Els Orígens del Cinema i l'Edat d'Or a Hollywood

La Càmera: Moviments

Càmera fixa: la càmera resta immòbil sobre un suport i enregistra tot el que va passat per davant.
Panoràmica: moviment de rotació de la càmera sobre si mateixa, ja sigui vertical, horizontal o oblic, però sense despalaçament. (finalitat: la descripció)
Tràveling: moviment de desplaçament de la càmera en qualsevol direcció, sense variar la seva distància del terra. El moviment es fa sobre rodes o raïls. Zoom: fals tràveling o tràveling òptic. Moviment d’apropament o allunyament: Obtingut per variacions en la distància focal de l’objectiu de la càmera. Moviment lliure amb grua: la càmera es mou combinant la panoràmica i traveling, però també elevant-se o movent-se obliquament en qualsevol direcció amb ajuda d’una grua. Moviment lliure sense grua: càmera col·locada sobre l’spatlla de la persona que filma. Sensació del document personal o periodístic.

Angles d'Enquadrament

Normal: la filmació es fa seguint la mateixa horitzontal de la càmera. Picat: l’objecte filmat està per sota de l’horitzontal de la càmera. Contrapicat: l'objecte filmat està per sobre de l’horitzontal de la càmera.

Profunditat del Camp

Profunditat de camp: zona de l’espai entre el primer objecte i l’últim que es veuen enfocats, nítids. Permet que apareguin en un mateix enquadrament objectes o personatges que estan a distàncies molt diferents de la càmera. Es pot obtenir pels objectius de la càmera o per mitjà de trucatges. Orson Welles va ser un innovador en l’ús d’aquesta tècnica. Veu en off: veu que se sent però s’emet fora de camp. Plató: espai tancat adequadament equipat i condicionat que serveix d’escenari en els rodatges cinematogràfics. Camp: tot allò que es veu en un pla a la pantalla. Contracamp: al que no es veu en el pla, però que té impotància per l’acció.

El Muntatge

El muntatge és l’operació consisten a empalmar diversos fragments de filmació, obtinguts separadament, de manera que acabin formant una successió ordenada i coherent que constitueixi la pel·lícula definitiva. El procés de muntatge d'una pel·lícula requereix:

• Seleccionar els fragments més adequats de les preses que constituiran els diferents plans de cada seqüència
• Decidir la longitud d’aquests fragments, ja que això determinarà el ritme de la pel·lícula
• Ordenar aquestes fragments per formar cada seqüència i, en general, tota la pel·lícula
• Empalmar els fragments

Els Orígens del Cinema

Desembre del 1895, al Gran Café de París, uns germans (Lumière) van presentar un artilugi tecnològic que havien batejat amb el nom de cinematògraf. Damunt d’una tela, una immensa màquina de tren va avançar cap als espectadors amb tota naturalitat. El cinema acababa de néixer com a espectacle públic. Amb la invenció de la fotografia l’any 1916. La imatge fotogràfica era estàtica, i les coses reals es movien. Thomas Alva Edison, abans de Lumière, ja havia presentat una pel·lícula que presentava imatges en moviment. Kinetoscopi, l’invent de Edison, estava pensat per ser vist individualment. Grand Café és coneguda pel títol de “Arribada d’un tren a l’estació”. Durada:menys d’1 min. Pel·lícules filmades des d’un lloc, amb la càmera ben fixa. La majoria de films tenien una finalitat documental: els germans volien estudiar la realitat de manera científica. Es pensaba en l’enquadrament tenint en compte la composició, la perspectiva i la distribució de les persones. El cinema com a tria visual feta segons la sensibilitat i els interessos artístics dels homes i les dones que se situen darrera de la càmera. Muntatge d’atraccions: dues imatges diferents posades una darrera de l’altra creaven en l’audiència un significat nou. Expressionisme: moviment cinematogràfic que desenvolupa Alemanya al acabar la 1r GM. Les pel·lícules alemanyes van mostrar les pos, febleses i contradiccions d’una societat vençuda després de la guerra.

Es caracteritzen per una il·luminació plena de contrastos entre blanc i negre. Es va adoptar aquest tipus d’il·luminació en el cinema de terror i els escenaris criminals dels films de gàngsters.

