Origen de la Vida i Evolució Biològica: Teories Clau
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Biología
Escrito el en
catalán con un tamaño de 5,01 KB
Hipòtesis sobre l'Origen de la Vida
Hi ha diverses hipòtesis científiques que intenten explicar l'origen de la vida al nostre planeta. Històricament, algunes de les primeres idees incloïen:
- Generació espontània: La creença que la vida podia sorgir de manera espontània a partir de matèria inerta.
- Teoria de la síntesi abiòtica (primeres formulacions): La idea que la vida es va originar a la Terra a partir de matèria orgànica. Aquesta teoria va ser formulada per Oparin i defensada experimentalment per Miller.
Principals Hipòtesis Científiques Actuals
Actualment, les hipòtesis més acceptades o debatudes en la comunitat científica inclouen:
- La hipòtesi de la panspèrmia: Suggereix que la vida es va originar a l'espai i va viatjar en forma d'espores d'un sistema planetari a un altre.
- La hipòtesi de la síntesi abiòtica: Proposa que la vida prové de molècules orgàniques que van aparèixer al planeta a partir de matèria inorgànica, en condicions primitives de la Terra.
L'Evolució Biològica: Transformació de les Espècies
L'evolució biològica és el procés de transformació de les espècies al llarg del temps.
Teories sobre l'Evolució
Hi ha dos tipus principals de teories sobre l'evolució:
- Fixisme: Les espècies han romàs immutables des de la seva creació. En l'actualitat, el fixisme no està científicament acceptat.
- Evolucionisme: Les espècies poden canviar i generar-ne d'altres. Actualment, per a la comunitat científica, l'evolució és un fet provat. Hi ha diverses teories evolucionistes: el lamarckisme, el darwinisme, la teoria sintètica, la teoria de l'equilibri puntuat, etc.
El Lamarckisme: L'Herència dels Caràcters Adquirits
Lamarck pensava que unes espècies es transformaven en altres d'una manera continuada al llarg del temps. La seva teoria es basava en aquests punts:
- Els organismes mostren una tendència cap a la complexitat: Els organismes evolucionen des de formes senzilles cap a formes complexes.
- L'ús repetit d'un òrgan en produeix el desenvolupament: Els canvis que tenen lloc en l'entorn fan que els éssers vius s'adaptin al medi modificant certs òrgans depenent de l'ús o desús que en facin. La funció crea l'òrgan i el desús en produeix la degeneració. D'aquesta manera, els caràcters originaris van sent substituïts lentament per un seguit de caràcters adaptatius o caràcters adquirits.
- Els caràcters adquirits són heretables: Les modificacions induïdes per l'ambient que un organisme adquireix durant la seva vida poden transmetre's a la descendència. Per aquest motiu, la teoria de Lamarck també es coneix com a teoria de l'herència dels caràcters adquirits.
La Selecció Natural segons Darwin i Wallace
Darwin i Wallace proposen que la selecció natural és el mecanisme que fa que les espècies evolucionin. Es basen en una lluita per la supervivència entre els organismes, la variabilitat existent entre els individus d'una població i el fet que el medi selecciona els individus més ben adaptats.
Mutacions: Font de Variabilitat Genètica
Les mutacions són alteracions que es produeixen a l'atzar en els gens. Les que afecten els gens que es troben en els gàmetes es transmeten a la descendència.
Les mutacions poden ser perjudicials, beneficioses o neutres:
- Les mutacions perjudicials confereixen un desavantatge per a la supervivència de l'individu o en provoquen la mort. Aquesta mena de mutacions tendeixen a ser eliminades per selecció natural, ja que els individus que les porten tenen menys probabilitats de sobreviure i, per tant, de reproduir-se.
- Les mutacions favorables proporcionen algun avantatge als individus que les porten, ja que en milloren la capacitat de supervivència i, per tant, de reproducció.
- Les mutacions neutres no són ni avantatjoses ni perjudicials, i la selecció natural no les elimina ni les afavoreix fins que es produeix un canvi en l'ambient.
La reproducció sexual genera variabilitat a causa de la recombinació gènica que té lloc durant la meiosi i la unió a l'atzar dels gàmetes durant la fecundació.