Origen, tipus i funció de la filosofia

Origen de la filosofia:

• Mites, forma de explicar cosas de la naturaleza que no saben explicar.
• Logos, coneixement que s'adquireix a través de la raó i no a través del mite o creença.
• Origen històric, la filo neix el segle VI a Grècia (Tales de Milet), com intent racional d'explicar fenòmens que ocorren a la naturalesa.

Tales= primera explicació basada en la raó. A Xina (Confuci), va tenir més de 300 seguidors i va crear l'escola de lletrats. Semblances entre mites grecs i orientals (oferir narracions sobre la solució de un problema i recorren a forces sobrenaturals com Déus).

Causes que fonamenten l'aparició de la filo a Grècia:

• Evolució des d'un pensament mític a un racional.
• Elements importants derivats del context sociocultural i econòmic de l’època.

Origen psicològic (rau de la nostra capacitat innata de sorprendre'ns enfront allò desconegut). Plató i Aristòtil donen importància a la sorpresa. L'entusiasme suposa el desvetllament de la consciència, un intent de conèixer el que és un mateix. L'origen de la filo es basa en una actitud mental fecunda en un desig innat que l'ésser humà té i que porta a qüestionar tot el que existeix d'una manera respectuosa però crítica.

Tipus de sabers:

• Saber vulgar o sentit comú ens ensenya a com se’ns presenten les coses (el foc crema).
• Saber científic indaga i manifesta les causes immediates de les coses que cauen sota el nostre radi d'observació i experimentació.
• Saber filosòfic ens acosta al creixement de les últimes causes de la realitat.

La filosofia estudia partint de realitats concretes, es remunta als principis primers. No cal reduir-la a cap saber particular. Plató deia que els filòsofs eren els que estaven interessats en el que és etern i immutable.

Característiques del saber filosòfic:

• Saber reflexiu ens acorta a la realitat a través de les nostres capacitats racionals.
• Saber obert encara que l'objectiu sigui trobar la veritat ultima de les coses, considera que moltes de les seves propostes són un procés obert, no definitiu.
• Saber racional perquè cerca respostes que s'adaptin a l'entesa humana.
• Saber global la filo ha d'explicar la totalitat de tots els éssers des dels seus principis més profunds.
• Saber radical tracta d'acostar-se a allò més essencial en qüestions difícils com el sentit de l'existència humana i la llibertat.
• Saber pràctic tracta d'orientar l'acció humana a partir d'una sèrie de principis.
• Saber sistematic tracta d'ordenar els distints àmbits de la realitat i de l'experiència humana.
• Saber crític (principal) perquè reflecteix i analitza la mentalitat d'una època.

Funció i necessitat de la filosofia:

Funció:

• La filo es una escola de llibertat, ja que elabora instruments intel·lectuals per analitzar i comprendre conceptes fonamentals com la justícia, la llibertat…
• La filo respon a la necessitat que tenen els ciutadans d'un cert nombre de nocions filosòfiques i morals mínimes.
• La filo dins l'àmbit intelectual es una escola de solidaritat humana i serveix com a base per a una entesa i un respecte mutus més bons, que són elements fonamentals per promoure el diàleg entre les civilitzacions.
• La filo es una manera d'abordar els problemes universals de la vida i l'existència humanes i d'inculcar a les persones una manera de pensar independent.
• L'activitat filosòfica que no exclou la lliure discussió permet a cadascú aprendre a pensar per si mateix, ja que s'esforça a precisar les definicions exactes de les nocions utilitzades.
• L'educació filosòfica contribueix a la pau i prepara cadascú per assumir les seves responsabilitats enfront dels grans interrogants contemporanis, sobretot en el domini de l'ètica.
• El desenvolupament de la reflexió filosòfica ajuda de manera important a la formació dels ciutadans.

Necessitat, Diferents classes de necessitats. Primàries que el nostre organisme demana per sobreviure (menjar), Secundàries que ens crea la societat en què vivim (moda). La filo respon a un tipus de necessitat, la de comprendre, expressar i analitzar críticament els problemes que es presenten a l'ésser humà. Tracta d'analitzar el sentit de la nostra existència.

Filosofia, ciutadania i interculturalitat:

Filosofia i ciutadania. La Filo tracta d'educar al ciutadà. Els sofistes intentaven instruir als ciutadans en l'art del bon parlar perquè triomfessin en la política. A partir del renaixement, Màquia vel considera que la reflexió política ha d'estar molt per damunt de l’ètica. En l’edat moderna, Kant representa novament una fonamentació rigorosa de les relacions entre ètica i política valorant Llibertat i Autonomia. En l'edat contemporània, l'ètica apareix sempre en els diversos pensadors com un referent enfront d'una política que es considera un terreny on domina la mentida i l'engany.

Filo i interculturalitat. Vivim en una societat cada vegada més diversa. Molts de pensadors fonamenten i elaboren una proposta filosòfica enfront de la contradicció que suposa un món marcat per la globalització econòmica i el pensament únic. El liberalisme col·loca la competitivitat damunt de qualsevol altre valor. La globalització és pròpia d'una política dominant als països rics, que intenta convertirse en un únic model de cultura i civilització extensible als països pobres. És un procés que camina cap a la imposició d'un pensament uniforme i etnocèntric.