Orígens de la Sociologia: Antecedents i Context Històric
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 14,76 KB
Tema 2: Orígens de la Sociologia
1. Antecedents: L'estudi de la societat ja existia però no l'havien posat nom.
- Reflexions sobre la natura de la societat: (Confuci, Plató, Aristòtil, Sant Tomàs, Montesquieu)
- No perspectiva sociològica: com havia de ser la societat (models ideals o utòpics). No explicació de com i perquè funcionaven les societats.
- Desenvolupament de les ciències positives: mètode científic en l'estudi del món natural + anàlisi dels fets observables, no hi ha una visió religiosa des de Déu, sinó des de la ciència i observació. Comte és el primer que es planteja que cal crear una ciència que es dediqui específicament a analitzar la societat i les seves lleis que cal descobrir.
1. Teoria funcionalista (funcionalisme): Parteix de les idees de Durkheim. Conseqüència divisió del treball.
2. Teories del conflicte: Parteix de les idees de Marx. Sorgeix com a conseqüència en el canvi del mode de producció.
3. Teories de l'acció: Pareix de les idees de Weber. Canvi en la forma de pensar.
Al segle XX aquestes teories principals es converteixen en les tres formes d'interpretar la societat.
2. Context històric: transformacions socials (Segle XVIII)
Estructures | Societat tradicional | Procesos de canvi | Societat moderna |
Econòmica | Treball en el camp i artesans | Industrialització i divisió social del treball creixent | Treball a la indústria |
Política | Monarquia absolutista (rei escollit per poder dívi) | Democratització (repartiment del poder cap al poble), cau la monarquia abs. a la Rev. Francesa | Democràcia liberal |
Simbòlica | tradició, pensament social i explicació del món a partir de poder diví | Racionalització (no esglèsia) | lleis, que marquen les normes socials. Pensament social científic, aparició de les ciències empíriques. |
Demogràfica | Hàbitat rural Demografia antic règim (alta natalitat, alta mortalitat) | Urbanització 1a Trans. Dem. (baixa la natalitat i mortalitat) | Hàbitat urbà ciutats = lloc de referència on viu la població. |
2. Context històric: transformacions socials (Segle XVIII)
Estratificació | Comunitat (relacions de proximitat social) Estaments (rei, clergat, aristocracia, noblesa, burgesia i pagesia) | Individualisme creixent (societats més heterogènies, escala de posicions social molt més àmplia, moltes més categories socials) | la gent es relaciona per interès (relacions instrumentals). Aparició de classes socials, ja no es basen en la comunitat, sinó en les relacions d'associació. |
La sociologia neix amb l'objectiu d'entendre el canvi d'una societat a una altra i com funciona la societat en general.
Revolució industrial i capitalisme:
1. Màquina de vapor i indústria (facilitar el transport)
2. Localització de les indústries a la ciutat (fàbriques al costat d'escoles..)
3. Èxode rural i moviments de població: Migració del camp a la ciutat, mobilitat intracontinental
4. Fort procés d'urbanització: la ciutat industrial
3. Precursors: Objectiu dels autors clàssics:
Entendre i explicar com és i com funciona la societat, quins mecanismes de funcionament té
Entendre el canvi social i les transformacions i el futur de la societat (es vol predir cap a on va la societat)
Aplicar el mètode científic (analitzar els fets observables i treure conclusions, ja no hi ha mirada religiosa)
També models utòpics i alternatius (exemple: Marx amb la seva dictadura del proletariat utòpica, on s'ha de derrocar el capitalisme i aquest no existeix).
L'inventor oficial de la sociologia és August Comte al 1838, una ciència que explica la societat.
En comú -Explicar el canvi social -Teoria sobre la societat (com és i com funciona) (les teories són diferents però totes volen explicar això encara que sigui de diverses maneres) -Explicar la modernitat (volen explicar quin és el principal moviment que justifica la causa de canvi cap a la societat moderna). Durkheim l'explica a través de la divisió del treball, Marx l'explica per un canvi en un mode de producció i aparició del capitalisme. Weber ens dirà que és el procés de racionalització el que fa canviar la societat -Regles metodològiques per a la Sociologia | Difereixen -Focus de l'anàlisi (tema) Marx analitza les desigualtats i vol mirar quines són les condicions estructurals que porten a aquesta desigualtat. Weber posa el focus en l'anàlisi de com el comportament i l'acció de les persones poden generar un canvi social Durkheim posa el focus en: Perspectiva macro/micro Durkheim i Marx tenen una perspectiva macro, analitza la societat des del seu conjunt i entenen que les estructures socials de la societat determinen a l'individu. La societat és més que la suma dels individus. Miren la societat des de dalt, les persones no importen, miren l'estructura, analitzen la societat en el seu conjunt donant pes al funcionament de les estructures. Weber té una visió micro, la societat és el resultat de la suma dels seus individus. Existeixen tantes societats com individus. Visió de la societat (què és i com funciona) |
Durkheim (funcionalisme) (1858-1917):
1. Societat: Entitat que trascendeix l'individu i existeix per sobre de les nostres experiències personals. Té el poder i la capacitat d'influir en els pensaments i accions individuals. La societat és més que la suma dels individus, existeix com un organisme complex. No es poden analitzar els individus aïlladament.
2. Estructura: Les pautes estables de comportament, com els rituals o les organitzacions, existeixen més enllà dels individus. Els fets socials són una realitat objectiva per sobre de les experiències de les persones. Les persones viuen les seves vides seguint certes pautes que ells no han creat.
