Orígens de la informàtica, Història d'Internet i Intel·ligència Artificial

1. Orígens de la informàtica

• L'origen de la informàtica està molt lligat al càlcul aritmètic. Al s. XVII apareix la primera calculadora automàtica, al mateix segle, però 20 anys tard Blaise Pascal n'inventà una de mecànica (1642) que va ser utilitzada pel càlcul d'impostos a França fins al 1799.

• Al 1891 apareix la primera sumadora impresora

• Al 1893 apareix la calculadora Millionaire que permetia la multiplicació directa per qualsevol número.

• Del 1900 al 1960 s'utilitzen calculadores mecàniques.

• Les primeres calculadores electròniques són al 1954 IBM, 1957 Casio i 1961 Bell.

• A part de les aportacions relacionades amb l'aritmètica hi ha altres contribucions importants:

→ 1777 Charles Mahon va inventar una màquina lògica que resolia sil·logismes tradicionals.

→ 1801 Jacquard utiliza un mecanisme de targetes perforades per controlar el dibuix que fan els fils a un teler.

→ Charles Babbage i Ada Lovelace van fer aportacions importants.

→ 1954 George Boole publica la seva Àlgebra de Boole.

→ 1869 Apareix la primera màquina a utilitzar l'àlgebra de Boole.

→ 1879 s'automatitza un sistema de còmput amb targetes perforades per fer el cens electoral dels EEUU.

→ 1914 primera màquina per jugar a escacs

→ 1930 primera màquina per resoldre equacions diferencials

→ 1930 Kurt Gödel fa aportacions al llenguatge formal de les matemàtiques imprescindibles per les ciències de la computació.

→ 1936 Turing defineix el concepte d'algoritme.

→ 1940 els laboratoris Bell tenen una màquina que podia operar amb nombres complexos.

→ 1941 Ordinador Mark I (Harvard)

→ 1944 Ordinadors Colossus (Regne Unit)

→ 1945 John Von Neumann utilitza per primer cop el concepte de 'programa d'emmagatzematge'. El projecte de Von Neumann era la materialització de la màquina de Turing.

• Primera generació d'ordinadors (1950-1958): eren aparells que funcionaven amb làmpades de buit, eren de gran tamany i de funcionament lent.

• Segona generació (1958-1964): introducció del transistor per substituir les làmpades de buit.

• Tercera generació (1964-1971): les plaques de circuit imprès passen a substituir-se per circuits integrats.

• Quarta generació (a partir de 1971) utilització dels microprocessadors i generalització dels PC (personal computer)

2. Història d'Internet

• El 1958 els EEUU funden ARPA, organisme depenent del ministeri de Defensa. Estava format per 200 científics i elevat pressupost, l'objectiu era aconseguir comunicacions directes entre ordinadors per tal de connectar les diferents bases d'investigació.

• El 1962 ARPA crea un programa d'investigació computacional

• El 1967 ja s'havia fet prou feina per poder publicar un pla per crear una xarxa d'ordinador anomenada ARPANET. La xarxa va anar creixent i el 1971 ja tenia 23 punts connectats.

• El 1972 es va presentar el projecte ARPANET a una conferència de Ciències Computacionals i comunicació i van mostrar una xarxa amb 40 punts connectats i situats a diferents localitzacions.

Això va estimular la recerca en aquest camp i van aparèixer altres xarxes.

- 1974 Telenet (versió comercial d'Arpanet)

- 1979 Usenet (sistema centrat en el e-mail)

- 1981 Bitnet (sistema q connectava universitats americanes)

- 1982 Eunet (connectava UK, Escandinàvia i Holanda)

En aquell moment era molt caòtic perquè cada xarxa tenia el seu protocol.

• D'ARPANET A WWW

A principis dels anys 80 van començar a fabricar-se ordinadors de forma exponencial, hi havia la por que es bloquegessin les xarxes per la gran quantitat de dades (s'utilitzava ja molt el mail) i d'ordinadors.

