Origen de l'Univers, la Terra i Estratigrafia

Teoria del Big Bang

El model més acceptat actualment per explicar l'origen i l'evolució de l'univers és la Teoria del Big Bang (fa 12.000 a 15.000 Ma). Aquesta teoria postula una gran explosió que va expulsar a l'exterior matèria i energia acumulada en un àtom primigeni.

Formació del Sistema Solar

1. Fa 5.000 milions d'anys: Formació i agitació d'una gran nebulosa primitiva de pols i gas per l'acció d'una ona de xoc d'una supernova propera.
2. Formació d'un gran nucli o protosol: Les partícules van començar a girar i concentrar-se en el centre a causa de l'atracció gravitatòria. A mesura que es va anar concentrant matèria al protosol, la temperatura i la pressió van anar augmentant a l'interior fins a iniciar reaccions termonuclears que van originar el Sol.
3. Constitució d'un disc protoplanetari: L'energia de les reaccions termonuclears es va dissipar projectant una gran quantitat de matèria cap a l'exterior. La resta de matèria va constituir el disc protoplanetari (ferro, silicats, heli i hidrogen).
4. Formació de planetesimals: A causa de la gravetat solar i del refredament de la nebulosa, els materials més densos (ferro i silicats) es van anar condensant i situant més a prop del centre, i els materials més lleugers (heli i hidrogen) més lluny, fins a formar cossos sòlids anomenats planetesimals.
5. Formació dels protoplanetes: Els planetesimals van començar a col·lisionar entre si, formant els protoplanetes, que més tard creixerien fins a convertir-se en els planetes interiors (Mercuri, Venus, Terra i Mart).

Origen de la Terra

La Terra es va formar a partir de la condensació de partícules de pols primer, i trossos més grans després.

Estructura Interna de la Terra

Existeixen dos models per descriure l'estructura interna de la Terra:

• Model estàtic o geoquímic: Es basa en la composició de les capes.
• Model geodinàmic: Es basa en l'estat físic de les capes (plasticitat, rigidesa o densitat) i les seves propietats mecàniques com a resposta a les pressions i temperatures a què estan sotmeses.

Estratigrafia

L'estratigrafia és la branca de la geologia que s'encarrega de l'estudi dels estrats o capes de materials (identificació, origen, edat, seqüència, etc.) aplicant una sèrie de principis per a correlacionar-los. Aquests principis ens permeten reconstruir històries geològiques.

Principis de l'Estratigrafia

1. Principi de la Superposició d'Estrats: Els estrats superiors són més moderns que els inferiors, sempre que no hi hagi hagut deformacions que els hagin canviat de posició relativa.
2. Principi de l'Horitzontalitat Original: Els estrats es formen com a capes horitzontals i es mantenen així sempre que no actuï cap força sobre ells.
3. Principi de la Continuïtat Lateral: Els estrats es dipositen de manera contínua al llarg de tota la conca sedimentària, fins a arribar als límits d'aquesta. Aquests estrats tenen la mateixa edat al llarg de tota la seva extensió horitzontal. Un esdeveniment és posterior a les roques a les quals afecta i anterior a les roques que no es veuen afectades per aquest.
4. Principi de Correlació o Successió Faunística: Dos estrats que contenen el mateix fòssil han de tenir la mateixa edat, independentment de la potència o gruix d'aquests estrats.