Orígens, Pilars i Expansió de l'Islam: De Mahoma a Al-Àndalus

1. Origen de l'Islam: Mahoma i la Hègira

La religió musulmana va ser fundada per Mahoma. Mahoma va viure la primera part de la seva vida com a comerciant. L'any 612 d.C., i posteriorment el 615 d.C., li va ser revelat un missatge de Déu, Al·là, en el qual l'escollia com el seu nou profeta i l'obligava a predicar una nova religió: l'Islam.

El calendari musulmà es basa en l'antic calendari emprat pels àrabs, que era estrictament lunar.

S'inicia a partir de l’any 622 d.C., perquè és l’any de la Hègira, que és l'emigració de Mahoma de la Meca a Medina.

2. Creences Fonamentals i el Llibre Sagrat

Els fidels musulmans creuen en Al·là, l'únic Déu. La revelació divina està recollida en el llibre sagrat de l'Alcorà.

3. Els Cinc Pilars de l'Islam: Preceptes Bàsics

Els preceptes religiosos bàsics de l’Islam, anomenats els Pilars de l’Islam, són:

1. La professió de fe (Shahada): “No hi ha més déu que Al·là i Mahoma n’és el profeta”.
2. L’obligació de pregar (Salat): Cal pregar cinc vegades al dia entre l’alba i la nit en direcció a la Meca. La pregària pot fer-se en qualsevol lloc, sol o en grup i sense sacerdot. La pregària a la mesquita del divendres (dia sagrat dels musulmans) té una importància especial.
3. La pràctica de l’almoina (Zakat): És una mostra d’agraïment pels dons rebuts d’Al·là.
4. El dejú (Sawm): Es realitza durant el mes del Ramadà, el novè mes lunar.
5. El pelegrinatge a la Meca (Hajj): S'ha de fer un cop a la vida, per a tots aquells que tinguin la possibilitat de fer-lo.

4. La Mesquita: Lloc d'Oració

El lloc d’oració dels fidels musulmans és la mesquita. Les pregàries es realitzen cinc vegades al dia, entre l’alba i la nit, mirant cap a la Meca.

5. L'Expansió del Món Musulmà des d'Aràbia

Quan Mahoma va morir, una bona part de la península Aràbiga ja havia adoptat l’Islam. Amb la voluntat d'expandir la seva religió, els musulmans van aprofitar la feblesa dels imperis veïns.

• Segle VII: Es van enfrontar amb l’Imperi Bizantí i van aconseguir dominar una part de l’Imperi Persa.
• Segle VIII: Van intentar conquerir Constantinoble, però no van poder. Van conquerir una part de la península Ibèrica i, més tard, van ser derrotats a la batalla de Poitiers (732 d.C.), on els francs van vèncer els àrabs.
• Segle IX: Es van expandir al sud d’Egipte i van ocupar Palerm, la capital de l’illa de Sicília, al mig del Mediterrani.

6. El Califa: Autoritat Política i Religiosa

L’Islam estava governat pel califa, que era la màxima autoritat política i religiosa i tenia poder absolut.

7. Avenços Culturals i Societals de l'Islam

L’àrab es va convertir en la llengua oficial de l’imperi. Els musulmans eren tolerants amb les altres religions i van afavorir la islamització de la majoria de la població.

L’imperi es va omplir de noves ciutats que eren centres religiosos, polítics, econòmics i culturals. (Nota: Cal destacar l'aportació àrab en el terreny de les ciències i les arts, com l'astronomia, les matemàtiques i la medicina.)

8. Innovacions en l'Agricultura Musulmana

Quan els àrabs van arribar a la península Ibèrica, van introduir una agricultura nova, amb innovacions en la pràctica i amb predomini del regadiu.

La base de l’agricultura eren:

• Cereals, hortalisses i verdures.
• Llegums, arròs i arbres fruiters.
• Plantes aromàtiques.

Van millorar l’agricultura gràcies als tractats agrícoles orientals i van perfeccionar els sistemes de regatge. Les noves tècniques hidràuliques van permetre l’aprofitament de l’aigua. També van obrir canals o sèquies que conduïen l’aigua als camps aprofitant els desnivells del terreny.

9. La Conquesta i Història Política d'Al-Àndalus

La conquesta de la península Ibèrica per part dels musulmans va començar al 722 d.C. i va finalitzar al 1492 d.C. La difusió de l’Islam fora d’Aràbia no va començar fins després de la mort de Mahoma, el 632 d.C. El 656 d.C. tot l’Imperi Persa restaria sota domini islàmic, mentre que Bizanci hauria de cedir territoris com Armènia, Síria, Palestina, Egipte, Líbia i Tripolitània. Els successors de Mahoma, els califes, ja no eren només cabdills religiosos, sinó que havien esdevingut monarques d’un immens Imperi.

(Nota: Les etapes de la història política musulmana a la península Ibèrica inclouen l'Emirat, el Califat de Còrdova –màxim esplendor– i els Regnes de Taifes.)

10. Composició Ètnica de l'Espanya Musulmana

La societat d'Al-Àndalus es dividia entre musulmans i no-musulmans:

Musulmans

• Àrabs: Minoria que posseïa la majoria de les terres.
• Berbers: Procedents del nord d'Àfrica, eren pagesos i soldats.
• Muladites: Hispano-visigots convertits a l'Islam.

No-Musulmans

• Mossàrabs: Hispanovisigots que es van mantenir cristians.
• Jueus: Dedicats principalment al comerç i l'artesania.

11. El Regne de Granada: Darrer Estat Islàmic

El darrer estat musulmà de la península Ibèrica va ser el Regne de Granada. Va caure en mans cristianes l'any 1492.

12. Conceptes Clau de la Cultura Islàmica

Ablucions

És la purificació ritual d’algunes parts del cos abans d’un acte religiós. L’ús de l’aigua com a símbol purificador és un acte força estès en diverses creences.

Beduïns

Àrabs nòmades que viuen al desert.

Berbers

Un poble originari del nord d’Àfrica.

Califat

Primer sistema de govern a l’Islam. Consistia a instaurar un acord amb els preceptes de Mahoma.

Emirat

Càrrec o dignitat d’un emir. Territori governat per un emir.