• D'ARPANET A WWW (World Wide Web)

El protocol utilitzat pel www és el HTTP, i és una xarxa de llocs que es poden buscar i ser buscats. El www va ser desenvolupat per científics del CERN, que estaven interessats en mostrar i buscar documents a través d'internet. Moltes comunitats científiques van començar a utilitzar aquesta xarxa.

El 1991 aquest projecte va ser presentat al públic, el 1992 només hi havia 50 llocs web i al 1993 ja n'hi havia 150. A partir d'aquí el creixement va ser exponencial.

• Actualment internet ens ofereix: e-mail, navegadors (Chrome, Firefox...), Xats, buscadors, comerç electrònic...

TEST DE TURING: aquest consisteix en posar en una sala a un interrogador, una persona i una màquina, l'interrogador fa preguntes i a partir d'una màquina rep les respostes, llavors, si l'interrogador no és capaç de distingir de qui són les respostes, si de la persona o de la màquina, llavors la màquina superaria el test de Turing i es consideraria intel·ligent.

3. Intel·ligència artificial

• Una màquina no té comprensió profunda, funciona bé fent tàndem amb els humans

• Aprenentatge màquina, deep learning: Entrenar algoritmes per fer classificacions, establir patrons per fer anuncis més personalitzats....

• Els algoritmes necessiten dades. Algoritme: nombre finit de passos per obtenir un resultat.

• Els algoritmes obtenen les dades dels clics que fem els usuaris i es pot predir on farà clic a partir de l'historial de clics. Hi ha l'oportunitat perquè hi ha les dades.

• Les cookies serveixen per enregistrar la nostra activitat i dir qui som digitalment.

• S'anomena 'Capitalisme de vigilància' aconseguir els diners apropiant-se de les nostres dades. Quan l'objectiu no és econòmic s'anomena 'Vigilància digital'.

• No hi ha regulació en el control de la intel·ligència artificial.

• Privacitat diferencial: Afegir 'soroll' a les dades, de manera que ni creuant-les amb altres dades puguem arribar a la identitat de l'individu.

• A Europa s'estan fent els passos per aconseguir una AI confiable, humanista i al servei dels individus amb una condició i es que sempre hi hagi una persona al cicle de presa de decisions, però per altra banda la major part de tecnologia no es desenvolupa a Europa.

• Els algoritmes poden decidir moltes coses de la nostra vida, com per exemple si ens concedeixen un crèdit o ens donen un treball.

• La AI té un biaix ja que s'alimenta de dades passades i per tant si no s'intervé seguirà discriminant per gènere, per barri de naixement etc... ja que sempre es basa en el què ha passat fins ara, per tant cal revisar i corregir, per evitar que es produeixin aquests biaixos.

• Els robots col·laboratius són aquells que col·laboren amb nosaltres per realitzar tasques repetitives. Els robots assistencials ens poden ajudar a residències, hospitals... en fer determinades tasques.

• Les armes autònomes, un cop fixat l'objectiu, no requereix cap presa de decisió humana en el procés. La comunitat de la robòtica i de la AI estan molt preocupats per aquest tema i s'han fet diferents manifestos per aturar això.

• Les AI ens poden ajudar ja que en determinats moments pot ser més fàcil explicar determinades coses a una màquina que a una persona, a més les màquines poden percebre el nostre estat d'ànim en funció del nostre to de veu.

• Una part de la medicina és saber patrons per poder fer diagnòstics, en aquest aspecte les AI ens poden ajudar a fer diagnòstics ja que els és molt fàcil extreure patrons i saber-los reconèixer.

• Els neuropsiquiatres, treballant juntament amb experts en AI, intenten de trobar formes de detectar l'empitjorament de determinades malalties mentals per tal de poder preveure què pot passar i poder millorar el tractament als pacients, fer un tractament més individualitzat. Per altra banda en aquelles regions on hi ha pocs metges, pot ajudar a detectar aquells casos en què és necessària la intervenció d'un metge, ja que saben interpretar patrons i per tant fer un primer cribratge.

• Els sistemes de AI connectats a internet tenen la capacitat d'arribar a moltíssima gent.

• La AI que tenim actualment no és AI general, són algoritmes que fan molt bé una tasca concreta.