Origen de la vida y evolución: teorías y procesos

Origen de la vida

Ontogènesi i filogènesi: Els éssers vius estan canviant permanentment de dues maneres:

• Ontogènesi: afecta als individus al llarg de tota la seua existència
• Filogènesi: afecta a les espècies

Explicacions per a la filogènesi. Teories fixistes i evolucionistes

Concepte de fixisme: 1.- Aristòtil 2.- Primera explicació que es van donar a l'existència de la pluralitat d'éssers vius 3.- No té en compte la filogènesi. 4 Considera cada espècie invariable i eterna.

Els inicis de l’evolucionisme: 1.- Lamarck 1744-1829: “la funció crea l'òrgan” 2.- Els éssers vius van sorgir de la matèria orgànica per generació espontània 3.- Les transformacions que sofreixen els éssers vius: són degudes a la seua interacció amb el medi en què viuen, amb l'ús intensiu d'algun òrgan es reforcen, amb el desús s’afebleixen i arriben a desaparèixer - p.e. el coll de la girafa s’explicaria per la necessitat d´estira-lo per arribar a les branques més altes i tendres dels arbres. 4.- Segon esta teoria l'evolució biològica té una finalitat: que les espècies siguen cada vegada més complexes, i exerceixen funcions més especialitzades.

Desenvolupament de l´evolucionisme

1.- Darwin 1809-1882 2.- El procés de selecció natural de les espècies consisteix en: la conservació de les diferències favorables a la vida la desaparició de les que hi són perjudicials 3.- Explica la diversitat d'éssers vius: per un procés d´adaptació al medi per a la supervivència i no per un pla preestablert 4.- En aquest procés d'adaptació algunes espècies s´haurien transformat en altres 5.- Així funciona el procés: els éssers vius estan adaptats a diferents formes de viure, els organismes han de lluitar per la supervivència: trobar aliment, defensar-se, etc, en aquest procés hi ha individus que aconsegueixen viure mentre que altres sucumbeixen, i els individus més adaptats transmetran les seves característiques als descendents.

Desenvolupament de l´evolucionisme

Alfred R. Wallace 1823-1913 va descobrir l'evolució biològica de les espècies de forma simultània a Darwin Gregor Mendel 1822-1884 va explicar els mecanismes de l'herència genètica va realitzar experiments amb pèsols a l'hort del monestir Thomas Morgan 1866-1945 és el pare de la genètica moderna va confirmar experimentalment com es transmetem aquests caràcters. El procés evolutiu a ocorrit per una rao o per atzar? Teilhard de Chardin 1881-1955 1.- Diu que l'evolució biològica és part d'un procés còsmic que compren: des de essers inertes i fins a l'ésser humà i que te 3 etapes geosfera, biosfera i noosfera. Jacques Monod 1910-1976 diu que El procés evolutiu ha passat per una combinació d'esdeveniments atzarosos i que es genetica. Creacionisme i evolucionisme Hi han dues creences 1.- Déu ha creat l'univers amb les seves lleis evolutives 2.- Déu ha creat tot el que existeix en l’actualitat com ho podem contemplar.

Origen de l'ésser humà

Els processos de l´antropogènesi que es el conjunt d' etapes que s'han cobert des dels nostres ancestres fins a la especie humana de vui en dia. Hominització: factors fisicobiològics específics humans: la hipòtesi més versemblant que tenim actualment sobre l'origen de la nostra espècie assenyala que: un canvi climàtic va afectar els nostres antecessors en l’Àfrica subsahariana uns efectes que va produir van ser: la reducció de les extensions del bosc l’ampliació de l’àrea de terreny sense arbrat necessitat de buscar aliment al sòl per la dificultat per viure en els arbres la tendència cap al bipedisme. A partir d'ací, s'inicia un procés que implica canvis anatòmics i fisiològics de l’espècie humana: 1.- bipedisme 2.- alliberament de les mans 3.- alliberament de la mandíbula 4.- naixement immadur 5.- ecumenisme 6.- cerebrització (gracies a la corteza a aparegut el llenguatge i la raó) Totes aquestes transformacions: 1.- Es van produir interaccionant les unes amb les altres 2.- Fins quedar fixades genèticament 3.- Heretades successivament Humanització: factors culturals, socials, tècnics i lingüístics: degut al naiximent inmadur calia compensar amb recursos per a que sobreviuen com per exemple la actividad instrumental, relacions socials, importancia del llenguatge i la cultura que es: 1.- És el conjunt de sabers, creences, comportaments, hàbits, idees, formes d´expressió, institucions, tècniques i coses compartides per un grup humà 2.- Ens ha permet alliberant-nos dels límits de la nostra biologia 3.- Ens permet viure en les condicions més diverses: deserts, tundra, etc. 4.- És una manera de viure que hem inventat els humans per obligació de supervivència 5.- És la nostra forma de vida 6.- Ens ajuda a ampliar les nostres capacitats i possibilitats 7.- S'aprèn, no es naix amb ella 8.- Cada nova generació té noves posibilitats L'espècie humana: de l’australopitec a l’Homo sapiens: la selecció natural serveix també per a explicar quin ha sigut l'origen de l'home 1.- Australopithecus (“mones del sud”). Tipus: anamensis, africanus i afarensis (Lucy). els fòssils més antics corresponen a fa uns 3,2 milions d’anys 2.- Homo habilis (“home hàbil”) perque al costat de les seus restes s’han trobat instruments de pedra 1,9-1,6 milions d’anys 3.- Homo erectus, dit així per la seua posició bípeda 1,8 milions i 300.000 anys 4.- Homo neanderthalensis (se’n van trobar els primers fòssils en la vall de Neander) 230.000 anys i 18.000 anys 5.- Homo antecessor, trobat en Atapuerca, Burgos (reben aquest nom perquè eren anteriors al Neandertal), 800.000 anys 6.- Home de cromanyó (Homo sapiens, l'home actual). No s’hi troben diferències de tipus físic o biològic amb els humans actuals, sino culturals 40.000 anys

