L'Origen de les Serralades: Tectònica de Plaques i Formació Muntanyosa

L'Origen de les Serralades i la Teoria de la Tectònica de Plaques

La majoria de les serralades es formen per esforços de compressió i distensió, les anomenades serralades de plegament. Però, com hem arribat a aquesta afirmació? La resposta es troba en la Teoria de la Tectònica de Plaques, però abans d'explicar-la, hem de retrocedir en el temps.

Context Històric: Teories sobre la Formació del Relleu

A finals del segle XIX, encara no estava clar com i per què es formaven les muntanyes. Hi havia diverses teories sobre els diferents fenòmens geològics, però cap estava completament demostrada. Totes aquestes teories seguien dos corrents principals:

1. El Catastrofisme

Corrent científic basat en què la Terra, en els seus primers anys de formació, va patir una activitat sísmica i volcànica molt gran i continuada que va donar lloc a la formació del relleu. Aquesta activitat va parar en un moment determinat i el relleu s'ha mantingut fins ara. Avui dia se sap que això no va passar així.

2. L'Uniformitarisme

Aquest corrent postulava que l'activitat sísmica i volcànica al nostre planeta s'ha mantingut al llarg del temps, de manera que el relleu s'ha modificat al llarg de la història. Era el corrent que més seguidors tenia i el que avui dia s'ha demostrat com a vàlid.

Teories Precursores de la Tectònica de Plaques

Des de l'Uniformitarisme van néixer dues teories per explicar la formació de les serralades i les muntanyes:

A) La Teoria dels Moviments Eustàtics

Explica la formació de les muntanyes com una conseqüència dels canvis en el nivell del mar. És una teoria que només pot explicar la formació de serralades de fins a 350 metres d'altitud.

B) La Teoria de la Deriva Continental

És una teoria postulada per Alfred Wegener el 1912 que demostrava que els continents estaven sobre unes plaques litosfèriques en moviment. Per tant, durant la història de la Terra, les muntanyes s'haurien format a causa d'aquest moviment. Per demostrar la seva teoria, Alfred Wegener es va basar en tres proves principals:

• La prova geogràfica

  Demostra que els límits dels continents poden encaixar entre si com si d'un trencaclosques es tractés. Per tant, en algun moment, van estar units.

• La prova paleontològica

  Demostra que en zones continentals que abans van estar unides hi havia una flora i fauna idèntiques.

• La prova geològica

  Demostra que en zones continentals que abans van estar unides hi havia els mateixos minerals i roques.

Alfred Wegener va demostrar així que els continents es mouen, però va morir l'any 1930 sense haver pogut demostrar per què es mouen.

La Consolidació de la Teoria de la Tectònica de Plaques

El 1960 es va demostrar l'expansió del fons oceànic, és a dir, que en algunes zones del planeta, l'activitat volcànica crea nou fons oceànic i que, en aquestes zones, les plaques litosfèriques se separen, produint el moviment dels continents. A més, es relaciona l'expansió del fons oceànic amb els corrents de convecció del mantell.

És en aquest moment quan la teoria d'Alfred Wegener queda totalment demostrada. Aquest conjunt de tres fets (deriva continental, expansió del fons oceànic i corrents de convecció) rep el nom de Teoria de la Tectònica de Plaques, la qual és la teoria més important en geologia avui dia i la que explica tots els fenòmens geològics del planeta Terra.

Tipus de Moviments en la Formació de Muntanyes

Hi ha dos tipus principals de moviments que intervenen en la formació d'una muntanya:

• Moviments Epirogènics

  Desplaçament vertical de grans blocs de l'escorça terrestre.

• Moviments Orogènics

  Són a causa d'esforços de compressió i distensió que generen plegaments i falles.

De la Conca Sedimentària a la Serralada: Fases de Formació

En la formació d'una serralada a partir d'una conca sedimentària, hi ha tres fases:

1. Fase de Subsidència (Preorogènica)

   Predomina la sedimentació, comencen els processos metamòrfics i s'inicia l'activitat volcànica submarina.

2. Fase de Plegament (Sinorogènica)

   Predominen les forces de compressió, continua el metamorfisme, es produeixen moltes deformacions i el vulcanisme persisteix. La conca patirà un gran escurçament.

3. Fase d'Aixecament (Postorogènica)

   Les forces de compressió cessen i predominen les de distensió. La serralada ja s'ha format i comença el procés erosiu.