Orògens: Formació i Tipus de Serralades

Orògens

Anomenem orògens les grans serralades de muntanyes i orogènia els processos que les originen.

Processos previs a l'orogènia

Abans d'iniciar-se un procés d'orogènesi, té lloc un llarg període d'inactivitat. En els marges inactius entre una placa continental i una d'oceànica, els sediments procedents de les terres emergides es van acumulant a la conca sedimentària o geosinclinal que hi ha a la zona situada al costat del continent.

La gran acumulació de sediments fa que aquests, a poc a poc, es vagin enfonsant per un procés de subsidència. La pressió i la temperatura creixent a les quals es veuran sotmesos els poden alterar i originar roques metamòrfiques per metamorfisme de càrrega o, fins i tot, la fusió parcial (migmatització) o total (anatèxia) d'aquestes roques.

Inici de l'orogènia

L'orogènia comença quan el marge que separa l'escorça oceànica de la continental deixa de ser inactiu.

Trets generals i particularitats dels orògens

Els orògens es formen a les vores on convergeixen dues plaques, fet que produeix un escurçament de l'escorça per la compressió que s'hi genera. Aquest escurçament provoca un engruiximent de l'escorça continental, que forma una mena d'arrel de la serralada i un seguit d'estructures tectòniques fruit de la compressió.

Tipus d'orògens en funció del tipus de plaques implicades i del grau de magmatisme existent:

• Orògen de tipus andí: Quan una placa oceànica col·lideix amb una de continental, es forma una zona de subducció i una gran serralada en el marge de la placa continental.
• Orògen de tipus alpí: Després d'un llarg període de subducció d'una placa oceànica amb una continental, el volum de l'oceà es redueix progressivament i el continent que hi ha a l'altre extrem s'aproxima. Amb el pas del temps es produirà una col·lisió entre els dos continents i l'oceà desapareixerà.

En els orògens desenvolupats es produeix l'acció combinada de l'erosió dels relleus formats i dels moviments isostàtics, que són aixecaments del relleu provocats pel reajustament del mantell. Un cop produït el plegament, l'escorça continental forma una arrel a la serralada i desplaça el mantell cap avall. Posteriorment, aquest retorna a la posició inicial i provoca l'aixecament isostàtic.

Això permet definir dins l'orògen diversos nivells estructurals:

• Nivell superior: A causa de la baixa pressió en aquestes zones, la compressió genera preferentment grans fractures que donen lloc a encavalcaments o a mantells de corriment extensos.
• Nivell mitjà: En aquesta zona la pressió és més elevada i la pressió no es veu afavorida, i predominen les flexions. Hi abunden els plecs paral·lels i alguns plecs falla.
• Nivell inferior: Les temperatures i les pressions assoleixen valors prou alts per provocar metamorfisme de contacte.