L'Origen de la Vida i l'Evolució de les Espècies

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,85 KB

1. L'origen de la vida

Oparin va ser el primer científic a plantejar com seria la Terra i quines condicions hi havia per a la formació de la vida. El científic rus va dir que la Terra estava envoltada per una atmosfera reductora i quines serien les condicions dels oceans primitius, que s'anomenaven brou primitiu. Segons Oparin, l'atmosfera estava constituïda per metà, amoníac i vapor d'aigua. L'amoníac és la substància que va ser substituïda per l'oxigen. Més tard, els científics Miller i Urey van demostrar els raonaments d'Oparin; aquests van fer un muntatge al laboratori que simulés les condicions de la Terra primitiva i van obtenir molècules orgàniques (aminoàcids). Per a alguns científics, les condicions proposades per aquests investigadors no s'ajustaven al que era la Terra primitiva. Aquests científics van proposar la teoria alternativa que l'origen de la vida va tenir lloc a les xemeneies hidrotermals i que els primers organismes serien bacteris anaeròbics.

Les tres teories en relació a l'origen de la vida

  • Teoria de la panspèrmia: diu que la vida sorgeix a partir de biomolècules orgàniques que arriben a la Terra en meteorits. Les formes de resistència d'alguns microorganismes i paràsits intestinals en donen suport.
  • Teoria de la panspèrmia dirigida: és la menys encertada. Els creacionistes i els "frikis" consideren que els éssers intel·ligents van sembrar el planeta de molècules orgàniques.
  • Teoria bioquímica: és la més encertada. Es basa en el que van dir Oparin i Miller-Urey. Hi ha tres fases fonamentals:
    1. Formació de molècules orgàniques senzilles.
    2. Formació de molècules orgàniques complexes.
    3. Formació de coacervats, precursors dels primers organismes.

2. El llarg camí cap a l'evolucionisme

L'home comença a plantejar-se l'evolució de les espècies al segle XVIII. Abans d'aquest període, hi destaquem tres teories:

  • Teoria creacionista: diu que Déu va crear tots els éssers vius. Es basa en la Bíblia.
  • Teoria fixista: va ser proposada per Linné, qui deia que tots els éssers vius que havien estat creats per Déu havien perdurat invariables durant el temps.
  • Teoria catastrofista: va ser proposada per Cuvier, considerat el pare de l'anatomia comparada; va ser el primer a reconèixer formes fòssils i va atribuir-les a cataclismes ocorreguts en el passat a la Terra.

2.1. Primeres teories de l'evolució de les espècies

Hi va haver científics que es van plantejar dubtes respecte a les teories existents de l'origen de la vida; en destaquem Louis Leclerc, James Hutton, Erasmus Darwin, Thomas Malthus i Charles Lyell.

Lamarck

Primer científic a proposar una llei de l'evolució basada en l'observació i que constava d'idees molt encertades. Principals aspectes de la teoria de l'evolució de Lamarck:

  • Els organismes canvien amb el pas del temps.
  • Els canvis del medi ambient modifiquen els hàbits dels éssers vius.
  • Els canvis dels organismes es transmeten als descendents.
  • La funció crea l'òrgan.
  • L'evolució va dels organismes més simples als més complexos.

3. La revolució Darwiniana

Charles Darwin va proposar la segona teoria de l'evolució, que és la que utilitzen actualment els científics. Darwin va néixer el 1809 a Anglaterra; és fill i net de metges. La seva família li va proporcionar estudis. L'any 1831 li van proposar fer una expedició al voltant del món al vaixell Beagle. En el viatge va anar a les illes Galápagos i a Austràlia, on va observar que els diferents éssers vius tenien característiques concretes i individuals. Quan va tornar, va fer moltes conferències per mostrar les seves troballes i va escriure el seu primer llibre: Viatge d'un naturalista al voltant del món.

Principals aspectes de la teoria de l'evolució de Darwin:

  • Existeix una gran varietat d'éssers vius i, dins de cada espècie, hi ha una gran varietat d'individus.
  • Els individus més ràpids, més intel·ligents i més preparats són els que estan més adaptats i poden sobreviure (selecció natural).
  • Els individus que sobreviuen es reprodueixen i transmeten els seus caràcters a la seva descendència.
  • Amb el pas del temps, les espècies es transformen en altres de més ben adaptades.

4. L'evolució després de Darwin

Quan Darwin va proposar la seva teoria de l'evolució, encara no es coneixia Mendel. Mendel era un monjo que experimentava amb la mescla de plantes. Després de la publicació dels treballs de Mendel i posteriors treballs relacionats amb la genètica, van sorgir noves teories de l'evolució de les espècies. Les més importants són:

  • Teoria sintètica (neodarwinisme): Es basa en la teoria de l'evolució de Darwin amb tots els conceptes teòrics de la genètica. Els seus aspectes principals són:
    1. El principal valor quantitatiu és la població, no l'individu.
    2. La variabilitat intraespecífica és conseqüència de les mutacions.
    3. La majoria de les mutacions comporten variacions fenotípiques. També existeixen mutacions anomenades neutres que no alteren el fenotip dels individus.
  • Teoria Evo-Devo: Pren el nom dels termes anglesos evolution (evolució) i development (desenvolupament). Considera que les mutacions no tenen el mateix pes. Les mutacions que tenen risc per a la vida de l'organisme tenen major importància que aquelles que no suposen un risc.
  • Teoria del disseny intel·ligent: Considera que la gran variabilitat i perfecció dels éssers vius són obra d'un ésser superior i no conseqüència d'errors.

5. Com s'originen noves espècies

Una espècie és un conjunt d'individus que tenen unes característiques morfològiques i fisiològiques comunes. A més, aquests individus han de poder reproduir-se i tenir una descendència fèrtil.

Exemples d'exercicis:

  • Un lamarckista diria que els organismes intenten adaptar-se, mentre que un darwinista diria que aquells que han tingut mutacions favorables sobreviuen, es reprodueixen i les noves generacions en sortirien immunes.
  • Els creacionistes es basen en la religió; en canvi, els científics tenen estudis del que diuen. El creacionisme ha de considerar-se pseudociència.

Entradas relacionadas: