Orígens de la Literatura Occidental: Hebrea, Grega i Llatina

Literatura Hebrea: Fonament de la Cultura Occidental

La literatura hebrea que més ha influït en la civilització europea és l'hebrea. Els hebreus eren un poble semític que s'instal·là a la Palestina fa més de tres mil anys. Són els creadors de la Bíblia, un text fonamental per a la cultura occidental, ja que esdevingué la base de les religions jueva i cristiana. La Bíblia és un conjunt de llibres, atribuïts a la inspiració divina, que es divideixen en dues parts: l'Antic Testament, que recull la història, les tradicions i creences dels jueus fins a l'arribada de Jesucrist; i el Nou Testament, que se centra en la figura de Jesucrist i en el missatge cristià. La redacció de la Bíblia es va iniciar uns mil anys abans de Crist i es va acabar al segle I o II dC.

Literatura Grega: Bressol de la Civilització Occidental

Si la literatura hebrea determina les creences religioses d'Europa, la cultura grega és el bressol de la civilització occidental, tant pel que fa als sistemes polítics, com al pensament filosòfic i a la literatura i l'art. La font d'inspiració de la literatura grega és sobretot la mitologia. Els mites són narracions que expliquen l'origen del món, dels fenòmens naturals, i sovint estan relacionats amb la guerra de Troia i amb Tebes. Aquests temes han estat els més sovint tractats pels autors grecs, sobretot a l'èpica i el teatre. Els principals gèneres literaris de la tradició europea tenen el seu origen a Grècia.

L'Èpica Grega: Homer i els Herois

El gènere literari més antic és l'èpica. La literatura occidental s'inaugura amb dos poemes èpics atribuïts a Homer: la Ilíada i l'Odissea. El tema del qual parteixen aquests dos poemes és la guerra de Troia, que enfrontà durant deu anys grecs contra troians: la Ilíada narra els darrers dies del setge de la ciutat per part dels aqueus (és a dir, els grecs). El protagonista és Aquil·les, un dels cabdills grecs. L'Odissea se centra en uns fets posteriors a la guerra: explica les aventures d'un dels herois protagonistes, Odisseu (o Ulisses), que triga deu anys més a retornar per mar a la seva pàtria, Ítaca.

Definició d'Èpica

L'èpica és el gènere literari al qual pertanyen els poemes narratius que relaten les gestes dels déus i els herois.

La Tragèdia Grega: Destí i Passions Humanes

El teatre occidental, tant la tragèdia com la comèdia, va néixer a Grècia, a partir del culte a Dionís, déu del vi. La tragèdia grega assolí el seu apogeu al segle V aC, a Atenes, amb les obres d'Èsquil, Sòfocles i Eurípides.

Característiques de la Tragèdia

La tragèdia gira a l'entorn d'un conflicte generat pel destí i les passions humanes, amb personatges elevats (déus, herois, reis...) que es veuen abocats a un final tràgic.

Sòfocles: Mestre de la Tragèdia Grega

Sòfocles conduí la tragèdia al seu punt culminant. Tot i que la base de les seves obres segueix sent el mite, va aprofundir en la psicologia dels personatges i centrà el conflicte tràgic en l'individu. Va escriure més d'un centenar de tragèdies, de les quals tan sols set ens han arribat senceres. Les més importants són l'Antígona, Èdip Rei i Electra.

L'Antígona de Sòfocles: Un Clàssic Immortal

L'Antígona és una de les tragèdies més representades i recreades del teatre de tots els temps.

La Literatura Llatina: L'Herència Grega amb Caràcter Propi

La literatura romana rep l'herència de la cultura grega, i la continua, imprimint-hi el seu caràcter propi.

Virgili i l'Èpica Llatina: L'Eneida

Virgili és el principal representant de l'èpica llatina. Va ser considerat el poeta nacional de Roma per la seva obra més important, l'Eneida, dividida en dues parts:

• El llarg viatge que fa Enees, fill de Venus i príncep troià, des de la ciutat vençuda pels grecs fins a Itàlia. L'acompanya el seu fill Ascani.
• L'arribada d'Enees amb un grup de troians al Laci, regió del centre d'Itàlia; les guerres i aliances que hi fa; la victòria sobre els seus enemics i la fundació de Lavínium, ciutat on viuran els avantpassats de Ròmul i Rem.

La Lírica Llatina: Sentiments i Pensaments

La Lírica és el gènere literari al qual pertanyen els poemes que expressen els sentiments i pensaments dels poetes.

La millor poesia lírica de la literatura llatina es produeix entre els segles I aC i I dC. Els seus màxims representants són Catul, Horaci i Ovidi.

De l'obra d'Horaci destaquen les Odes i els Epodes, i del mateix provenen dos grans tòpics literaris: carpe diem, que expressa la fugacitat de la vida i la necessitat de gaudir del present; i el beatus ille, que manifesta l'ideal d'una vida en contacte amb la natura, lluny dels negocis humans.