Orígens de Roma: De la Monarquia a la República

Els orígens de Roma

En el primer mil·lenni aC, a la península itàlica hi vivien diferents pobles. Els principals eren tres: els etruscos al nord, els llatins al centre i, al sud, els grecs, que hi van fundar diverses colònies.

Al segle VIII aC, els llatins van aixecar diversos poblats a la vora del riu Tíber, en una zona coneguda amb el nom dels Set Turons. De la unió d'aquests poblats va sorgir la ciutat de Roma.

A partir del segle VI aC, Roma va conquerir territoris immensos: va ocupar la península itàlica i després es va expandir per la resta d'Europa, per l'Àsia i l'Àfrica, fonamentalment pels territoris al voltant del mar Mediterrani.

La Monarquia (753 aC – 509 aC)

Durant els primers segles, Roma era governada per un rei, escollit pels representants dels patricis, que eren les famílies més importants de la ciutat. El rei era auxiliat pel Senat, una assemblea formada pels senadors, que eren els caps de les famílies més importants.

L'any 509 aC, l'últim rei etrusc, Tarquini el Superb, va ser destronat per una revolta, ja que els habitants de Roma mai no van acceptar l'autoritat etrusca. Així va acabar la Monarquia.

La República (509 aC – 27 aC)

Després de l'expulsió dels etruscos, es va establir una nova forma de govern: la República. Tenia tres institucions principals:

• Els Comicis: Eren assemblees en què els ciutadans romans es reunien per votar les lleis i escollir els magistrats.
• Les Magistratures: Eren els diferents càrrecs del govern. Els magistrats eren escollits per un any. Els més importants eren els dos cònsols, que dirigien el govern i l'exèrcit.
• El Senat: Era la institució més important. Elaborava les lleis, dirigia la política exterior i donava normes d'actuació als magistrats. Les seves decisions eren acatades sense discussió.

La societat romana

La societat es dividia en dos grans grups:

• Els patricis: Eren una minoria formada per les famílies més riques i poderoses, ja que posseïen la major part de les terres. Deien que descendien dels fundadors de la ciutat.
• Els plebeus: Eren tots els altres habitants: els pagesos, els artesans i els comerciants. Constituïen el grup més nombrós.

També hi havia esclaus, que no eren considerats persones, sinó objectes propietat dels seus amos. Podien comprar la seva llibertat i convertir-se en lliberts.

Les dones tenien una situació especial: tant si eren patrícies com plebees, riques o pobres, mai no tenien drets polítics, però sí que podien tenir propietats, regentar negocis i participar en les festes i els espectacles.

Expansió i crisi de la República

Durant la República, Roma va conquerir molts territoris. Una de les etapes de la conquesta va enfrontar la República de Roma amb els cartaginesos, comandats per Anníbal, en les Guerres Púniques. Els cartaginesos dominaven el nord d'Àfrica, una part de la península Ibèrica i les Balears. La victòria sobre els cartaginesos va permetre l'expansió de Roma pel Mediterrani occidental.

A partir del segle I aC, va començar un període de desordres que va desembocar en guerres civils, en les quals alguns militars i homes poderosos es van enfrontar entre si per aconseguir el poder. Finalment, un militar, Juli Cèsar, va vèncer els seus oponents, va ser proclamat dictador perpetu i va assumir els màxims poders. Quan va morir, l'any 44 aC, va començar una altra guerra civil en la qual va vèncer el seu nebot, Octavi, que va rebre el títol d'August.