Orígens i Evolució del Catalanisme Polític (1830-1901)
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,99 KB
Orígens del Catalanisme Polític (1830-1901)
Les Bullangues de 1830: Precedents del Catalanisme
Els moviments insurreccionals de caràcter popular i amb un fort component social de la dècada de 1830, coneguts com a Bullangues, defensaven el caràcter particular català davant la uniformització que duia a terme el Govern de Madrid.
Valentí Almirall i el Catalanisme Progressista
Valentí Almirall és considerat el pare del catalanisme polític. Trencà amb Pi i Margall i amb el PRDF, centrant el seu discurs en un catalanisme polític progressista. La modernització d'Espanya, segons Almirall, passava per la prèvia constitució d'un Estat Català i per la federació voluntària dels pobles ibèrics en un pla d'absoluta igualtat.
El Primer Congrés Catalanista (1880)
El 1880, Almirall convocà el 1r Congrés Catalanista, que aplegà tendències del catalanisme de l'època, del republicanisme federal i de sectors intel·lectuals. Els tres grans acords foren:
- Defensa del dret civil català.
- Creació d'una Acadèmia de la Llengua Catalana.
- Creació del Centre Català.
El Segon Congrés Catalanista (1883)
El 1883, Almirall convocà el 2n Congrés Catalanista, amb l'objectiu d'establir una vida política catalana pròpia i defensar el proteccionisme i el dret civil català. No obstant això, fortes discrepàncies ideològiques van portar a la seva clausura.
El Memorial de Greuges (1885)
El 1885, el Centre Català celebrà una assemblea on es redactà el Memorial de Greuges, un document que recollia les principals reivindicacions pròpies del sector catalanista.
El Fracàs del Projecte d'Almirall (1890)
El 1890, el projecte d'Almirall fracassà. Va obviar la qüestió social, i el republicanisme i progressisme polític van alertar la burgesia.
Lliga de Catalunya: L'Opció Conservadora (1887)
El 1887, neix la Lliga de Catalunya, amb figures com Enric Prat de la Riba i Àngel Guimerà. Aquesta organització apareix com una opció de catalanisme conservador, amb reivindicacions centrades en la defensa de la llengua i el dret civil català.
El Missatge a la Reina Regent (1888)
El 1888, la Lliga de Catalunya presentà a Maria Cristina el Missatge a la Reina Regent, on es demanava autonomia política per a Catalunya.
Defensa del Dret Civil Català (1889)
El 1889, la Lliga de Catalunya aconseguí del govern de Madrid la retirada del projecte de llei que anul·lava el dret civil català.
Unió Catalanista i les Bases de Manresa (1891-1892)
El 1891, es creà la Unió Catalanista, impulsada per Narcís Verdaguer, amb l'objectiu d'unir tots els grups catalanistes sota un programa de tipus regionalista. Va obtenir el suport de la burgesia catalanista i de la Catalunya rural, i es va convertir en un partit polític amb la idea d'autogovern.
El 1892, la Unió Catalanista redactà les Bases per a la Constitució Regional Catalana, un document fonamental per al catalanisme polític.
La Dècada de 1890: Consolidació i Politització
Durant la dècada del 1890, el discurs del catalanisme amplià les seves bases socials. El Desastre del 98 desprestigià els partits dinàstics, i s'imposà la tendència politicista del catalanisme, que volia jugar el joc polític i electoral del sistema. Es consolidà la idea que Catalunya havia d'assolir la seva autonomia política.
Lliga Regionalista: Unió i Èxit Electoral (1899-1901)
La Unió Regionalista (1899)
El 1899, es creà la Unió Regionalista, formada per personatges de la indústria i del camp català.
La Candidatura dels Quatre Presidents (1901)
El 1901, es formà una coalició electoral, la Candidatura dels Quatre Presidents, per a l'elecció al Parlament de Madrid. Un grup de la Unió Catalana formà el Centre Nacional Català, amb la intenció de participar a les eleccions.
Naixement i Consolidació de la Lliga Regionalista (1901)
L'èxit electoral fusionà la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català en un nou partit: la Lliga Regionalista. A les eleccions municipals de 1901, els partits dinàstics quedaren en una posició marginal.
La Lliga Regionalista és considerada el 1r partit modern de tot Espanya, dotat d'una estructura i organització que la convertiren en una força dinàmica i eficaç. Les seves bases eren les classes benestants de la mitjana i petita burgesia. El seu projecte polític incloïa la reivindicació autonomista, la denúncia contra la corrupció del govern central i el reformisme polític, sent també defensora de l'ordre públic.