Orígens de l'Edat Mitjana: Visigots, Bizanci i l'Islam a Al-Andalus
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,96 KB
Orígens de l'Edat Mitjana (476 d.C.)
La Fragmentació de l'Imperi Romà
L'any 476 marca la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident, donant lloc a tres grans entitats:
- L'Imperi Bizantí (Orient)
- L'Islam (que sorgirà al segle VII)
- Els Regnes Germànics (Occident)
Els Regnes Germànics i els Visigots
Els regnes germànics eren principalment rurals, basats en l'agricultura, la ramaderia i l'artesania. Com a conseqüència, el comerç va disminuir notablement.
Els Visigots van entrar a la Península Ibèrica (P.I.) al segle IV, pressionats per l'avanç dels Huns.
Establiment del Regne Visigot de Toledo
L'any 409, els Sueus, Alans i Vàndals van conquerir part de la P.I. Els Romans van pactar amb els Visigots per expulsar-los. L'any 507, els Romans van fer fora els Visigots de la Gàl·lia, els quals es van mudar a Toledo, que esdevingué la capital del regne.
Reis destacats i organització política
- Leovigild: Va conquerir el Regne Sueu i va guanyar terreny als Vascons i Càntabres.
- Recared: Es va basar en la unitat religiosa, adoptant el Catolicisme.
- Recesvint: Va unificar les lleis en el Fuero de Juzgo.
La monarquia era electiva. L'organització política es basava en l'Aula Regia (que ajudava el rei a governar) i els Ducs i Comtes (que governaven les províncies).
L'any 711, l'Islam va conquerir la P.I.
L'Imperi Bizantí (Part Oriental de Roma)
L'Imperi Bizantí, la part oriental de l'Imperi Romà, va perdurar fins al segle XV. Es va caracteritzar per la divisió religiosa entre dues esglésies:
- L'Església Bizantina Ortodoxa
- L'Església Catòlica Romana
Justinià I i Teodora
Els emperadors Justinià I i Teodora van intentar reconstruir l'antic Imperi Romà. Les seves fites principals van ser:
- Una bona organització política.
- L'actualització de les lleis romanes (el Codi de Justinià).
Després de la mort de Justinià, l'imperi es va dividir en la Península d'Anatòlia, els Balcans i el sud de la Península Itàlica.
L'Imperi Bizantí va finalitzar l'any 1453 amb la caiguda de Constantinoble.
L'Expansió de l'Islam
L'Islam va sorgir al segle VII amb les predicacions de Mahoma. Els seus fidels es regeixen pels cinc pilars:
- La professió de fe (Shahada)
- Les cinc pregàries diàries (Salat)
- El pelegrinatge a la Meca (Hajj)
- El dejuni durant el mes de Ramadà (Sawm)
- L'almoina als pobres (Zakat)
Etapes d'Expansió i Califats
Les etapes d'expansió de l'Islam van ser:
- El Califat Ortodox
- El Califat Omeia
- El Califat Abbàssida
La Batalla de Poitiers (732) va ser crucial, ja que els Francs van guanyar i van evitar l'avenç de les conquestes musulmanes cap al nord d'Europa.
La desintegració de l'Islam es va produir per guerres internes i diferències entre grups socials i ètnies.
Al-Andalus: La Conquesta (711)
Al segle VIII, el Regne Visigot patia una guerra civil entre el rei Roderic i els partidaris de Witiza. Aquests últims van demanar ajuda als musulmans. Els exèrcits de Mussa ibn Nusayr i Tàriq ibn Ziyad van guanyar la batalla l'any 711.
Els musulmans van conquerir gairebé tota la Península Ibèrica, excepte les zones muntanyoses del nord.
De l'Emirat Independent a les Taifes
L'any 750, la família Omeia va ser assassinada, però Abd al-Rahman I va sobreviure i es va mudar a la P.I., declarant-se Emir de Còrdova. Posteriorment, Al-Andalus es va declarar independent políticament del Califat de Bagdad.
Després de la mort d'Almanzor, el regne es va dividir lentament en petits estats coneguts com a Regnes de Taifes.
Intervencions Nord-africanes i la Reconquesta
Davant l'avanç de la Reconquesta cristiana, els musulmans van demanar ajuda als Almoràvits, que van aconseguir reunificar Al-Andalus temporalment. Més tard, els Almoràvits van ser substituïts pels Almohades.
La Batalla de Las Navas de Tolosa (1212) va enfrontar els Almohades contra els cristians. La derrota almohade va accelerar la Reconquesta.
El Regne Nassarita de Granada i la Fi d'Al-Andalus
Al-Andalus es va reduir al Regne de Granada, que comprenia Granada, Màlaga, Almeria i part oriental de Cadis.
Els cristians van conquerir el Regne de Granada l'any 1492, a causa dels enfrontaments interns i la feblesa del regne. La desaparició d'Al-Andalus el 1492 marca l'inici de l'Espanya moderna.