Orígens de l'Audiovisual: Cinema i Representació

Els Orígens de l'Audiovisual

La Progressió de la Imatge

• Des de sempre, l'home ha intentat reproduir el moviment:
  • El porc senglar de vuit potes d'Altamira (40.000 anys aC).
  • Les ombres xineses de Java (5.000 aC).
  • La columna de Trajà (s. II dC).
  • La llanterna màgica (s. XVI).
  • L'art contemporani i la cultura popular.
• El 1824, Roget exposa la seva teoria sobre la persistència retiniana: un fenomen de l'ull que provoca que qualsevol imatge vista es gravi a la retina durant un breu període de temps (1 dècima de segon aproximadament). Teoria avui qüestionada pel “Fenomen Phi” (Wertheimer, 1912).
• 1826: Niepce inventa la fotografia. Utilitza una càmera obscura i sals d'argent sensibles a la llum sobre un suport metàl·lic. Així obté la primera fotografia conservada després d'una exposició de 8 hores.
• 1839: Daguerre crea el daguerreotip, amb el qual el temps d'exposició es limita a 90 segons, al marge d'altres avantatges tècnics.
• Joguines òptiques. Es posen de moda a mitjans del segle XIX.
• 1881: Muybridge aconsegueix la descomposició del moviment, la seva anàlisi: a través d'una pista de 40 metres, va col·locar 24 càmeres de fotografia que, a una velocitat altíssima d'obturació, es disparaven al pas d'un cavall. Amb aquest progrés i el factor de la persistència retiniana, estaven molt a prop de la invenció del cinema. També són importants els estudis de Marey i el seu “fusell fotogràfic”.
• 1891: Edison crea el cinetoscopi, que està considerat com la primera màquina de cinema. Estava destinat a la visió individual d'imatges, però no permetia la seva projecció sobre una pantalla. Mentrestant, s'havia inventat el cel·luloide i Eastman havia creat la primera càmera fotogràfica d'ús popular.
• La invenció del cinema ha estat reclamada per molts autors i països: Edison (EUA), els germans Skladanowsky (Alemanya), William Friese-Green (Anglaterra), etc.
• 28 de desembre de 1895: els germans Lumière celebren la primera projecció cinematogràfica sobre una pantalla, per a un públic comercial, gràcies a un aparell de la seva invenció que servia al mateix temps per enregistrar imatges i per projectar-les.

El Mode de Representació Primitiu (MRP)

• El MRP comprèn des de 1895 fins a 1906 (Escola de Brighton). Es caracteritza per:
  • Càmera estàtica.
  • Registre a 10-15 passos de l'escena per reproduir el punt de vista d'un espectador privilegiat de teatre.
  • Personatges que entren i surten pels costats. Ocupació de tot el pla.
  • Llum zenital.
  • Taló de fons per donar profunditat.
  • Posició horitzontal i frontal.
• Una escena, una presa (un pla).
• Louis Lumière: Produirà una quarantena de curtmetratges amb un plantejament molt realista, gairebé documental.
• Edison: Com ja hem comentat, inventa el cinetoscopi, que permetia visionar pel·lícules de forma individual. Produirà petits curtmetratges d'estil popular, com exercicis de dansa, acròbates o boxejadors. Se li atribueixen el primer petó cinematogràfic i el “happy end”.
• George Méliès: Inventa el trucatge (aparicions i desaparicions). La seva gran aportació serà la incorporació de la posada en escena teatral en la seva filmografia fantàstica i imaginativa (maquillatge, mímica, decorats, divisió en actes). És autor del “Viatge a la lluna” (1902), primer film de ciència-ficció de la història del cinema.
• Escola de Brighton: Introdueixen el Primer Pla, el Pla detall, les persecucions, els trucatges i el muntatge paral·lel. Destaca Williamson.
• Film d'art (1907): A França es produeix una crisi de guions, així que incorporen temes clàssics amb estrelles del teatre (apareix l'Star System). Resultats nefastos.
• Fructuós Gelabert: Gran pioner del cinema a Catalunya.

El Mode de Representació Institucional (MRI)

• La total plasmació del llenguatge cinematogràfic, que s'estén des dels inicis al sonor (1927), constitueix el MRI.
• Porter: Inventa el “western” i estableix les bases del cinema d'acció americà.
• Griffith: Inventor del llenguatge audiovisual gràcies a la seva capacitat de recollir i harmonitzar totes les aportacions que nombrosos cineastes van anar creant durant aquells primers anys: Pla Mitjà, Primer Pla, moviments de càmera, il·luminació, Gran Pla General, salts de temps i espai, profunditat de camp, muntatge, accions paral·leles... 1915: “El naixement d'una nació”. 1919: “Intolerància”. 1919: crea la “United Artists”.

La Consolidació de Hollywood

• A principis del s. XX esclata als EUA la “guerra de les patents”: per un cantó, el “Trust”, unió de productores com la Biograph, la Vitagraph, Eclair, Lubin, Kalem, Pathé i Méliès, sota el lideratge d'Edison; per l'altre, els independents, on estaven, entre altres, homes com Fox, Mayer i els germans Warner, dirigits per Zukor. La IMP ha de deixar la costa Est i cerca una zona amb bon clima i més barata per instal·lar-se: Hollywood, que s'imposa en la producció mundial a partir de la segona dècada. Hi ha diverses raons per explicar el seu èxit:
  • La Primera Guerra Mundial, que paralitza la producció europea.
  • La creació de l'Star System i una nova mitologia: sexe, boy meets girl, final feliç, la “vamp”, el Primer Pla, la transferència emotiva, el cinema com a evasió.
  • Zukor i la contractació en bloc (block-booking).
  • Un estil narratiu de gran eficàcia basat en:
    • Simplicitat estètica: càmera/ulls, muntatge narratiu, no efectismes.
    • Simplicitat temàtica: bons/dolents, persecucions, trets, final feliç, un món en el qual projectar-se perquè és millor que el que coneixem cada dia.