Orígens i evolució de les llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees

Amb el nom de llengües indoeuropees coneixem la família de llengües més gran del món pel que fa al nombre de parlants. Amb l'excepció del finès, el basc i l'hongarès, pertany a aquesta família la majoria de les llengües parlades a Europa i Àsia central i meridional, i tots ells presenten una sèrie de trets comuns en els diferents nivells del llenguatge, aquestes semblances testifiquen l'existència d'una llengua originària que ha rebut el nom Indoeuropeus. No conservem cap testimoni escrit en aquesta llengua, però ha estat construïda pels lingüistes mitjançant un mètode comparatiu i, segons els estudis, se situava en una zona concreta, l'Europa central, i en un temps molt antic, cap al V mil·lenni aC.

Posteriorment aquest poble potser a causa de les condicions climatològiques adverses, es va estendre per Europa i l'Àsia i així la llengua originària amb el temps va començar a presentar diferències fins a convertir-se en una multitud de llengües derivades. La majoria d'aquestes llengües indoeuropees van evolucionar i van donar lloc a les llengües modernes que avui dia coneixem. Però unes altres van desaparèixer, i només se n'ha conservat algun testimoni escrit com és el cas del sànscrit o antic indi, el persa o l'hitita, que es parla a la península d'Anatòlia.

Les branques europees principals procedents de l'indoeuropeu són el grup germànic, el cèltic, l'italià, el baltoeslau, el grec i l'albanès. Aquestes grups van evolucionar amb el pas del temps, es van diversificar i van donar lloc a les llengües europees actuals.

Branques de les llengües indoeuropees

• Eslava
• Germanica
• Itàlica
• Bàltica
• Hellènica
• Armènia
• Il·líria
• Cèltica
• Tokharia
• Anatòlica

Families lingüístiques no indoeuropees

• Caucàsica
• Uraliana
• Basc

Esquemes

Família de les llengües més gran del món (nombre de parlants)

Construïda pels lingüistes → Mètode comparatiu

Amb els temps presenta → Multitud de llengües derivades

Les llengües indoeuropees → evolucionar → llengües que coneixem

Llengües que van desaparèixer

Branques europees: grup germànic, cèltic, itàlic, baltoeslau, grec, albanès

El llatí

Va aparèixer cap a l'any 1000 aC.

Centre península italiana

Es va imposar primer a la península itàlica, després per tot el litoral del Mediterrani

Romanització: estendre el domini i els costums romans

Llengües derivades del llatí → llengües romàniques

Evolució del llatí

Pronunciació → depèn de la parla de cada poble

Desenvolupament → tant per la gent culta com per el poble

Del llatí parlat

Reducció → coneixement cada vegada més imperfecte

Evolució → llengües romàniques

Llatí literari → vehicle d'expressió de la cultura llatina

Llatí clàssic → utilitzat per pensadors i erudits