Orígens i Evolució de la Comèdia Grega: Antiga, Mitjana i Nova
Enviado por Chuletator online y clasificado en Griego
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,88 KB
Orígens de la Comèdia Grega
Va néixer d'unes processons fàl·liques i burlesques que se celebraven en honor de Dionís, el déu del vi. Eren festes en què els membres del cor, disfressats amb el fal·lus, cantaven sàtires contra el públic. Una altra tradició defensava que la comèdia provenia d'antics festivals agraris.
Deriva de komoidía (cant del seguici) i feia referència a aquestes processons. La comèdia es representava a les festes Lenees, que es feien durant els mesos de gener i febrer (Gamelí), i també a les Grans Dionísies, al març i abril (Elafebolió), instituïdes durant la tirania de Pisístrat.
Etapes de la Comèdia Grega (V-III aC)
L'evolució es divideix en tres etapes:
- Comèdia Antiga (fins al 400 aC)
- Comèdia Mitjana (des del 400 al 323 aC)
- Comèdia Nova (des del 323 fins al 250 aC)
Comèdia Antiga: Aristòfanes
Aristòfanes va néixer al demos atenès de Cidatena, de tendència conservadora però no rebutjava la democràcia. Va viure al segle de Pèricles. Va escriure 44 comèdies, de les quals 11 s'han conservat:
- Els acarnesos
- Els cavallers
- Els núvols
- Les vespes
- La pau
- Els ocells
- Les tesmofòries
- Lisístrata
- Les granotes
- L'assemblea de les dones
- Plutos
Característiques de la Comèdia Antiga
- Satiritzava temes de l'actualitat d'Atenes, com la Guerra del Peloponès.
- El cor tenia molta importància en l'acció i podia estar format per personatges com ocells o granotes, que donaven títol a l'obra.
- L'acció era viva i variada; barrejava realitat amb fantasia i caricatura, utilitzava paraules vulgars i parodiava el llenguatge dels poetes tràgics.
- Un final alegre i feliç era obligatori; acabava amb unes noces, una festa o una dansa ritual.
Comèdia Mitjana
Era força diferent de la Comèdia Antiga perquè hi va influir la derrota atenesa a la Guerra del Peloponès. Es creu que les dues últimes obres d'Aristòfanes (L'assemblea de les dones i Plutos), pel caràcter més cosmopolita dels seus personatges, van ser un exemple d'aquest tipus de comèdia.
Característiques de la Comèdia Mitjana
- La sàtira política va desapareixent.
- Hi abunden els temes eròtics i les intrigues.
- La paràbasi desapareix i es redueix el paper del cor.
- Se suprimeix el símbol eròtic del fal·lus.
- Es crea una nova tipologia de personatges, com la prostituta, el soldat, el cuiner, l'esclau, extrets de la realitat quotidiana.
- Les obres tenen un final feliç.
- Hi destaquen els poetes Antífanes, Alexis i Anaxàndrides.
Comèdia Nova
Continua desenvolupant els elements apareguts en l'anterior. Va perdre interès per la sàtira política i fixà els objectius en els aspectes més realistes de l'ésser humà. Les obres solien localitzar-se a Atenes, tot i que els autors provenien d'altres ciutats. És una evolució final de la comèdia antiga. Entre els poetes més importants d'aquest període, destacaren Filemó, Dífil i Menandre (el més conegut).
Característiques de la Comèdia Nova
- Els personatges representaven escenes de la vida privada d'una classe social benestant, allunyada de la política, que expressava d'una manera oberta els seus sentiments.
- Era una comèdia que només pretenia entretenir. Els temes centrals eren amors romàntics, situacions plenes d'equívocs i aventures.
- El llenguatge s'hi refinà i es deixaren de banda les expressions grolleres.
- Sempre hi havia un final feliç.