Orígens del Catalanisme: Factors i Corrents Ideològics

Factors que van conduir a l'aparició del catalanisme

A la primera meitat del segle XX, a Catalunya es va anar afermant un sentiment d'identitat i, per això, va aparèixer el catalanisme polític: reivindicació de l'autogovern de Catalunya, però no separatista.

1. Reivindicació lingüística i cultural

Com a conseqüència del Decret de Nova Planta (1716), aquella llei la qual va fer acabar tot allò que feia que Catalunya fos diferenciada.

A partir del 1833, Catalunya havia quedat ignorada i tornaria a obrir-se per a tot allò que era abans, a partir de reivindicacions culturals i per motius socials, i sorgirà el moviment polític. La Renaixença, corrent que dignifica la cultura catalana i integra corrents europeus renovadors. La llengua com a prestigi.

• Primera revista, el periòdic El Vapor, Oda a la Pàtria (assenyala la Renaixença, es va convertir en símbol).
• Més tard es recuperen els Jocs Florals (un cop l'any), que consisteixen en un punt de trobada on es representaven els poemes i també hi anaven polítics.
• El català era una llengua arcaica, poca gent l'escrivia.

2. Catalunya: realitats econòmiques i socials

Aspecte econòmic: Catalunya era industrial, amb una política proteccionista. El seu gran rival era la Gran Bretanya, però la resta d'Espanya era agrícola i lliurecanvista.

Aspecte social: empresaris i burgesos a Catalunya, i a la resta de l'Estat, camperols (no volien saber res del catalanisme polític), però les classes socials mitjanes i professionals liberals sí que hi estaven interessats.

3. Actituds polítiques pròpies

Inicis liberals amb dues ideologies: Liberals i Carlins (havien promès el retorn dels furs a Catalunya), centralistes i unitaris. Federals/republicans: defensa d'una organització descentralitzada. Apareixen les primeres ideologies catalanistes. Durant el Sexenni Revolucionari van aparèixer les primeres formulacions catalanistes, però no serà fins més endavant que tindran una expressió política clara i definitiva. Grup limitat i minoritari d'intel·lectuals i professionals liberals.

Opcions ideològiques del primer catalanisme

1. Republicanisme federal de Valentí Almirall

A Catalunya, l'esquerra era republicana federal. Durant la Primera República hi va haver un intent fracassat, que va obligar a fer un deute intern molt dur i amargant.

Valentí Almirall havia estat un dels dirigents del federalisme intransigent: es va separar dels republicans federals i va reconduir el seu federalisme cap a postulats catalanistes. Volia construir un estat propi i una realitat històrica, cultura pròpia i autogovern.

Lo Catalanisme, llibre que defensava una Catalunya de caràcter democràtic, i el primer diari en llengua catalana, el Diari Català.

2. Catalanisme de dretes, tradicionalisme catòlic

Els primers anys de la Restauració, sectors eclesiàstics van evolucionar del carlisme cap al catalanisme. Jacint Verdaguer i Josep Torras i Bages (consideraven que Catalunya i el catolicisme anaven de la mà: "Catalunya serà cristiana o no serà"). Defensava que el catolicisme era la tradició catalana. Van publicar la revista de Vic La Veu Catalanista, que va comportar que el bisbe de Vic tingués problemes amb la jerarquia espanyola.

3. Catalanisme romàntic, intel·lectuals

Àngel Guimerà n'era el líder. Aquest corrent està relacionat amb la Renaixença i els Jocs Florals. A diferència dels altres, aquest corrent vol la radicalització dels seus plantejaments catalanistes. Postula els ideals catalanistes, no volia participar en la política de la Restauració.