge de la placa continental. Aquestes zones presenten alts gradients geotèrmics i abundància de fenòmens magmàtics. Les masses de magma originen batòlits (roques plutòniques). Hi predomina el metamorfisme regional, que eleva la temperatura de les roques i plega els sediments. Exemples: Andes, Rocalloses, serralades d'Amèrica Central i illes volcàniques com Filipines i Japó.
Orògens Alpins
Després de la subducció d'una placa oceànica sota una de continental, l'oceà es redueix i els continents s'aproximen fins a col·lidir. L'oceà desapareix. Cap placa pateix subducció completa, ja que totes dues són continentals. Es deformen per la pressió, amb escàs magmatisme. Els materials de l'antiga conca sedimentària queden plegats i apilats, formant plecs tombats i mantells de corriment. Exemples: Alps, Pirineus, Bètiques, Apenins, Caucas, Himàlaia i serralades de Birmània.