Edat d'Or a Hollywood

Domini econòmic de EUA sobre el continent europeu. Els americans aprofiten la feblesa d’Europa per “colonitzar” culturalment les pantalles d’arreu del món. Seguien les pautes marcades per Griffith. Productor: la persona que posa els diners per fer i organitzar les pel·lícules. Warner Bros introdueix per primera vegada els efectes sonors. El Crac del 1929: La crisi econòmica que pateix la població fa que aquesta trobi el cinema com l’únic entreteniment barat capaç d’allunyar les preocupacions diàries. Hollywood es converteix en una grandiosa fàbrica de somnis. Un dels motius màxims d’èxit d’una pel·lícula era la popularitat de les estrelles. Star System. El·lipsis: ser o no ser. Les pel·lícules es classificaven per gèneres: aventures, musicals, comèdies, westerns, melodrames, de terror… Director: responsables del rodatge, de la planificació, de la direcció dels intèrprets. En definitiva s’encarreguen de la posada en escena. Story Board: dibuixar els plans de la pel·lícula com si es tractés d’un còmic. Plans americans: plans a l’alçada de l’ull humà. El Primer Creador d'Històries: George Méliès: converteix el cinema en una fàbrica de fantasies. Se li cremen uns fotogrames mentre projectava una pel·lícula. En aquell moment Méliès descobreix que tallant i enganxant fotogrames diferents es podien aconseguir efectes inseperats de màgia. El trucatge cinematogràfic acaba de néixer. Méliès realitza obres de fantasia i ciència-ficció com el “Viatge a la lluna” o “Viatge a la conquesta del Pol”. La manera de filmar de Méliès encara es basava en les lleis del teatre: tot passava sobre un escenari vist de front, en pla general i enquadraments fixos, sense cap moviment de càmera. Les pel·lícules de Méliès van tenir de seguida un èxit extraordinari.

La Fixació del Llenguatge: David Wark Griffith: Gran fixador del llenguatge cinematogràfic. Del 1908 al 1914 va realitzar 450 pel·lícules de curta durada. Volia que les seves pel·lícules s’assemblessin a les novel·les de Charles Dickens. Contingut Narratiu: Les pel·lícules poden canviar d'espai amb molta rapidesa i podien explicar més d’una història. Accions paral·leles: històries simultànies amb personatges principals i secundaris. Griffith volia emocionar el públic i fer que els actors protagonistes. Al 1914, Griffith va voler passar al llargmetratge. Griffith després de veure els pèlpums va decidir fer un llargmetratge explicant relats sobre la història americana. La pel·lícula va ser realitzada al 1915 i es va titular “El naixement d’una nació”. L’acció d’aquesta pel·lícula succeeix durant la guerra civil americana. Aquesta obra va ajudar a avançar al llenguatge cinematogràfic. Grans moments de la guerra civil i es famílies de bàndols enfrontats. Intolerància: era un altra pel·lícula de Griffith que va fer al 1916. Era una obra de tons pacifistes i moralitats sobre la intrasigència de la humanitat en diversos periodes de la història. Aquesta pel·lícula va ser un fracàs ja que era difícil d’assimilar. Assalt i Robatori d'un Tren: És el títol més famós dels principis del S.XX va ser una pel·lícula fet per Edwin S. Porter. És considerada la primera pel·lícula de l’oest en tota la història del cinema. Grant relat amb complexitat i amb personatges primaris i secundaris i amb esdeveniments simultànies. Cinema als EUA al S.20: Aquests fils es translladaven l'acció d'una escena auna altra. Una sola seqüència s'anomena muntatge, és la base del llengutge cinematogràfic. Cinema dels anys 20: es la edat daurada del cinema mut. Géneres com el còmic, l'aventura, westerns i melodrames. El més important va ser el còmic. Directors importants com Charles Chaplin o Rodolfo Valentino. Sergei. M. Einstein va ser un dels cineastes més importants perquè va explicar diferents fets de la revolució. El cuirassat Potemkin és la pel·lícula més famosa de Sergei realitzada al 1925. Star System: Lús habitual del primer pla que feia que el públic reconegués a diferents figures que apareixen periòdicament a les pel·lícules.