Orígens i Evolució del Catalanisme Polític: Segles XVIII-XIX

Què és el Catalanisme? Orígens i Desvetllament

El catalanisme és un moviment que defensa la identitat pròpia de Catalunya: la llengua, la tradició, els costums històrics, etc. Tot neix arran del fet que l’any 1714 Catalunya perd la seva independència política i la seva identitat amb els Decrets de Nova Planta. A partir d’aquí, neix el sentiment de voler recuperar la identitat catalana.

El Desvetllament de la Consciència Catalana al Segle XIX

A partir del segle XIX, hi haurà un desvetllament d’una consciència d’identitat catalana. Catalunya es diferencia cada vegada més d’Espanya per diferents components:

• Components Polítics: El federalisme busca diferenciar-se de la resta d'Espanya i demana que Catalunya sigui un estat descentralitzat. Els carlins, per la seva banda, volen furs.
• Components Econòmics i Socials: Fan referència a la industrialització (Catalunya és bàsicament industrial i Espanya agrícola) i al proteccionisme, ja que estan en contra del lliurecanvisme.
• Components Culturals (La Renaixença): La Renaixença és un moviment cultural i literari del segle XIX que es caracteritza per la recuperació literària de la llengua catalana i busca les arrels de la identitat catalana.

Les Dues Corrents del Catalanisme Polític

El catalanisme polític neix a partir de la confluència del liberalisme/carlisme, el proteccionisme/indústria i la Renaixença. Podem distingir dues grans corrents:

Catalanisme Conservador (Tradició i Cristianisme)

Aquesta branca representa la tradició. Destaquen personatges com Jacint Verdaguer i Torras i Bages. Aquest últim defensava el catalanisme des de les arrels cristianes. Era un catalanisme de dretes, conservador, catòlic i tradicionalista/carlista.

Catalanisme Progressista (Progrés i Federalisme)

Aquesta branca representa el progrés. Els personatges a destacar són Roca i Ferreres (el primer que formula el catalanisme polític) i Valentí Almirall, considerat el pare del catalanisme polític. Era un catalanisme d’esquerres, laic, democràtic i federalista.

Els Intel·lectuals (Posició Intermèdia)

Finalment, trobem els intel·lectuals, que ocupen una posició intermèdia entre les dues corrents anteriors. Destaquen Àngel Guimerà, Domènech i Montaner i Prat de la Riba. Aquests van crear el diari anomenat La Renaixença.

Roca i Ferreres i Valentí Almirall: Impulsors

Roca i Ferreres crea i formula el concepte de «Països Catalans». Valentí Almirall impulsa aquest catalanisme cap a la formació de partits polítics, essent la figura progressista i democràtica clau.

L'Obra de Valentí Almirall: "Lo Catalanisme" (1886)

El 1886, Almirall escriu Lo Catalanisme, el llibre on reivindica l’estat català, però dins d’Espanya. Volia abastar tant que no va contentar ningú, ja que era:

• Catalanista
• Federalista
• Laic
• Republicà

Almirall associava federalisme amb catalanisme, la qual cosa va comportar un error estratègic. Era massa catalanista per a uns, massa republicà per a uns altres, massa progressista per a la burgesia i feia poc pel poble.