Naturalesa i cultura com a components de l’ésser humà

Phýsis y nómos: dos conceptes per a explicar a l'ésser humà: Phýsis: significa naturalesa, Nómos: es refereix a la cultura Naturalesa i cultura (avui) s’entén d'altra manera ja que: 1.- qualsevol coneixement de la naturalesa és una construcció cultural 2.- nostra relació amb ella depén de com l'entenem culturalment 3.- des d'un punt de vista ecològic, en la naturalesa 4.- la naturalesa ja no ens serveix de model orientador L'estudi de la cultura en llatí: cultura (cultus) es refereix al conreu (cultivo) de la terra, a partir del s. XVIII es refereix al conreu de la ment o adquisició de coneixements L'antropologia cultural naix al s. XIX estudia l'ésser humà des del punt de vista: de la seua forma de vida de la cultura que generai en la que es desenvolupa, i es recolza en: l’etnografia, l’etnologia La noció de cultura característiques de la cultura: 1.- És un fenomen social compartit per un grup humà 2.- Està en permanent canvi (ja que els problemes canvien, les solucions han ser diferents) 3.- Mostra una visió del món expressada en el llenguatge 4.- Té una tècnica entesa com a “poder sobre les coses” com a mecanisme d'adaptació i transformació 5.- La cultura és una resposta en front de la reducció del període de gestació i la immaduresa del nostre sistema nerviós 6.- És una forma molt eficaç d’adaptar-se al medi mitjançant coneixements, conductes, valoracions, creences, etc. Anàlisi de la cultura. Uns conceptes importants: Protocultura: és la primera cultura en el temps, la més rudimentària i certes conductes animals s'assemblen Cultura material: està formada pels objectes produïts i usats per un grup humà, així com per les seves institucions i estructures polítiques. Cultura immaterial: son les creences Subcultura es refereix a un grup de persones que comparten uns trets determinats Contracultura es refereix a les tendències, pensaments i valors que entren en conflicte amb els de la cultura dominant Civilització es una forma de vida La diversitat cultural És el resultat de les diferents formes que els éssers humans han ideat per habitar el món Un fenomen antic i nou Multiculturalisme: és un fet significa que: en un mateix espai social es dóna la diversitat cultural, és un fenomen antic que s'ha donat sempre en la història i és un fenomen nou, ja que: s'ha intensificat l´intercanvi de persones entre cultures diverses a causa de les facilitats de mobilitat i comunicació. Explicacions per la diversitat cultural S'utilitza el mètode comparatiu amb la finalitat de: descobrir diferències entre les cultures, descriure les característiques diferencials d'una cultura en comparació d'altres o evitar valoracions del tipus “tal cultura és millor, superior o més avançada” que una altra.

Explicacions per la diversitat cultural

1.- Evolucionisme: la diversitat cultural apareix per l'acció de cada cultura separadament d'altres considera que s'ha donat una evolució cultural hi ha cultures més primitives que altres dins d'aquesta teoria hi ha dues tendències: la unilineal: totes les cultures han de passar pels mateixos estadis evolutius això implica poder classificar les cultures com a inferiors o superiors des de la vida salvatge fins a la civilització. la multilineal: l’evolució de les cultures segueix processos diferents en cada una només es pot parlar de cultures diverses i és impossible una graduació como l'anterior. 2.- Difusionisme: la diversitat cultural és resultat dels contactes i influències d’unes cultures sobre altres cal diferenciar entre: cultures difusores (les que han expandit la seua forma de vida) cultures receptores (les que han adoptat pautes de comportament de les anteriors) hi ha que tindre en compte que tota cultura és difusora i receptora p.e. la cultura llatina va ser receptora respecte a la grega, i difusora respecte als pobles d'Hispània, Gàl·lia, etc. 3.- Antropologia simbòlica: enten cada cultura com un sistema de símbols compartits pels membres d'una societat així les diverses cultures són xarxes simbòliques diferents que han construït diferents grups humans per tal d'entendre el món que ens envolta i organitzar la convivència entre ells. En cada cultura hi ha: aspectes que val la pena conservar i altres que desitjaríem que desaparegueren, No és fàcil discriminar quins trets de cada cultura han de conservar-se i quins trets no i El criteri. El projecte intercultural el fet del multiculturalisme quasi sempre ha plantejat problemes al llarg de la història ja que: la cultura dominant ha pretés imposar-se utilitzant mitjans violents a les altres cultures per tot això es fa necessari gestionar el multiculturalisme d'altra manera: preservant la diversitat cultural però sense provocar situacions d’injustícia Noció d’interculturalitat 1.- És un projecte que es troba encara lluny d'haver-se assolit (logrado) 2.- Es tracta de buscar solucions als problemes de convivència entre cultures evitant mitjans violents o injustos 3.- Aspira a obrir canals de diàleg que: respecten la diversitat i generen enriquiment mutu 4.- Supera: l’etnocentrisme perquè pretén que es tracte els altres com a iguals en drets i oportunitats el relativisme ja que considera desitjable el diàleg i el respecte entre les cultures 5.- Ressalta el que hi ha de comú en totes les cultures respectant les diferències 6.- Les seves metes són: constituir una civilització mundial l'aplicació dels drets humans, aconseguir una actitud tolerant i dialogant amb els qui son diferents, ressaltar la llibertat, la igualtat i la solidaritat com les eines fonamentals La cultura local en un món globalitzat a pluralitat i diversitat de cultures locals significa una riquesa les cultures són una font: d’identitat, de pertinença i de reconeixement