Origen de l'univers: Big Bang, teories i evolució humana

L'origen de l'univers

Cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala. Cosmogonia és una explicació de l'origen del Cosmos o de l'Univers. Totes les civilitzacions han creat cosmogonies. La ciència actual proposa diversos models per explicar l'origen de l'Univers. Fins a mitjans del segle passat la majoria de físics pensaven que l'Univers no tenia origen.

Teories sobre l'origen de l'univers

• Big Bang: Fa uns 13.700 milions d'anys (altres estimacions situen l'interval entre 9.000 i 15.000 milions) es va iniciar l'expansió de l'Univers a partir d'unes condicions inicials d'enorme densitat i temperatura. De fet, el nom li va posar Fred Hoyle a manera de burla.
• Segons la teoria del Big Bang l'Univers es troba en expansió: tots els punts s'allunyen uniformement els uns dels altres i no hi ha un punt originari definit. El Big Bang és també l'origen del temps i de l'espai, i en ell es formen les forces i les partícules descrites per la física.
• Arguments a favor del Big Bang:
  • Edwin Hubble va constatar que les galàxies s'allunyen a velocitats proporcionals a les distàncies que les separen.
  • Mesures sobre l'edat de les estrelles (estimada analitzant la seva llum) i l'edat dels àtoms (calculant la proporció d'alguns isòtops que es desintegren amb el temps).
  • La radiació còsmica de fons, observada com una radiació uniforme que prové de totes les direccions de l'espai.
• Teoria de l'Univers estacionari: actualment és una teoria marginal, però fou dominant fins als anys seixanta. Segons aquesta teoria l'Univers estaria en expansió, però la creació continuada de matèria compensaria aquesta expansió. Això evitaria l'existència d'un estat inicial d'infinita densitat i temperatura.
• Teoria de l'Univers oscil·latori: no hi hauria només una explosió inicial, sinó una successió cíclica d'expansions i contraccions. L'Univers es contrauria fins al punt d'enorme densitat (anomenat Big Crunch) i després tornaria a expandir-se; aquest procés es repetiria de manera cíclica i infinita.

L'evolució humana

Característiques i adaptacions que distingirien els humans en l'evolució:

• Posició erecta i bipedisme: peus especialitzats per caminar; columna vertebral en forma d'«S» per mantenir el cos en posició erecta; pelvis més petita.
• Alliberament de les mans: les mans deixen de tenir com a funció principal agafar-se a branques i s'especialitzen en la manipulació d'objectes; més precisió; polze oposable.
• Alliberament de la boca de funcions agafadores i manipuladores: ja no cal que tingui força trituradora i estripadora; augment de la cavitat faríngia i aparició de l'aparell fonador.
• Augment del volum del crani: increment de les zones cerebrals dedicades a la mà, la vista, la cara, l'aparell fonador, etc.
• Neotènia: persistència de característiques pròpies de la immaduresa en l'edat adulta; naixement relativament immadur; crani voluminós; infància molt perllongada; necessitat de cura materna.
• Escassa determinació instintiva: la conducta humana depèn menys dels instints que la d'altres animals.
• Tècnica: capacitat d'elaborar instruments que augmenten les seves capacitats i ajuden a controlar l'entorn.
• Adquisició del llenguatge articulat: llenguatge amb la capacitat de crear innombrables missatges diferents gràcies a l'articulació fonètica i a la morfosintaxi.
• Autoconsciència i consciència de la mort: capacitat de pensar la pròpia existència i els propis actes; coneixement de la inevitabilitat de la pròpia mort.
• Sentiments i empatia: capacitat de comprendre les emocions i els sentiments dels altres i de sentir-se afectat per ells.
• Transmissió cultural: capacitat de transmetre a les generacions posteriors els coneixements adquirits i les experiències viscudes.