3. Funció: Els fets socials tenen una funció dins del conjunt de la societat.
4. Individu: la societat existeix a banda dels individus (externa), però també forma part dels individus i està interioritzada en ells a través de valors, normes i estructures. La societat regula el comportament.
Perspectiva macro (Els individus es veuen involucrats en la dinàmica que els hi implanta societat) analítica, destacant:
Mecanismes de cohesió social que mantenen unida una societat, d'integració social, que generen ordre social i com aquest es pot mantenir, efectes de la regulació social moral en la conducta i en les relacions socials.
Consciència colectiva: sentiment de pertinença a la societat i el grau d'acceptació de les seves normes i valors. Dos tipus:
solidaritat mecànica (pròpia de societats tradicionals) (basada en una visió comuna del món i una moral compartida que manté units els membres de les societats preindustrials)
solidaritat orgànica (pròpia de societats modernes) (basada en l'especialització i la divisió del treball que uneix als membres d'una societat industrial).
Anomia: Estat social en el qual la confusió i la contradicció de les normes existents creen un sentiment de desorientació en els individus. Manca d'ordre morals clars i precises, provocant desorientació i insatisfacció a nivell social.
Marx (1818-1883):
1. Visió societat: es veu com una piràmide amb dos nivells separats; infraestructura (base de la societat que inclou les forces productives, l'economia), superestructura (institucions socials; política, religió, família, educació, les ideologies i els valors que predominen la societat)
2. Materialisme històric: Mètode d'anàlisi basat en les formes de producció dels béns materials. Etapes històriques basades en l'organització de la producció de béns materials, amb un sistema d'estratificació social associat.
3. Economia i societat: L'economia influeix i condiciona la vida social, política i espiritual, les relacions de poder es deriven dels capitalistes. Analitza la modernitat a través del capitalisme i el conflicte de classes: organització social capitalista (dividida entre la burgesia (propietaris mitjans de producció) i el proletariat (mà d'obra barata). El capitalisme imposa relacions de jerarquia, oposició i dominació. El canvi social es deu al canvi en el mode de producció, provocant un conflicte de classes.
Alienació: Les persones es senten governades per forces alienes o estranyes a elles, com el mercat. Quatre tipus d'alienació:
- amb els productes del treball
- amb altres treballadors
- en relació a si mateixos
- en relació amb el procés de treball
Falsa consciència/ consciència de classe: Consisteix en fer creure a la classe obrera que els problemes que tenen són la causa d'ells mateixos i en cap cas és culpa de la societat o de l'economia.
Per Marx l'aparició de la nova societat moderna es per: canvi en el mode de producció i l'aparició del mode de producció del capitalisme. Per Durkheim és la divisió del treball
Weber (1864-1920):
1. Visió societat: Anàlisi del desenvolupament del capitalisme, els trets que diferencien la societat tradicional de la moderna, i les causes i la natura del canvi social. Va afirmar que el canvi social es produeix per un canvi en les idees i les formes de pensar.
2. Perspectiva: Va adoptar una perspectiva micro (la societat és la suma dels seus individus, cada societat depèn dels individus que té en aquell moment) sociològica, argumentant que la societat és la suma dels seus individus. Va rebutjar el materialisme històric de Marx i va posar més èmfasi en l'impacte de les idees i els valors sobre el canvi social.
3. Societat i sociologia: Per entendre la societat,va afirmar que s'ha de centrar en l'acció social dels individus, les seves motivacions i idees. Va destacar que els individus són capaços d'actuar lliurement i que les estructures socials es formen mitjançant una complexa interacció entre els individus.
4. Anàlisi de la modernitat: Va explicar el canvi social com a resultat de l'impacte dels valors i les idees sobre l'acció social. Va descriure la modernitat com un procés de racionalització, amb una transició de la societat preindustrial, basada en la tradició, a la societat moderna, basada en la racionalitat. Tres grans pilars de la modernitat com a conseqüència de l'aparició de la racionalitat:
- Organització social racional
- Diversitat d'organitzacions
- Institucions, Burocratització i procediments estandaritzats.
La racionalitat moderna va portar al desencantament i la pèrdua de sentit per a l'individu, generant una sensació d'alienació i impersonalitat.
l desenvolupament d la sociologia al començament del segle XX i els principals corrents contemporanis s'an vist influïts per diversos esdeveniments, com les dues guerres mundials i les migracions massives cap als Estats Units. Aquestes migracions an generat reptes d'integracio i coesio social, especialment en 1 context d creixement urbà accelerat i diversitat cultural.
Els pensadors d la sociologia, inicialment centrats a Europa, van trasyadar-s als Estats Units per estudiar les dinàmiques socials d'aquest nou context migratori. S'an inspirat en teories com les d Durkeim, Marx i Weber per abordar qüestions d'integracio, coesio social i ordre en 1a societat diversa i en ràpid creixement.
Aixi mateix, s'a produït 1a institucionalitzacio d la sociologia, amb la creacio d departaments acadèmics com l d la Universitat d xicago, q an buscat explicar aquests fenòmens socials, incloent-i la perspectiva d l'ecologia urbana, q aborda la relacio entre la societat i l seu entorn urbà.
Talcott Parsons, influenciat per Durkeim, veu la societat com 1 entramat complex d'estructures q generen ordre i estabilitat. Les accions individuals estan orientades per aquestes estructures, i tots 2 tenen 1a funcio social.
Robert Merton, al revisar l concepte d funcio, destaca q tots tenim 1 paper en l sistema, tant manifest com latent (intencionat i no intencionat). Tambe introdueix l concepte d disfuncio social, q son les conseqüències negatives d'1a estructura o accio social.