Orígens del Català: Romanització, Primers Textos i Trobadoresca

Orígens de la Llengua Catalana i Primers Textos

L’any 218 aC, els romans arriben a Empúries i des d’allà es van anar expandint per gairebé tota la península Ibèrica. A partir d’aquests segles, es va anar imposant l’organització social dels romans, la seva cultura i la seva llengua: el llatí. Aquest procés rep el nom de romanització.

La Romanització i l'Evolució del Llatí

A partir del 476 dC, quan l’Imperi Romà va ser enderrocat per l’entrada dels pobles germànics, el llatí parlat al nord-est de la Península va anar evolucionant cap a una nova llengua: el català. En aquesta evolució hi van tenir un paper important les llengües que es parlaven abans de la invasió romana i la influència d’altres llengües (recordeu que el curs passat en vam parlar).

Durant els segles VII-IX ja es parlaven dues variants del llatí a Catalunya: el llatí culte i el llatí vulgar.

Els Primers Documents Escits en Català

El text més antic escrit en aquesta nova llengua és el Forum Iudicum (segona meitat del s. XII), que es tracta de la traducció d’un tractat visigòtic del segle VII sobre lleis. Les estructures lingüístiques ja són plenament catalanes.

Però, de fet, el text que es considera escrit originalment en català són les Homilies d’Organyà (finals del s. XII, principis del XIII), un recull de sermons trobat a Organyà (Alt Urgell). És el text de redacció original catalana més antic que avui es coneix.

La importància d’aquest text rau en la diferència entre el llatí culte i la llengua que es parlava. Durant l’ofici religiós es llegia l’Evangeli en llatí i després el capellà havia d’explicar-lo als feligresos en una llengua que l’entenguessin.

La Poesia Trobadoresca Catalana (Segles XII-XIII)

La poesia catalana durant els segles XII i XIII tenia com a model les composicions que es feien a la zona d’Occitània, Provença, Llenguadoc i altres regions del sud de França. El prestigi d’aquesta poesia va fer que els poetes catalans adoptessin la temàtica, l’estil i fins i tot la llengua. Així doncs, mentre que en el Principat els escrits en prosa eren plenament en català, els primers poetes catalans escrivien en occità.

La Figura del Trobador i el Joglar

El poeta que feia aquest tipus de literatura era anomenat trobador. Aquest redactava els versos en occità, en comptes del llatí, i també componia la música. Així doncs, el trobador havia de ser músic i poeta alhora.

La poesia era transmesa pel joglar, que recitava i cantava els textos del trobador acompanyat d’algun instrument de corda (viola, llaüt, etc.). També hi va haver algunes dones que feien poemes: les trobairitz.

Gèneres Principals de la Poesia Trobadoresca

• Sirventès: És una de les composicions més freqüents. El trobador solia expressar un atac personal o les seves idees polèmiques. Guillem de Berguedà va ser un dels trobadors catalans més importants, famós pels seus sirventesos contra Ponç de Mataplana, a qui anomena Marquès. La rivalitat entre ells era evident, tant que van arribar a batre’s en un torneig.
• Plany: El lament per la mort d’una persona.
• Alba: El lament dels amants per l’arribada de l’alba, moment en què s’han de separar.
• Balada: Poema dialogat.
• Pastorel·la: Poema que narra l’amor entre un cavaller i una pastora.
• Dansa: Poema que podia ser ballat.
• Cançó: És el gènere més característic, a través del qual s’expressa el tema de l’Amor Cortès o Fina Amor.

L'Amor Cortès: Estructura Feudal en els Sentiments

L’Amor Cortès és una concepció amorosa que trasllada la rígida estructura de la societat feudal al terreny dels sentiments i de la literatura. Els rols principals són:

• El trobador-vassall (l'Hom) requereix la correspondència amorosa d’una dama-senyora (la Midons) a qui jura fidelitat i servei.
• Els amants compten amb l’ajuda de l’amic (el Gaita) que vigila l’arribada del marit (el Gilós) o la presència d’algun espia (el Lausengier).

El trobador s’adreça a la dama mitjançant un Senyal (pseudònim) darrere el qual s’amaga la identitat de la dama.

Les relacions de la societat feudal es reprodueixen fidelment en la literatura trobadoresca.